Pasífae (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pasífae
Descobriment
Descobert per P. J. Melotte
Data de descobriment 27 de gener de 1908
Periapsi 16,980,250 km[1]
Apoapsis 31,209,300 km[1]
Radi orbital mitjà 24,094,770 km[1]
Excentricitat 0.2953[1]
Període orbital 764.082032 d (2.092 a)[1]
Velocitat orbital mitjana 2.242 km/s
Inclinació 145.24° (respecte a l'eclíptica)
143.04° (respecte a l'equador jovià)[1]
Satèl·lit de Júpiter
Característiques físiques
Radi mitjà 30 km[2]
18? km[3]
Àrea de superfície ~11,300 km²
Volum ~113,000 km³
Massa 3.0×1017 kg
Densitat mitjana 2.6 g/cm³[2]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0.022 m/s2 (0.002 g)
Velocitat d'escapament ~0.036 km/s
Albedo 0.04[2]
0.10[3]
Temperatura ~124 K

Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter. Va ser descobert l'any 1908 per l'astrònom Philibert Jacques Melotte[4][5] i anomenat després Pasífae que, segons la mitologia grega, era l'esposa de Minos i mare del Minotaure.

Va ser observat per primera vegada al Royal Greenwich Observatory la nit del 28 de febrer del 1908. Va rebre la designació provisional de 1908 CJ, ja que no era gaire clar si es tractava d'un asteroide o un satèl·lit de Júpiter.[6]

Aquest satèl·lit de Júpiter no va rebre el seu nom actual fins al 1975;[7] abans d'això, se l'anomenava simplement Júpiter VIII o, de vegades, Posidó[8] del 1955 al 1975.

Òrbita[modifica | modifica el codi]

Els satèl·lits retrògrads i irregulars de Júpiter

Pasífae gira al voltant de Júpiter en una òrbita retrògrada de gran excentricitat i inclinació. Aquest satèl·lit dóna nom al grup de Pasífae, un grup de satèl·lits jovians que orbita el planeta més gran del sistema solar a distàncies d'entre 22,8 i 24,1 milions de quilòmetres, i una inclinació d'entre 144,5º i 144,5º.[9] Els elements orbitals es van calcular al gener de l'any 2000.[1] Aquests paràmetres orbitals canvien constantment a causa de les pertorbacions solars i planetàries. El diagrama il·lustra l'òrbita de Pasífae comparada amb els altres satèl·lits del grup. L'excentricitat està representada pels segments grocs (que s'estenen des del pericentre a l'apocentre). Com a referència es pren l'òrbita més regular de Cal·listo. També se sap que Pasífae està en ressonància secular amb Júpiter[10]

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Amb un diàmetre estimat d'uns 58 km, Pasífae n'és el satèl·lit retrògrad més gran, i el tercer satèl·lit irregular més gran desprésd'Himalia i Elara.

Els mesuraments espectroscòpics indiquen que Pasífae és, espectralment semblant a alguns asteroides. Es creu que aquest satèl·lit té l'origen en un asteroide capturat per Júpiter.[11][12]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Jacobson, R. A.. «Les òrbites dels satèl3Lits jovians exteriors». Astronomical Journal, 120, 2000, pàg. 2679–2686. DOI: 10.1086/316817.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Paràmetres físics dels satèl·lits planetaris». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 12 desembre 2008].
  3. 3,0 3,1 Williams, Dr. David R. «Fulla nformativa dels satèl·lits jovians». NASA (National Space Science Data Center), 2007-11-23. [Consulta: 12 desembre 2008].
  4. Melotte, P. J.. «Descobriment del vuitè satèl·lit de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 68, 6, 1908, pàg. 456–457.
  5. Perrine, C. D.. «Observcions recents del objecte mòbil al costat de Júpiter». Harvard College Observatory Bulletin, 20, June 1908, pàg. 184–185.
  6. Cowell, P. H.. «Notes del descobriment de l'objecte mòbil de Júpiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 68, 1908, pàg. 373.
  7. IAUC 2846: Satèl·lits de Júpiter 1974 October 7 (naming the moon)
  8. Payne-Gaposchkin, Cecilia; Katherine Haramundanis. Introducció a l'astronomia. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1970. ISBN 0-134-78107-4. 
  9. Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; and Porco, C. C.; Jupiter's Outer Satellites and Trojans, in El planeta Júpiter; Satèl·lits i magnetosfera edited by Fran Bagenal, Timothy E. Dowling, William B. McKinnon, Cambridge Planetary Science, Vol. 1, Cambridge, UK: Cambridge Univhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pas%C3%ADfae_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)&action=submitersity Press, ISBN 0-521-81808-7, 2004, pp. 263-280
  10. Una ressonància secular és quan la fracció del període de precessió del cos d'orbitatge és racional. [enllaç sense format] http://www.astrosafor.net/Huygens/1997/4/TerminologiaAsteroides.htm
  11. Brown, M. E.. «Espectroscopia pròxima a l'infrarroig dels satèl·lits irregulars». The Astronomical Journal. The American Astronomical Society, 119, 2000, pàg. 977. DOI: 10.1086/301202.
  12. Sheppard, S. S.; and Jewitt, D. C.; An Abundant Population of Small Irregular Satellites Around Jupiter, Nature, Vol. 423 (May 2003), pp. 261-263