Simone Veil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSimone Veil
Simone Veil, gymnase Japy 2008 02 27 n3 ret.jpg
Biografia
Naixement 13 juliol 1927
Niça
Mort 30 juny 2017 (89 anys)
7è districte de París
Lloc d'enterrament Panteó de París
  Membre del Consell Constitucional de França 

març 1998 – març 2007
← Jean CabannesRenaud Denoix de Saint Marc →
  Ministra de Salud de França 

29 març 1993 – 18 maig 1995
← Bernard KouchnerÉlisabeth Hubert →
European Parliament logo.svg  Diputada al Parlament Europeu 

25 juliol 1989 – 30 març 1993
Circumscripció electoral: França


European Parliament logo.svg  Diputada al Parlament Europeu 

24 juliol 1984 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: França


European Parliament logo.svg  Diputada al Parlament Europeu 

17 juliol 1979 – 23 juliol 1984
Circumscripció electoral: França


European Parliament logo.svg  Diputada al Parlament Europeu 

17 juliol 1979 – 30 març 1993
← nou càrrecJean-Marie Vanlerenberghe →
European Parliament logo.svg 12a Presidenta del Parlament Europeu 

17 juliol 1979 – 19 gener 1982
← Emilio ColomboPiet Dankert →
  Ministra de Salud de França 

27 maig 1974 – 4 juliol 1979
← Michel PoniatowskiMichel Poniatowski →
  Secretària general Consell Superior de la Magistratura

1970 – 1974
← Jacques Patin TradueixPaul Fouret Tradueix →
  Seat 13 of the Académie française Tradueix 

Dades personals
Grup ètnic Jueus
Formació Institut d'Estudis Polítics de París
Facultat de Dret de París
Activitat
Ocupació Política, magistrada i advocada
Partit Unió per a la Democràcia Francesa
Família
Cònjuge Antoine Veil
Fills Jean Veil
Pierre-François Veil
Claude-Nicolas Veil
Pare André Jacob
Germans Denise Vernay
Signatura

IMDB: nm1770887 Musicbrainz: 74f699e3-e3c4-455b-b1f8-30be896a440f
Modifica les dades a Wikidata

Simone Veil, nascuda com a Simone Jacob (Niça, 13 de juliol de 1927-París, 30 de juny de 2017),[1] fou una advocada i política francesa, membre del Consell Constitucional de França fins a la seva mort.

Biografia[modifica]

Nasqué a Niça, filla d'un arquitecte jueu. El març de 1944 fou deportada, juntament amb la seva família, al camp de concentració nazi d'Auschwitz i Bergen-Belsen, on van romandre fins que el van alliberar el 15 d'abril de 1945, tot i que només hi sobrevisqueren Veil i la seva germana.

Aconseguit el seu títol de batxillerat el 1943, abans de ser deportada, estudià dret i ciències polítiques, i es casà amb Antoine Veil, del qual prengué el cognom.

Vida política[modifica]

Entre 1974 i 1979 fou designada ministra de Salut, Seguretat Social i Família en els governs dels primers ministres Jacques Chirac i Raymond Barre. En aquest càrrec realitzà diverses polítiques polèmiques, com l'accés als anticonceptius (1974) i la legalització de l'avortament (1975).

1993

El 1979 fou elegida presidenta del Parlament Europeu després de les primeres eleccions per sufragi universal a aquest. Desenvolupà aquesta càrrec fins a l'any 1982. El 1981 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la Unió Europea.

El 1993 fou nomenada ministra d'Estat, d'Afers Socials, de Sanitat i dels Pobles durant el govern del primer ministre Édouard Balladur. Desenvolupà aquest càrrec fins al 1995. El 1998 fou nomenada membre del Consell Constitucional de França, càrrec que abandonà el 2007.

En el 60è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau l'any 2005, Veil hi retornà per primer cop per fer-hi un discurs d'homenatge a les víctimes i als horrors de la guerra. Aquell mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la defensa de la llibertat, la dignitat de la persona, dels drets humans, la justícia, la solidaritat i el paper de les dones en la societat moderna.

El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs[modifica]

Simone Veil és coneguda internacionalment per la llei promulgada des del seu ministeri el 1975 que va permetre la despenalització de l'avortament a França. Des de llavors, els seus posicionaments i declaracions són seguits tant per partidaris com per detractors de les polítiques de regulació de l'avortament.

Entre aquests últims, destaquen les posicions properes a l'Església catòlica i els seus mitjans de comunicació afins, com l'agència de notícies Zenit, declarada seguidora de la seva doctrina social, que recollia en un article del 19 de juny de 2007 les crítiques de Veil a la suposada pràctica d'avortaments il·legals en una clínica de Barcelona, denunciada per un reportatge de la cadena France 2, en dones provinents d'altres països d'Europa.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedida per:
Emilio Colombo
Presidenta del Parlament Europeu
19791982
Succeïda per:
Piet Dankert