Javier Pérez de Cuéllar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJavier Pérez de Cuéllar
Aankomst op Schiphol van secretaris-generaal VN, Perez de Cuellar , Perez de Cue, Bestanddeelnr 932-2443.jpg
(1982) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Javier Felipe Ricardo Pérez de Cuéllar y de la Guerra Modifica el valor a Wikidata
19 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri General Presbítero Matías Maestro Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador del Perú a França
2002 – 31 desembre 2004
135è President del Consell de Ministres del Perú
22 novembre 2000 – 28 juliol 2001
← Federico Salas-GuevaraRoberto Dañino →
Ministre de Relacions Exteriors del Perú
22 novembre 2000 – 28 juliol 2001
← Fernando de TrazegniesDiego García-Sayán →
UN emblem blue.svgSecretari General de les Nacions Unides
1r gener 1982 – 31 desembre 1991
← Kurt WaldheimBoutros Boutros-Ghali →
Ambaixador del Perú a Polònia
1969 – 1971
Ambaixador del Perú a la Unió Soviètica
1969 – 1971
Ambaixador del Perú a Suïssa
1964 – 1966 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontifícia Catòlica de Perú Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic i advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Cronologia
19 gener 2020persona centenària Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Javier Pérez de Cuéllar (firma).jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0701874 Discogs: 2740814 Modifica els identificadors a Wikidata

Javier Pérez de Cuéllar (Lima, 19 de gener de 1920 Lima, 4 de març de 2020) fou un advocat i diplomàtic peruà que esdevingué el 5è Secretari General de les Nacions Unides entre 1982 i 1991.

Joventut i carrera diplomàtica[modifica]

Nasqué el 19 de gener de 1920 a la ciutat de Lima. Estudià dret i ingressà el 1940 al Ministeri de Relacions Exteriors del Perú. El 1944 entrà a formar part del Servei Diplomàtic, sent enviat com ambaixador del Perú a França, Regne Unit, Bolívia, Brasil, Suïssa, la Unió Soviètica (sent el primer ambaixador del Perú al país), Polònia i Veneçuela.

El 1961 retornà a Lima on desenvolupà els càrrecs de Director del Departament Jurídic, Director de l'Administració, Director de Protocol i Director d'Assumptes Polítics. El 1966 aconseguí ser nomenat viceministre i Secretari General de Relacions Exteriors.

Fou designat pel seu país com a delegat en l'Assemblea General de l'ONU ja el 1946, per esdevenir representant permanent a les Nacions Unides des de 1971 fins al 1975. Representà el Perú al Consell de Seguretat de l'ONU entre 1973 i 1974, desenvolupant la funció de President del Consell durant els conflictes de Xipre de 1974. El 18 de setembre d'aquell any fou nomenat Representant Especial del Secretari General a Xipre, càrrec que ocupà fins al 1977, moment en el qual va retornar al seu càrrec al Ministeri de Relacions Exteriors del Perú.

El 27 de febrer de 1979 fou nomenat Secretari General Adjunt de les Nacions Unides per Assumptes Polítics concrets. Des d'abril de 1981 alternà el càrrec anterior amb el de Representant Personal del Subsecretari General durant la crisi a l'Afganistan. Sota aquesta condició va viatjar fins a l'Afganistan i Pakistan durant l'abril i agost del mateix any per continuar les negociacions de pau iniciades pel subsecretari general mesos abans.

El maig de 1981 va retornar al Ministeri de Relacions Exteriors del Perú, continuant però representant al Subsecretari General en la crisi de l'Afganistan fins a la seva designació com a Secretari General de les Nacions Unides.

Secretari General de les Nacions Unides[modifica]

L'1 de gener de 1982 Javier Pérez de Cuéllar prengué possessió del seu càrrec de Secretari General de les Nacions Unides. El 10 d'octubre de 1986 fou reescollit per continuar amb un segon mandat, que inicià l'1 de gener de 1987. Els membres del Consell de Seguretat demanaren la realització d'un tercer mandat de Pérez de Cuéllar però aquest no acceptà l'oferiment i renuncià al seu càrrec el 31 de desembre de 1991. L'octubre de 1987 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.

Durant el seu mandat va manar directament les negociacions entre Argentina i el Regne Unit durant la guerra de les Malvines així com promogué les accions del Grup de Contadora per l'adveniment de la pau a l'Amèrica Central. Les Nacions Unides intercediren en les negociacions per la independència de Namíbia, el conflicte del Sàhara Occidental entre el Marroc i el Front Polisario, així com en el conflicte de Xipre. Durant el seu mandat els Cascos Blaus de les Nacions Unides foren guardonats amb el Premi Nobel de la Pau el 1988.

Activitat Política[modifica]

Després de la seva retirada de la seva activitat a les Nacions Unides retornà al seu país on optà a les eleccions presidencial de 1995, perdent la seva candidatura presidencial pel nou partit Unión por el Perú davant Máximo San Román.

Entre el 25 de novembre de l'any 2000 i el 28 de juliol de 2001 fou nomenat Primer Ministre i Ministre de Relacions Exteriors del Perú durant el govern de transició de Valentín Paniagua després de la sortida del govern d'Alberto Fujimori.

Immediatament després va assumir el càrrec d'ambaixador del Perú a França i la UNESCO, per renunciar al càrrec el 22 de juliol de 2004. El 31 de desembre d'aquell any es féu efectiva la seva renúncia a l'activitat diplomàtica, retirant-se de la vida política activa. Des d'aquell moment va viure retirat a París, on el juliol de 2005 sofrí un infart coronari, del qual es recuperà satisfactòriament. Morí als 100 anys, el 4 de març de 2020.[1]

Referències[modifica]

  1. «Javier Pérez de Cuéllar falleció a los 100 años» (en castellà). El Comercio Perú, 04-03-2020 [Consulta: 5 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Javier Pérez de Cuéllar