Programa Voyager

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialPrograma Voyager
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióNASA logo.svg   NASA Modifica el valor a Wikidata
Propòsitsonda interestel·lar Modifica el valor a Wikidata
EstatEn actiu
Lloc webWeb oficial (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Història del programa
Durada1977 Modifica el valor a Wikidata — Present
Primer vol no tripulat5 setembre 1977 (Voyager 1) Modifica el valor a Wikidata
Missions
Lloc(s) de llançamentEstació de la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Informació dels vehicles
Vehicle(s) de llançamentTitan IIIE Modifica el valor a Wikidata
Situació de les dues sondes Voyager respecte al Sol al maig de 2005
Model 3D interactiu de la Voyager

El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2.

Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l'assistència gravitatòria, seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l'ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria, amb unes bateries de plutoni dissenyades per funcionar fins 2025. A partir d'aquesta data deixaran de transmetre a la Terra, però continuaran el seu viatge cap a altres estrelles de la Via Làctia.[1] A més, va facilitar la realització de l'anomenat retrat de família.

A més de la seva missió principal, la Voyager 2 també aconseguí explorar Urà i Neptú. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informació sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar limits molt més estrictes a la possible existència d'un gran planeta més enllà de Plutó. Actualment els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 són els objectes humans més llunyans i van arribar al límit del sistema solar on la influència del vent solar queda anul·lada pel medi interestelar, en 2012 la Voyager 1[1] i en 2018 la Voyager 2. L'heliosfera bloqueja certa quantitat de raigs còsmics i l'augment en la freqüència d'aquests va indicar que la sonda va arribar al límit exterior de l'heliosfera.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «'Voyager I' alcanza el límite del Sistema Solar 35 años después de partir» (en castellà). Europa Press, 15-06-2012. [Consulta: 23 agost 2021].
  2. Mandelbaum, Ryan F. «[La Voyager 2 está a punto de alcanzar los límites del Sistema Solar Gizmodo]» (en castellà), 18-09-2010. [Consulta: 23 agost 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programa Voyager