Alexander Van der Bellen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlexander Van der Bellen
Alexander Van der Bellen 2016.jpg
 12è President d'Àustria
9è de la Segona República
Flag of Austria (state).svg
En el càrrec des de 26 de gener de 2017
 Líder d'Els Verds
13 de desembre de 1997 – 3 d'octubre de 2008
Dades biogràfiques
Naixement 18 de gener de 1944 (1944-01-18) (73 anys)
Germany 1933 Viena (Alemanya Nazi)
Residència Kaunertal
Nacionalitat Austríaca
Religió Cristianisme
Alma mater Universitat d'Innsbruck . general economics (valor desconegut–1970)
Universitat d'Innsbruck . economia (valor desconegut–1966)
Akademisches Gymnasium Innsbruck (1954–1962)
Activitat professional
Ocupació Polític
Ocupador sense valor (1999–2009)
Universitat de Viena (1990–1994)
Universitat de Viena (1980–1999)
Academy of Public Administration (1977–1980)
Universitat d'Innsbruck (1976–1980)
Social Science Research Center Berlin (1972–1974)
Universitat d'Innsbruck (1971–1975)
Universitat d'Innsbruck (1968–1970)
Altres dades
Partit polític SPÖ (abans de 1992)
Els Verds (1992-2016)
Independent
Cònjuge Brigitte (div.)
Doris Schmidauer (des de 2015)
Pares Alexander Van der BellenAlma Van der Bellen

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: alexandervanderbellen Twitter: vanderbellen Instagram: vanderbellen2016
Modifica dades a Wikidata
Política i govern de
Àustria

Alexander Van der Bellen (pronunciació alemanya: [ˌalɛˈksandɐ ˈfan ˌdɛɐ̯ ˈbɛ̯lən] (Viena, Àustria 1944) és un polític i economista austríac, i el president d'Àustria.[1]

Van der Bellen és un professor retirat d'economia de la Universitat de Viena. Conegut per ser un membre del Partit Verd austríac, va ser membre del Consell Nacional de 1994 a 2012, i era president del grup parlamentari i portaveu federal del seu partit de 1997 a 2008.[2][3] Va concórrer com a candidat independent amb el suport del Partit Verd en les eleccions presidencials de 2016, i va acabar segon de sis en la primera volta abans de guanyar la segona volta en detriment de Norbert Hofer, un membre del ultrardetà Partit Liberal d'Àustria.[1] En la segona volta Van der Bellen s'imposà per uns 50,35% dels vots davant un 49,65% de Norbert Hofer.[4] Tot i això els resultats foren impugnats per Hofer, i finalment el Tribunal Constitucional anul·là els resultats de la segona volta i obligà a repetir les eleccions per al 4 de desembre del mateix any. [5] Finalment Van der Bellen s'imposà a Hofer amb el 53,8% dels vots en la repetició de la segona volta. [6]

Van der Bellen dóna suport a polítiques verdes i social liberals, i és proeuropeista.[7]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Van der Bellen va néixer a Viena, fill d'un pare aristocràtic rus de descendència holandesa i una mare estoniana, ambdós refugiats de l'estalinisme. La família Van der Bellen prové d'un cristaller holandès que va emigrar dels Països Baixos a l'Imperi rus al voltant 1763.[8] A Rússia, la família Van der Bellen es va ennoblir, i pertanyia a l'opulent burgesia de l'àrea de Pskov, i l'avi d'Alexander Van der Bellen, també anomenat Alexander Van der Bellen, era un polític liberal cap del govern local de Pskov abans de la Revolució d'octubre. El 1919 els avis de Van der Bellen, el pare i els oncles van fugir dels bolxevics i es van establir a la recentment independitzada República d'Estònia.[8] El nom familiar s'escrivia von der Bellen a la Rússia Imperial, però la família el va canviar per van der Bellen en deixar Rússia.[9]

El 1934 el pare d'Alexander Van der Bellen, anomenat també Alexander Van der Bellen, va esdevenir ciutadà estonià, i es va casar amb la també ciutadana estoniana, Alma.[10] Quan Estònia va ser envaïda per la Unió soviètica el 1940, Alexander i Alma Van de Bellen van emigrar a Prússia Oriental, Alemanya, on van acabar en un camp de refugiats. Finalment es van establir a Viena, on va néixer el seu fill, abans que un altre cop fugissin de l'Exèrcit Roig i arribessin al Tirol, on Alexander Van der Bellen va passar la seva infantesa.[2] Ell s'autodescriu com a "nen de refugiats".[8]

Carrera[modifica | modifica el codi]

El 1962 es va graduar a l'Akademisches Gymnasium d'Innsbruck. Va estudiar Economia a la Universitat d'Innsbruck i va doctorar-se el 1970. Del 1968 al 1970 va treballar d'assistent a l'Institut für Finanzwissenschaft de la mateixa universitat, i del 1972 al 1974 a l' Internationales Institut für Management und Verwaltung de Berlín.[11] Va obtenir l'habilitació el 1975.

