Kurt Waldheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaKurt Waldheim
Bundesarchiv Bild 183-M0921-014, Beglaubigungsschreiben DDR-Vertreter in UNO new.png
 IV Secretari General de les Nacions Unides
1 de gener de 1972 – 1 de gener de 1982
 9è President d'Àustria
6è de la Segona República
Flag of Austria (state).svg
8 de juliol de 1986 – 8 de juliol de 1992
 Ministre d'Afers Exteriors
19 de gener de 1968 – 21 d'abril de 1970
Dades biogràfiques
Naixement 21 de desembre de 1918
Austria Sankt Andrä-Wördern (Àustria)
Mort 14 de juny de 2007(2007-06-14) (als 88 anys)
Austria Viena (Àustria)
Causa de mort Aturada cardiorespiratòria i Malaltia cardiovascular
Sepultura Zentralfriedhof
Ciutadania Àustria
Àustria alemanya
Federal State of Austria
Tercer Reich
Primera República Austríaca
Ètnia Austrians
Religió catolicisme
Alma mater Universitat de Viena
Diplomatic Academy of Vienna
Activitat professional
Ocupació polític, diplomàtic, autobiògraf, soldat, Secretari General de les Nacions Unides i advocat
Ocupador Organització de les Nacions Unides
Arma/servei Sturmabteilung
Batalles/guerres Segona Guerra Mundial
Altres dades personals
Partit polític Partit Popular d'Àustria (ÖVP)
Cònjuge Elisabeth Waldheim
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: nm0907152
Modifica dades a Wikidata

Kurt Waldheim (pronunciació alemanya: [ˈkʊɐ̯t ˈvaldhaɪm]; Sankt Andrä-Wördern, Àustria 1918 - Viena 2007) fou un polític i diplomàtic austríac conservador. Fou Secretari General de les Nacions Unides entre 1972 i 1982 i posteriorment President d'Àustria entre 1986 i 1992.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer al 21 de desembre de 1918 a la ciutat de Sankt Andrä-Wördern, població situada prop de Viena. Després d'estudiar secundària en una acadèmia de la capital del país va estudiar dret a la Universitat de Viena, on es va graduar el 1944.

Membre de la socialdemocràcia cristiana austríaca, durant l'Anschluss d'Àustria l'any 1938 va afiliar-se a la Lliga d'Estudiants del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i durant un breu temps fou membre de les Sturmabteilung (SA). L'any 1941 serví a la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial, i es rendí l'any 1945 a les forces britàniques a Caríntia.

Activitat diplomàtica[modifica | modifica el codi]

L'any 1945 passà a ser membre del servei diplomàtic austríac gràcies als seus estudis de dret. Va exercir com primer secretari de la delegació austríaca a París des de 1948, i en el ministeri de relacions exteriors a Viena entre 1951 i 1956. Aquell mateix any fou nomenat ambaixador al Canadà, retornant l'any 1960 al ministeri. Posteriorment, l'any 1964, es va convertir en el representant permanent d'Àustria davant l'Organització de les Nacions Unides. A partir de 1968 va ser ministre federal encarregat d'assumptes estrangers com a membre del Partit Popular d'Àustria (ÖVP).

Secretari General de les Nacions Unides[modifica | modifica el codi]

L'any 1971 va ser derrotat en les eleccions per a presidència del seu país, però fou escollit successor d'U Thant com a Secretari General de les Nacions Unides. L'any 1976 va aconseguir ser reelegit a pesar de trobar una certa oposició.

Durant el seu càrrec Waldheim va obrir i va dirigir múltiples conferències internacionals afavorides per l'ONU. Entre aquestes s'inclouen la Tercera sessió de la Conferència de Comerç i desenvolupament de les Nacions Unides, realitzada a Santiago de Xile l'abril de 1972; la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, realitzada a Estocolm el juny de 1972; la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre la Llei del Mar, realitzada a Caracas el juny de 1974; la Conferència sobre la Població Mundial, realitzada a Bucarest l'agost de 1974; i finalment la Conferència Sobre l'Alimentació Mundial, realitzada a Roma el novembre de 1974.

Al concloure aquest segon mandat, un veto imposat per la República Popular de la Xina li va impedir presentar-se per a un tercer mandat, sent substituït per Javier Pérez de Cuéllar.

Presidència d'Àustria[modifica | modifica el codi]

L'any 1986 Waldheim va tornar a postular-se en les eleccions del seu país, i a diferència de l'ocasió anterior, va sortir guanyador.

Aquell mateix s'inicià, el que es conegué com a Afer Waldheim. Abans de les eleccions, la revista Profil va revelar que, en una autobiografia recentment publicada, existien algunes omissions respecte a la vida de Waldheim entre 1938 i 1945. Poc temps després es va saber que Waldheim havia mentit sobre el seu servei a la Sturmabteilung-ReiterCorps, una divisió paramilitar del Partit Nazi, abans de la guerra. Així mateix també havia obviat la seva missió com a oficial coordinador de la batalla de Salònica (Grècia) entre 1942 i 1943, en la qual molts jueus foren deportats. L'especulació va créixer i Waldheim es va veure involucrat o acusat de complicitat en crims de guerra.

Durant el seu pas per la presidència del seu país (1986-1992) Waldheim i la seva esposa van ser declarats en diferents països persona non grata i l'any 1987 van ser inclosos en una llista d'observació per a impedir el seu ingrés als Estats Units d'Amèrica. En els seus 6 anys de govern, Waldheim no va realitzar gaires visites a països estrangers, exceptuant les seves visites a Ciutat del Vaticà i als països d'Orient Mitjà.

A causa de la creixent controvèrsia mundial, el govern austríac va decidir consultar a un comitè internacional d'historiadors per a examinar la vida de Waldheim entre 1938 i 1945, i finalment no van trobar cap prova que permetés la seva involucració en crims de guerra.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Waldheim i el president dels Estats Units Jimmy Carter són els responsables de la gravació dels discursos que es van enregistrar en el disc d'or inclòs a la sonda espacial Voyager. Aquest disc actualment està a l'espai exterior.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt Waldheim Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Lujo Tončić-Sorinj
Ministre d'Afers Exteriors d'Àustria
1968-1970
Succeït per:
Rudolf Kirchschläger
Precedit per:
U Thant
Secretari General de les Nacions Unides
1972-1982
Succeït per:
Javier Pérez de Cuéllar
Precedit per:
Rudolf Kirchschläger
President d'Àustria
Estendard de la República d'Àustria

1986-1992
Succeït per:
Thomas Klestil