Simone Veil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSimone Veil
Simone Veil, gymnase Japy 2008 02 27 n3 ret.jpg
President del Parlament Europeu  President del Parlament Europeu 

17 juliol 1979 - 18 gener 1982
Emilio Colombo - Piet Dankert
diputat europeu  Diputat europeu 

17 juliol 1979 - 30 març 1993
 Minister of Health 

27 maig 1974 - 4 juliol 1979
Michel Poniatowski - Michel Poniatowski
 Supervivent de l'Holocaust 

Dades biogràfiques
Naixement 13 de juliol de 1927
Niça
Mort 30 de juny de 2017 (89 anys)
7è districte de París
Sepultura Panteó de París
Ciutadania França
Ètnia Jueus
Alma mater Institut d'Estudis Polítics de París
Activitat professional
Ocupació política i jutgessa
Altres dades personals
Partit polític Unió per a la Democràcia Francesa
Cònjuge Antoine Veil
Fills
Pare André Jacob
Germans Denise Vernay
Premis i reconeixements

IMDB: nm1770887
Modifica dades a Wikidata

Simone Veil, nascuda com a Simone Jacob, (Niça, 13 de juliol de 1927 - París, 30 de juny de 2017)[1] fou una advocada i política francesa, membre del Consell Constitucional de França fins a la seva mort.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Niça, filla d'un arquitecte jueu. El març de 1944 fou deportada, juntament amb la seva família, al camp de concentració nazi d'Auschwitz i Bergen-Belsen, on van romandre fins que el van alliberar el 15 d'abril de 1945, tot i que només hi sobrevisqueren Veil i la seva germana.

Aconseguit el seu títol de batxillerat el 1943, abans de ser deportada, estudià dret i ciències polítiques, on trobà el seu marit, Antoine Veil, del qual prengué el cognom.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Entre 1974 i 1979 fou designada ministra de Salut, Seguretat Social i Família en els governs dels Primers Ministres Jacques Chirac i Raymond Barre. En aquest càrrec realitzà diverses polítiques polèmiques, com l'accés als anticonceptius (1974) i la legalització de l'avortament (1975).

1993

El 1979 fou escollida presidenta del Parlament Europeu després de les primeres eleccions per sufragi universal al Parlament Europeu. Desenvolupà aquesta càrrec fins a l'any 1982. El 1981 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la Unió Europea.

El 1993 fou nomenada ministra d'Estat, d'Afers Socials, de Sanitat i dels Pobles durant el govern del primer ministre Édouard Balladur. Desenvolupà aquest càrrec fins al 1995. El 1998 fou nomenada membre del Consell Constitucional de França, càrrec que abandonà el 2007.

En el 60è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau l'any 2005, Veil hi retornà per primer cop per fer-hi un discurs d'homenatge a les víctimes i als horrors de la guerra. Aquell mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la defensa de la llibertat, la dignitat de la persona, dels drets humans, la justícia, la solidaritat i el paper de la dona en la societat moderna.

El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs[modifica | modifica el codi]

Simone Veil és coneguda internacionalment per la llei promulgada des del seu ministeri en 1975 que va permetre la despenalització de l'avortament a França. Des de llavors, els seus posicionaments i declaracions són seguides tant per partidaris com pels detractors de les polítiques de regulació de l'avortament.

Entre aquests últims, destaquen les posicions properes a l'Església Catòlica i els seus mitjans de comunicació afins, com l'agència de notícies Zenit, declarada seguidora de la seva Doctrina Social que recollia en un article del 19 de juny de 2007, les crítiques de Veil a la suposada pràctica d'avortaments il·legals en una clínica de Barcelona, denunciada per un reportatge de la cadena France 2, en dones provinents d'altres països d'Europa.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedida per:
Emilio Colombo
Presidenta del Parlament Europeu
19791982
Succeïda per:
Piet Dankert