Vés al contingut

Alexander Van der Bellen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexander Van der Bellen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
President d'Àustria
26 gener 2017 –
← Heinz Fischer
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Àustria

26 abril 2010 – 1r octubre 2012
Diputat al Parlament Regional de Viena
7 setembre 2009 – 24 novembre 2015
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Àustria

26 gener 2009 – 26 abril 2010
Portaveu federal del Partit d'Els Verds Austríacs
1997 – 2008
Diputat del Consell Nacional d'Àustria
7 novembre 1994 – 5 juliol 2012 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaKaunertal
Viena Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity of Innsbruck. 1669 - Wissenschafft Gesellschaft (en) Tradueix - economia general (valor desconegut–1970)
Universitat d'Innsbruck - economia (valor desconegut–1966)
Akademisches Gymnasium Innsbruck (1954–1962) Modifica el valor a Wikidata
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes70 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena, degà (1990–1994)
Universitat de Viena, professor universitari (1980–1999)
Acadèmia d'Administració Pública (1977–1980)
Universitat d'Innsbruck, catedràtic (1976–1980)
Berlin Social Science Center, investigador (1972–1974)
Universitat d'Innsbruck (1971–1975)
Universitat d'Innsbruck, ajudant de recerca (1968–1970) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Àustria (dècada del 1970–dècada del 1980)
Els Verds – L'Alternativa Verda Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaVan der Bellen family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDoris Schmidauer (2015–)
Brigitte Van der Bellen (dècada del 1960–2015), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsNicolai Van der Bellen
 () Brigitte Van der Bellen
Florian Van der Bellen
 () Brigitte Van der Bellen Modifica el valor a Wikidata
ParesAlexander Van der Bellen Modifica el valor a Wikidata  i Alma Van der Bellen Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvanderbellen.at Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3176887 TMDB (persona): 3073777
Facebook: alexandervanderbellen X: vanderbellen Bluesky: bundespraesident.at Instagram: vanderbellen Threads: vanderbellen Youtube (canal): UCguMeO2ZTxHB0ytM0b_1NRw Modifica el valor a Wikidata
Àustria
Política i govern de
Àustria
  • Vegeu aquesta plantilla

Alexander Van der Bellen (Viena, 18 de gener de 1944) (pronunciació alemanya: [ˌalɛˈksandɐ ˈfan ˌdɛɐ̯ ˈbɛ̯lən] és un polític i economista austríac, i el president d'Àustria.[1]

Van der Bellen és un professor retirat d'economia de la Universitat de Viena. Conegut per ser un membre del Partit Verd austríac, va ser membre del Consell Nacional de 1994 a 2012, i era president del grup parlamentari i portaveu federal del seu partit de 1997 a 2008.[2][3] Va concórrer com a candidat independent amb el suport del Partit Verd en les eleccions presidencials de 2016, i va acabar segon de sis en la primera volta abans de guanyar la segona volta en detriment de Norbert Hofer, un membre del ultrardetà Partit Liberal d'Àustria.[1] En la segona volta Van der Bellen s'imposà per uns 50,35% dels vots davant un 49,65% de Norbert Hofer.[4] Tot i això els resultats foren impugnats per Hofer, i finalment el Tribunal Constitucional anul·là els resultats de la segona volta i obligà a repetir les eleccions per al 4 de desembre del mateix any.[5] Finalment Van der Bellen s'imposà a Hofer amb el 53,8% dels vots en la repetició de la segona volta.[6]

Van der Bellen dona suport a polítiques verdes i social liberals, i és proeuropeista.[7]

Biografia

[modifica]

Van der Bellen va néixer a Viena, fill d'un pare aristocràtic rus d'origen holandesa i una mare estoniana, ambdós refugiats de l'estalinisme. La família Van der Bellen prové d'un cristaller holandès que va emigrar dels Països Baixos a l'Imperi rus al voltant 1763.[8] A Rússia, la família Van der Bellen es va ennoblir, i pertanyia a l'opulent burgesia de l'àrea de Pskov, i l'avi d'Alexander Van der Bellen, també anomenat Alexander Van der Bellen, era un polític liberal cap del govern local de Pskov abans de la Revolució d'octubre. El 1919 els avis de Van der Bellen, el pare i els oncles van fugir dels bolxevics i es van establir a la recentment independitzada República d'Estònia.[8] El nom familiar s'escrivia von der Bellen a la Rússia Imperial, però la família el va canviar per van der Bellen en deixar Rússia.[9]

El 1934 el pare d'Alexander Van der Bellen, anomenat també Alexander Van der Bellen, va esdevenir ciutadà estonià, i es va casar amb la també ciutadana estoniana, Alma.[10] Quan Estònia va ser envaïda per la Unió soviètica el 1940, Alexander i Alma Van de Bellen van emigrar a Prússia Oriental, Alemanya, on van acabar en un camp de refugiats. Finalment es van establir a Viena, on va néixer el seu fill, abans que un altre cop fugissin de l'Exèrcit Roig i arribessin al Tirol, on Alexander Van der Bellen va passar la seva infantesa.[2] Ell s'autodescriu com a "nen de refugiats".[8]

Carrera

[modifica]

El 1962 es va graduar a l'Akademisches Gymnasium d'Innsbruck. Va estudiar Economia a la Universitat d'Innsbruck i va doctorar-se el 1970. Del 1968 al 1970 va treballar d'assistent a l'Institut für Finanzwissenschaft de la mateixa universitat, i del 1972 al 1974 a l' Internationales Institut für Management und Verwaltung de Berlín. Va obtenir l'habilitació el 1975.

El 1976 va ser nomenat professor associat de la Universitat d'Innsbruck. El 1980, va esdevenir professor d'economia a la Universitat de Viena. Va ocupar, tot seguit, la cadira d'economia just allà. Del 1990 al 1994 va ser degà de la facultat de ciències social i economia a la Universitat de Viena.[11]

Antic membre del Partit Socialdemòcrata d'Àustria,[12] Van der Bellen va esdevenir membre del Consell Nacional d'Àustria (Nationalrat) pel Partit Verd Austríac el 1994.[2] El 1997 va esdevenir el seu protaveu, i el 1999 el president del grup parlamentari dels Verds al Consell Nacional.[2] Es va retirar després que en les eleccions legislatives austríaques de 2008, el partit dels verds perdessin vots per primer cop a la dècada.[3] El 2010 va esdevenir Comissionari de la Ciutat de Viena per les Universitats i la Recerca,[13] i el 2012 va deixar el Parlament i es va unir a l'Ajuntament de Viena.[14]

Van der Bellen dona ple suport a la Unió Europea, i va propognar el Federalisme europeu en un llibre de 2015.[7]

En tots els rànquings de popularitat, Van der Bellen sempre ha obtingut millor puntuació que el partit que representa.

President d'Àustria

[modifica]

Va concórrer com a candidat independent amb el suport del Partit dels Verds en les eleccions presidencials austríaques de 2016,[15] i va quedar segon en la primera volta, abans de guanyar la segona volta, contra el candidat del Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) Norbert Hofer.[1] Van der Bellen va ser reelegit a la primera volta de les eleccions presidencials austríaques de 2022 amb el 57% dels vots guanyant en tots els 116 districtes administratius d'Àustria.[16]

En 2019 va exercir un paper actiu després de la caiguda del govern de coalició del Partit Popular d'Àustria (ÖVP) i FPÖ per l'Afer Eivissa encapçalat per Sebastian Kurz nomenant Birgitte Bierlein com a Cancellera per formar un govern independent i tecnòcrata,[17] i en 2021 va gestionar la segona dimissió de Kurz degut a un escàndol polític per manipulació de sondatges d'opinió, i la coalició va seguir endavant encapçalada per Alexander Schallenberg.[18] Kurz va romandre com a líder de l'ÖVP fins al 2 de desembre, quan va anunciar la seva retirada de la política. Poc després, Schallenberg va anunciar que no buscaria el lideratge i que dimitiria com a canceller a favor del nou líder de l'ÖVP un cop elegit.[19] El 3 de desembre, Karl Nehammer va ser designat provisionalment com a líder de l'ÖVP pel comitè del partit federal i proposat com a canceller.[20] sent investit el 6 de desembre.[21]

Al govern de coalició de Christian Stocker

[modifica]

Després de les renovades negociacions de coalició entre ÖVP, el Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i NEOS, el 27 de febrer es va anunciar un acord de coalició encapçalat per Christian Stocker, de l'ÖVP,[22] que va prendre possessió del càrrec de canceller d'Àustria el 3 de març.[23]

Vida personal

[modifica]

Van der Bellen està casat per segona vegada i té dos fills adults amb la seva primera dona. És un reconegut fumador.[24] Va ser criat en la religió luterana, però ha deixat de practicar o creure en Déu, i es professa com un seguidor secular dels preceptes morals del Nou Testament.[25]

Premis

[modifica]

