Amaltea (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Amaltea
Amaltea fotografiada per la sonda Galileo
Amaltea fotografiada per la sonda Galileo
Descobriment
Descobert per E.E. Barnard
Data de descobriment 9 de setembre de 1892
Periapsi 181.150 km[a]
Apoapsis 182.840 km[a]
Radi orbital mitjà 181.365,84±0,02 km (2,54 RJ)[1]
Excentricitat 0,00319±0,00004[1]
Període orbital 0,49817943±0,00000007 d (11 h, 57 min, 23 s)[1]
Velocitat orbital mitjana 26,57 km/s[a]
Inclinació 0,374±0,002 ° (respecte l'equador de Júpiter)[1]
Satèl·lit de Júpiter
Característiques físiques
Dimensions 250 × 146 × 128 km[2]
Radi mitjà 83,5±2,0 km[2]
Volum 2,43±0,22×106
 km³
[3]
Massa 2,08±0,15×1018
 kg
[3]
Densitat mitjana 0,857±0,099 g/cm³[3]
Gravetat a la
superfície equatorial
≈ 0,020 m/s² (≈ 0.002 g)[a]
Velocitat d'escapament ≈ 0,058 km/s[a]
Període de rotació síncrona[2]
Obliqüitat zero[2]
Albedo 0,090±0,005[4]
Temp. de superfície
   [6]
miním mitjana màxim
120 K 165 K
Magnitud aparent 14,1[5]

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta. És el membre principal del grup d'Amaltea. Va ser descobert el 1892 per l'astrònom nord-americà Edward Emerson Barnard des de l'Observatori Lick a Califòrnia. Va ser el cinquè satèl·lit de Júpiter que es va descobrir (el primer després dels satèl·lits galileans) i per tant se'l coneix també amb el nom de Júpiter V. Té la distinció de ser l'última lluna descoberta visualment a través del telescopi (tots els subsegüents descobriments de satèl·lits han estat realitzats gràcies a sondes espacials o a través de la fotografia).

En la mitologia grega, Amaltea era la dida de Zeus. Aquest nom no va ser adoptat de forma oficial per la Unió Astronòmica Internacional fins al 1975, tot i que s'utilitzava de forma informal des que va ser proposat per l'astrònom Camille Flammarion. Barnard volia anomenar-la "Columbia" pel 400 aniversari del descobriment d'Amèrica per Cristòfol Colom, però aquest nom no va tenir gaire èxit entre els astrònoms.

Amaltea es troba dins dels anells de Júpiter i és la font de part del seu material.

És l'objecte mes "vermell" del sistema solar, fins i tot més que Mart. Aquest color es deu a partícules de sofre que arriben des de . Amaltea té una forma irregular, amb unes dimensions de 262 x 146 x 134 km, amb l'eix major apuntant sempre cap a Júpiter i, per tant, es troba en rotació síncrona amb el planeta. La seva superfície presenta diversos cràters; els més grans són Pa (100 km de diàmetre) i Gaea (80 km de diàmetre).

El 5 de novembre de 2002, la sonda espacial Galileo va passar a 160 km de la seva superfície i en va obtenir imatges de gran resolució. També en va poder mesurar la massa i la densitat mitjana.

Cal no confondre'l amb l'asteroide (113) Amaltea.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Calculat basant-se en altres paràmetres.


Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amaltea (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata