Luiz Inácio Lula da Silva
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1945 (76 anys) Caetés (Brasil) |
 35è President del Brasil | |
| 1r gener 2003 – 1r gener 2011 ← Fernando Henrique Cardoso – Dilma Rousseff → | |
| Membre de la Cambra de Diputats del Brasil | |
| Circumscripció electoral: São Paulo | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Brasil |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Curitiba |
| Ocupació | sindicalista, polític, turner (en)  |
| Partit | Partit dels Treballadors |
| Família | |
| Cònjuge | Marisa Letícia Lula da Silva (–2017) Maria de Lurdes da Silva (en) (1969–1971)Janja Lula Silva (en) (2022–) |
| Fills | Marcos Cláudio Lula da Silva (  Marisa Letícia Lula da Silva)Fábio Luís Lula da Silva ( Marisa Letícia Lula da Silva) |
| Pares | Aristides Inácio da Silva i Eurídice Ferreira de Melo |
| Cronologia | |
| 7 abril 2018 | empresonament de Luiz Inácio Lula da Silva
|
Premis
| |
 | |
| Lloc web | lula.com.br |
      | |
Luiz Inácio Lula da Silva (Caetés, districte de Garanhuns, 1945) és un polític brasiler, que fou President del Brasil entre 2003 i 2011.
L'any de 1982 va afegir oficialment el sobrenom Lula (un diminutiu de Luiz, i que també significa calamar en portuguès) al seu nom de naixement "Luiz Inácio".[1]
L'any 2018 va ser processat per corrupció.
Biografia[modifica]
Va néixer al districte de Caetés de la ciutat de Garanhuns, a l'estat de Pernambuco, el Brasil, a una família de camperols pobra i analfabeta. La seva data de naixença va ser col·locada com el 6 d'octubre però ell afirma haver estat nat, segons la memòria de la seva mare, el 27 d'octubre.
Té una àmplia carrera com a dirigent sindical i és cofundador, president d'honor i afiliat al Partido dos Trabalhadores (PT), un dels partits polítics brasilers més importants.
Va ser candidat a la presidència el 1989 (derrotat per Fernando Collor de Mello), el 1994 i 1998 (derrotat per Fernando Henrique Cardoso). Finalment, va vèncer en les següents eleccions celebrades l'any 2002, amb el major nombre de vots de la història democràtica brasilera (52,4 milions de vots) arribant al 61% dels vots. En les eleccions de 2006 va ser reelegit per un segon mandat com a president, que va acabar el 31 de desembre de 2010. Fou succeït per la seva ministra de la Casa Civil (cap de gabinet), Dilma Rousseff.[1]
Se'l considera sovint com el polític més popular en la història del Brasil i, en el moment del seu mandat, un dels més populars al món.[2][3][4] Els programes socials com Bolsa Família i Fome Zero són els segells distintius del seu temps al càrrec. Lula va tenir un paper destacat en l'evolució recent de les relacions internacionals, incloent-hi el programa nuclear de l'Iran i l'escalfament global, i va ser descrit com «un home amb ambicions atrevides d'alterar l'equilibri de poder entre les nacions».[5] Va ser presentat per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món per a l'any 2010,[6] i ha estat anomenat «el polític més reeixit del seu temps».[7] L'octubre de 2011, Lula - fumador fa 40 anys - va ser diagnosticat amb càncer de laringe i va iniciar el seu tractament de quimioteràpia.[8][9] Ell es va recuperar amb èxit i des de llavors ha anunciat un retorn a la política.[10]
Va ser empresonat l'abril de 2018 per unes polèmiques acusacions de corrupció, que considera amb motivació política, i ha denunciat l'ús de la judicatura per a castigar les veus dissidents.[11] El novembre de 2019, va ser alliberat per decisió del Tribunal Suprem del Brasil que estableix que els condemnats no comencin a complir la sentència fins que sigui ferma.[12]
Premis[modifica]
- 2003: Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional
- 2008: Premi Félix Houphouët-Boigny
- 2009: Woodrow Wilson Awards for Public Service[13]
- 2010: Premi a l'Estadista Global[14]
- 2012: Premi Internacional Catalunya[15]
- 2012: Premi Indira Gandhi[16]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «El president de l'arrencada econòmica brasilera». elperiodico.cat, 02-04-2012.
