Simone Veil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgSimone Veil
Simone Veil, gymnase Japy 2008 02 27 n5.jpg
 President del Parlament Europeu
1979 – 1982
Dades biogràfiques
Naixement 13 de juliol de 1927
Niça (França)
Alma mater Institut d'Estudis Polítics de París
Ocupació Advocada
Partit polític Unió per a la Democràcia Francesa
Premis Gran Creu de la Legió d'Honor
Knight of the National Order of Merit
Dama Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
Schiller Prize of Marbach
Premi Internacional Carlemany
Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional
European Civil Rights Prize of the Sinti and Roma
North–South Prize
Monismanien Prize
Orde de les Tres Estrelles
Modifica dades a Wikidata

Simone Veil (Niça, França, 13 de juliol de 1927), nascuda Simone Jacob, és una advocada i política francesa, actual membre del Consell Constitucional de França.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Niça, filla d'un arquitecte jueu. El març de 1944 fou deportada, juntament amb la seva família, al camp de concentració nazi d'Auschwitz i Bergen-Belsen, on hi van romandre fins que el van alliberar el 15 d'abril de 1945, tot i que només hi sobrevisqueren Veil i la seva germana.

Aconseguit el seu títol de batxillerat el 1943, abans de ser deportada, estudià dret i ciències polítiques, on trobà el seu marit, Antoine Veil, del qual prengué el cognom.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Entre 1974 i 1979 fou designada ministra de Salut, Seguretat Social i Família en els governs dels Primers Ministres Jacques Chirac i Raymond Barre. En aquest càrrec realitzà diverses polítiques polèmiques, com l'accés als anticonceptius (1974) i la legalització de l'avortament (1975).

1993

El 1979 fou escollida presidenta del Parlament Europeu després de les primeres eleccions per sufragi universal al Parlament Europeu. Desenvolupà aquesta càrrec fins a l'any 1982. El 1981 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la Unió Europea.

El 1993 fou nomenada ministra d'Estat, d'Afers Socials, de Sanitat i dels Pobles durant el govern del primer ministre Édouard Balladur. Desenvolupà aquest càrrec fins al 1995. El 1998 fou nomenada membre del Consell Constitucional de França, càrrec que abandonà el 2007.

En el 60è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau l'any 2005, Veil hi retornà per primer cop per fer-hi un discurs d'homenatge a les víctimes i als horrors de la guerra. Aquell mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la defensa de la llibertat, la dignitat de la persona, dels drets humans, la justícia, la solidaritat i el paper de la dona en la societat moderna.

El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs[modifica | modifica el codi]

Simone Veil és coneguda internacionalment per la llei promulgada des del seu ministeri en 1975 que va permetre la despenalització de l'avortament a França. Des de llavors, els seus posicionaments i declaracions són seguides tant per partidaris com pels detractors de les polítiques de regulació de l'avortament.

Entre aquests últims, destaquen les posicions properes a l'Església Catòlica i els seus mitjans de comunicació afins, com l'agència de notícies Zenit, declarada seguidora de la seva Doctrina Social que recollia en un article del 19 de juny de 2007, les crítiques de Veil a la suposada pràctica d'avortaments il·legals en una clínica de Barcelona, denunciada per un reportatge de la cadena France 2, en dones provinents d'altres països d'Europa.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedida per:
Emilio Colombo
Presidenta del Parlament Europeu
19791982
Succeïda per:
Piet Dankert