Amaltea (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicAmaltea
Amalthea PIA02532.png
Amaltea fotografiada per la sonda Galileo Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Júpiter Modifica el valor a Wikidata
Descobert perEdward Barnard[1] Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment9 setembre 1892[1] Modifica el valor a Wikidata, Observatori Lick Modifica el valor a Wikidata
EpònimAmaltea Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Apoàpside182.840 km Modifica el valor a Wikidata
Periàpside181.150 km Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a181.365,84 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00319[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,49817943 d Modifica el valor a Wikidata
Velocitat orbital mitjana26,57 km/s
Inclinació i0,374 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi83,45 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,1 Modifica el valor a Wikidata
Massa2,1 Zg[4] Modifica el valor a Wikidata
Volum2.430.000 km³[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament≈ 0,058 km/s
Albedo0,09 Modifica el valor a Wikidata

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta. És el membre principal del grup d'Amaltea. Va ser descobert el 1892 per l'astrònom nord-americà Edward Emerson Barnard des de l'Observatori Lick a Califòrnia. Va ser el cinquè satèl·lit de Júpiter que es va descobrir (el primer després dels satèl·lits galileans) i per tant se'l coneix també amb el nom de Júpiter V. Té la distinció de ser l'última lluna descoberta visualment a través del telescopi (tots els subsegüents descobriments de satèl·lits han estat realitzats gràcies a sondes espacials o a través de la fotografia).

En la mitologia grega, Amaltea era la dida de Zeus. Aquest nom no va ser adoptat de forma oficial per la Unió Astronòmica Internacional fins al 1975, tot i que s'utilitzava de forma informal des que va ser proposat per l'astrònom Camille Flammarion. Barnard volia anomenar-la "Columbia" pel 400 aniversari del descobriment d'Amèrica per Cristòfol Colom, però aquest nom no va tenir gaire èxit entre els astrònoms.

Amaltea es troba dins dels anells de Júpiter i és la font de part del seu material.

És l'objecte mes "vermell" del sistema solar, fins i tot més que Mart. Aquest color es deu a partícules de sofre que arriben des de . Amaltea té una forma irregular, amb unes dimensions de 262 x 146 x 134 km, amb l'eix major apuntant sempre cap a Júpiter i, per tant, es troba en rotació síncrona amb el planeta. La seva superfície presenta diversos cràters; els més grans són Pa (100 km de diàmetre) i Gaea (80 km de diàmetre).

El 5 de novembre de 2002, la sonda espacial Galileo va passar a 160 km de la seva superfície i en va obtenir imatges d'alta resolució. També en va poder mesurar la massa i la densitat mitjana.

Cal no confondre'l amb l'asteroide (113) Amaltea.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
  2. URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.icarus.2005.11.007.
  3. 3,0 3,1 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  4. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amaltea