- ↑ «Lula leaves office as Brazil's 'most popular' president» (en anglès). bbc.co.uk, 31=12-2010. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «'The Most Popular Politician on Earth'» (en anglès). newsweek.com, 31-12-2010. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «Lula's last lap» (en anglès). economist.com, 08-01-2009. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ Hemispheres 2004 Edition.
PDF(anglès)
- ↑ Time (10-05-2010) (en anglès), p. 20 [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ Perry Anderson. «Lula's Brazil» (en anglès). London Review of Books, 31-03-2011. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «Lula da Silva té càncer de laringe». La Vanguardia, 30-10-2011. Arxivat de l'original el 2013-01-15. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «Sorpresa en los medios de Brasil» (en castellà). Clarín (diari), 29-10-2011. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «Ronaldo visita Lula da Silva a l'hospital». ara.cat, 05-04-2012. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «Denuncien el ‘lawfare’ contra Catalunya en un acte a l'eurocambra amb Boye, Van den Eynde, Puigdemont i Riba». Vilaweb, 19-02-2020. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Alliberat l'ex-president brasiler Lula da Silva». Vilaweb, 09-11-2019. [Consulta: 9 novembre 2019].
- ↑ President Lula to Receive Woodrow Wilson Public Service Award(anglès)
- ↑ Roser Vilar. «Arrenca el Fòrum de Davos amb l'objectiu de trobar solucions per al sistema financer mundial». lamalla.cat, 27-01-2010. [Consulta: 29 gener 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Lula da Silva, guardonat amb el XXIV Premi Internacional Catalunya». VilaWeb, 2 abril del 2012.
- ↑ «El presidente de la India entrega a Lula el premio Indira Gandhi por su contribución a la paz» (en castellà). que.es, 22-11-2012 [Consulta: 24 novembre 2012].[Enllaç no actiu]
PDFEnllaços externs[modifica]
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2003 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. (castellà)
- Premi Internacional Catalunya - Dossier de Proclamació Lula da Silva (2012) PDF
1989: Karl Popper · 1990: Abdus Salam · 1991: Jacques-Yves Cousteau · 1992: Mstislav Rostropóvitx · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin · 1994: Václav Havel · 1995: Richard von Weizsäcker · 1996: Yashar Kemal · 1997: Amartya Sen · 1998: Jacques Delors · 1999: Doris Lessing · 2000: Abdallah Laroui · 2001: Andrea Riccardi · 2002: Harold Bloom · 2003: Nawal al-Sa'dawi · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz · 2005: Claude Lévi-Strauss · 2006: Pere Casaldàliga · 2007: Edward O. Wilson · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung · 2009: Bill Viola · 2010: Jimmy Carter · 2011: Haruki Murakami · 2012: Lula da Silva · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland · 2014: Desmond Tutu · 2015: Jane Goodall · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué · 2017: Costa-Gavras · 2018: Vinton Cerf · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci |
- Persones vives
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'orde de Sant Olaf
- Persones de Pernambuco
- Premis Internacional Catalunya
- Premis Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional
- Premi Félix Houphouët-Boigny
- Presidents del Brasil
- Diputats federals del Brasil
- Socialistes
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
- Cavallers de l'Orde de l'Elefant
- Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud
- Militants del Partido dos Trabalhadores
- Doctors honoris causa per la Universitat de Coïmbra
- Doctors honoris causa per la Universitat de Salamanca
- Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos
- Doctors honoris causa per la Universitat Nacional de Rosario