El maig de 2004, Van der Bellen va rebre l'Gran Condecoració d'Honor en Or amb Estrella pels seus serveis a la república austríaca.[26][27]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Austria presidential election result: Alexander Van der Bellen wins over far-right candidate Norbert Hofer». The Independent, 23-05-2016.
  2. 1 2 3 4 «Biographical data». Die Grünen. Arxivat de l'original el 2008-09-14. [Consulta: 19 agost 2008].
  3. 1 2 «Van der Bellen sichtlich bewegt». Arxivat de l'original el 2008-10-06. [Consulta: 23 maig 2016].
  4. ↑ «El vot per correu dona la victòria a l'ecologista Van der Bellen en les presidencials austríaques». 324.cat, 23-05-2016.
  5. ↑ «La ultradreta força la repetició de les eleccions presidencials a Àustria». 324.cat, 01-07-2016.
  6. ↑ «El candidat ecosocialista Van der Bellen tomba els ultraconservadors a Àustria». 324.cat, 05-12-2016.
  7. 1 2 «Die Grünen - "Wenn es die EU nicht gäbe, müsste man sie erfinden"». Die Grünen. Arxivat de l'original el 2016-05-28. [Consulta: 23 maig 2016].
  8. 1 2 3 «Alexander Van der Bellen: Ein Flüchtlingskind» (en alemany). Die Zeit, 28-03-2016.
  9. ↑ «TASS: World - Russian nobleman by birth to run for Austrian president — archivist». TASS. Arxivat de l'original el 2016-05-17. [Consulta: 23 maig 2016].
  10. ↑ ; www.tyden.cz; e-mail: webmaster@tyden.cz«Rakouským prezidentem bude potomek uprchlíků z Ruska». TÝDEN.cz.
  11. ↑ «Dr. Alexander Van der Bellen» (en alemany). Republic of Austria. [Consulta: 25 març 2016].
  12. ↑ «Fischer končí – Rakousko volí novou hlavu státu». Novinky.cz.
  13. ↑ «Wiener Uni-Beauftragter stellt Ziele vor: Van der Bellen will "reden, reden, reden" (Vienna Commissioner for Universities presents his Goals)». , 23-02-2011 [Consulta: 23 octubre 2014].
  14. ↑ «Alexander Van der Bellen: Abschied aus dem Nationalrat» (en alemany). Kleine Zeitung, 06-07-2012 [Consulta: 23 octubre 2014]. «Alexander "Sascha" Van der Bellen verlässt den Nationalrat und wechselt in den Wiener Gemeinderat. (Alexander "Sascha" Van der Bellen leaving National Council of Austria (Nationalrat) to join Vienna City Council)» «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 23 maig 2016].«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 23 maig 2016].
  15. ↑ «Van der Bellen kandidiert zur Präsidentschaftswahl» (en alemany). der Standard, 08-01-2016. [Consulta: 8 gener 2016].
  16. ↑ «Stimmenstärkste Kandidaten pro Bundesland». de, 20-09-2022. [Consulta: 26 febrer 2026].
  17. ↑ «La magistrada Brigitte Bierlein, primera cancellera austríaca», 30-05-2019. [Consulta: 27 setembre 2019].
  18. ↑ «Dimiteix el primer ministre d'Àustria per un escàndol de manipulació de sondatges d'opinió». Vilaweb, 09-10-2021. [Consulta: 9 octubre 2021].
  19. ↑ «Austrian chancellor resigns after Sebastian Kurz withdraws from politics». Deutsche Welle, 02-12-2021.
  20. ↑ Eder, Marton. «Austria Braces for Third Leader in Weeks After Political Storm». Bloomberg News, 02-12-2021. [Consulta: 9 desembre 2021].
  21. ↑ «Austria: Karl Nehammer sworn in as new chancellor». Deutsche Welle, 06-12-2021.
  22. ↑ Henley, Jon. «Austrian centrist parties reach deal to form government without far right» (en anglès). The Guardian, 27 febrer 2025. [Consulta: 27 febrer 2025].
  23. ↑ «ÖVP kürte Stocker zum Parteichef» (en alemany). ÖRF, 29-03-2025. [Consulta: 23 maig 2026].
  24. ↑ «Der Geist ist willig, das Fleisch zu schwach» (en alemany). Der Standard, 01-05-2007 [Consulta: 9 novembre 2008]. «Alexander Van der Bellen (..) ist einer der wenigen bekennenden rauchenden PolitikerInnen. (Alexander Van der Bellen (..) is one of the few self-confessed smoking politicians.)»
  25. ↑ «Alexander Van der Bellen zu Gast im ORF OÖ» (en alemany). Radio Oberösterreich, 19-04-2016 [Consulta: 23 maig 2016]. «Ich bin evangelisch getauft und bin dann aus Ärger über meinen lokalen Pfarrer aus der Kirche ausgetreten. […] Ich sage immer dazu: Den Glaube an den einen Gott habe ich verloren, aber ich glaube an die Botschaft oder die Vision, was das Neue Testament ausmacht, also inklusive der Bergpredigt, der Nächstenliebe und an alles, was das zwischenmenschliche Zusammenleben ausmacht. (I was baptized Protestant and left the Church out of anger with my local pastor. […] I always say this: the belief in the one God, I lost, but I believe in the message or the vision of what constitutes the New Testament, ie. including the Sermon on the Mount, charity and everything that makes for coexistence between people.)»
  26. ↑ «Ehrenzeichen für verdiente Mandatarinnen» (en alemany). Austrian Parliament, 04-05-2004. Arxivat de l'original el 2011-04-17. [Consulta: 18 desembre 2008].
  27. ↑ «Reply to a parliamentary question about the Decoration of Honour» (pdf) (en alemany) p. 1644. [Consulta: novembre 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexander_Van_der_Bellen&oldid=37391772»