El 1976 va ser nomenat professor associat de la Universitat d'Innsbruck. El 1980, va esdevenir professor d'economia a la Universitat de Viena. Va ocupar, tot seguit, la cadira d'economia just allà. Del 1990 al 1994 va ser degà de la facultat de ciències social i economia a la Universitat de Viena.[12]

Antic membre del Partit Socialdemòcrata d'Àustria,[13] Van der Bellen va esdevenir membre del Consell Nacional d'Àustria (Nationalrat) pel Partit Verd Austríac el 1994.[2] El 1997 va esdevenir el seu protaveu, i el 1999 el president del grup parlamentari dels Verds al Consell Nacional.[2] Es va retirar després que en les eleccions legislatives austríaques de 2008, el partit dels verds perdessin vots per primer cop a la dècada.[3] El 2010 va esdevenir Comissionari de la Ciutat de Viena per les Universitats i la Recerca,[14] i el 2012 va deixar el Parlament i es va unir a l'Ajuntament de Viena.[15]

Van der Bellen dóna ple suport a la Unió Europea, i va propognar el Federalisme europeu en un llibre de 2015.[7]

En tots els rànquings de popularitat, Van der Bellen sempre ha obtingut millor puntuació que el partit que representa.

President[modifica | modifica el codi]

Va concórrer com a candidat independent amb el suport del Partit dels Verds en les eleccions presidencials austríaques de 2016,[16] i va quedar segon en la primera volta, abans de guanyar la segona volta, contra el candidat del partit d'ultradreta Norbert Hofer.[1]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Van der Bellen està casat per segona vegada i té dos fills adults amb la seva primera dona. És un reconegut fumador.[17] Va ser criat en la religió luterana, però ha deixat de practicar o creure en Déu, i es professa com un seguidor secular dels preceptes morals del Nou Testament.[18]

Premis[modifica | modifica el codi]

El maig de 2004, Van der Bellen va rebre l'Gran Condecoració d'Honor en Or amb Estrella pels seus serveis a la república austríaca.[19][20]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Austria presidential election result: Alexander Van der Bellen wins over far-right candidate Norbert Hofer». The Independent, 23-05-2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Biographical data». Die Grünen. Arxivat de l'original el 14 setembre 2008. [Consulta: 19 agost 2008].
  3. 3,0 3,1 «Van der Bellen sichtlich bewegt».
  4. «El vot per correu dóna la victòria a l'ecologista Van der Bellen en les presidencials austríaques». 324.cat, 23-05-2016.
  5. «La ultradreta força la repetició de les eleccions presidencials a Àustria». 324.cat, 01-07-2016.
  6. «El candidat ecosocialista Van der Bellen tomba els ultraconservadors a Àustria». 324.cat, 05-12-2016.
  7. 7,0 7,1 «Die Grünen - "Wenn es die EU nicht gäbe, müsste man sie erfinden"». Die Grünen.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Alexander Van der Bellen: Ein Flüchtlingskind» (en german). Die Zeit, 28-03-2016.
  9. «TASS: World - Russian nobleman by birth to run for Austrian president — archivist». TASS.
  10. «Rakouským prezidentem bude potomek uprchlíků z Ruska». TÝDEN.cz.
  11. Plantilla:Aeiou
  12. «Dr. Alexander Van der Bellen» (en alemany). Republic of Austria. [Consulta: 25 març 2016].
  13. «Fischer končí – Rakousko volí novou hlavu státu». Novinky.cz.
  14. «Wiener Uni-Beauftragter stellt Ziele vor: Van der Bellen will "reden, reden, reden" (Vienna Commissioner for Universities presents his Goals)». , 23-02-2011 [Consulta: 23 octubre 2014].
  15. «Alexander Van der Bellen: Abschied aus dem Nationalrat» (en alemany). Kleine Zeitung, 06-07-2012 [Consulta: 23 octubre 2014]. «Alexander "Sascha" Van der Bellen verlässt den Nationalrat und wechselt in den Wiener Gemeinderat. (Alexander "Sascha" Van der Bellen leaving National Council of Austria (Nationalrat) to join Vienna City Council
  16. «Van der Bellen kandidiert zur Präsidentschaftswahl» (en alemany). der Standard, 08-01-2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  17. «Der Geist ist willig, das Fleisch zu schwach» (en alemany). Der Standard, 01-05-2007 [Consulta: 9 novembre 2008]. «Alexander Van der Bellen (..) ist einer der wenigen bekennenden rauchenden PolitikerInnen. (Alexander Van der Bellen (..) is one of the few self-confessed smoking politicians.)»
  18. «Alexander Van der Bellen zu Gast im ORF OÖ» (en alemany). Radio Oberösterreich, 19-04-2016 [Consulta: 23 maig 2016]. «Ich bin evangelisch getauft und bin dann aus Ärger über meinen lokalen Pfarrer aus der Kirche ausgetreten. [...] Ich sage immer dazu: Den Glaube an den einen Gott habe ich verloren, aber ich glaube an die Botschaft oder die Vision, was das Neue Testament ausmacht, also inklusive der Bergpredigt, der Nächstenliebe und an alles, was das zwischenmenschliche Zusammenleben ausmacht. (I was baptized Protestant and left the Church out of anger with my local pastor. [...] I always say this: the belief in the one God, I lost, but I believe in the message or the vision of what constitutes the New Testament, ie. including the Sermon on the Mount, charity and everything that makes for coexistence between people.)»
  19. «Ehrenzeichen für verdiente Mandatarinnen» (en german). Austrian Parliament, 04-05-2004. [Consulta: 18 desembre 2008].
  20. «Reply to a parliamentary question about the Decoration of Honour» (pdf) (en german). [Consulta: novembre 2012].


Càrrecs públics
Precedit per:
Heinz Fischer
(Interinament Doris Bures, Karlheinz Kopf i Norbert Hofer)
President d'Àustria
Estendard de la República d'Àustria

2017actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Christoph Chorherr
Líder d'Els Verds
19972008
Succeït per:
Eva Glawischnig-Piesczek