Haruki Murakami
.jpg)
Haruki Murakami (村上春樹 , Murakami Haruki?) (Kyoto, 12 de gener de 1949) és un autor de novel·les i contes japonès.[1]
Biografia[modifica]
Si bé va néixer a Kioto, visqué gran part de la seva joventut a Kōbe.[2] El pare era fill d'un monjo budista,[3] mentre que la mare és filla d'un mercader d'Osaka,[4] però ambdós ensenyaven literatura japonesa.[5]
Des de la joventut, Murakami va estar molt influït per la cultura occidental, en particular per la música i literatura. Va créixer llegint nombroses obres d'autors estatunidencs, com Kurt Vonnegut, Richard Brautigan i Jack Kerouac. Són aquestes influències occidentals les que sovint distingeixen Murakami d'altres escriptors japonesos.
Estudià literatura i dramatúrgia grega a la Universitat de Waseda (Soudai),[6] on conegué la seva dona, Yoko. La seva primera feina va ser en una botiga de discos (igual que un dels seus personatges principals, Toru Watanabe de Norwegian Wood). Abans d'acabar els seus estudis, Murakami obrí el bar de jazz "Peter Cat" a Tòquio,[7] que romangué obert entre 1974 i 1982.[8]
El 1986, després del gran èxit de la seva novel·la Tòquio blues, abandonà el Japó per a anar a viure a Europa i a Amèrica. El 1984 va canviar la seva residència a Fujisawa (Kanagawa), Tòquio, per Oiso (Kanagawa), a aquest canvi van seguir una sèrie de viatges a Itàlia i Grècia. El 1991 va impartir classes a la Universitat de Princeton (Nova Jersey) primer com a docent convidat, després com a professor convidat. El juliol de 1993 va ser contractat per la Tufts University a Medford (Massachusetts).
Tornà al seu país el 1995 arran del terratrèmol de Kobe, la ciutat de la seva infantesa, així com l'atac de gas sarín que la secta Aum Shinrikyo perpetrà al metro de Tòquio, fets sobre els quals escriuria. En l'actualitat resideix a Oiso des del 2001.
El 2011 li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya,[9] concedit per la Generalitat de Catalunya.
La trilogia del Rata[modifica]
Murakami va escriure la seva primera ficció als 29 anys.[10] Segons l'autor, es va trobar de sobte i inexplicablement inspirat per a escriure la seva primera novel·la (Escolta la cançó del vent, 1979) mentre veia un partit de beisbol.[11] El 1978, Murakami era a un partit de beisbol al Jingu Stadium, entre els equips de Yakult Swallows i els Hiroshima Carp, quan un jugador estatunidenc, Dave Hilton, hi entrà per a batejar. D'acord amb una història sovint repetida, en el moment en què Hilton obtingué un doble, a Murakami li vingué de sobte al cap que podria escriure una novel·la.[12] Aquella mateixa nit anà cap a casa i començà a escriure, estant-se per aquest treball uns quants mesos, aprofitant les escasses hores lliures de què disposava després de treballar al seu bar. Com a resultat d'això, el llibre té capítols curts i amb moltes pauses. Una vegada que el va acabar va enviar aquesta novel·la a l'únic concurs literari que podria acceptar un treball d'aquesta curta llargària, i hi guanyà el primer premi. Ja en aquesta primera obra es troben els principals elements literaris de Murakami: estil occidentalitzat, humor indiosincràtic i una nostàlgia punyent.
L'èxit d'Escolta la cançó del vent l'encoratjà a continuar escrivint, i un any més tard en publicà la seqüela, Pinball 1973. El 1982 publicà A la caça de l'ovella, un èxit de crítica, en què fa un ús original d'elements fantàstics. Les tres obres esmentades componen l'anomenada «Trilogia del Rata», una trilogia centrada en un mateix narrador sense nom i el seu amic, «el Rata». Si bé, molt més endavant, n'escriuria una altra seqüela, Balla, balla, balla,[13] que no es considera com a part d'aquesta sèrie. Tot i que, inicialment, l'autor no va voler traduir aquestes dues primeres novel·les (només estaven publicades en llengua japonesa i al Japó, si bé es va publicar una edició amb extenses notes en anglès per a estudiants japonesos), al final va accedir a les peticions dels seus lectors i s'han pogut traduir a diversos idiomes, juntament amb un pròleg on explica com van sorgir i què el va dur a escriure-les. Segons el mateix Murakami (Publishers Weekly, 1991), l'autor considera les seves dues primeres novel·les com a «estranyes». El treball d'A la caça de l'ovella, en canvi, considera que va ser «el primer llibre amb què podria sentir-me satisfet, el gust per contar una història. Quan llegeixes una bona història, simplement hi segueixes. Així que, igualment, quan escric una bona història, senzillament hi seguisc escrivint».
Obres[modifica]
Novel·les[modifica]
El tema principal de les novel·les de Murakami és la pèrdua de l'amor i els intents (endebades) per aconseguir-lo. També cal mencionar la tendència de l'escriptor a traspassar la frontera de la representació real i la ciència-ficció.
Regularment, l'autor recorre a certs motius en la seva literatura, on hi ha un punt de vista quasi autobiogràfic: els seus personatges mostren gairebé sempre certes predileccions, com el gust per plats selectes, el jazz, o el rock, així com passar el temps en bars de disseny. A més, els seus personatges acostumen a tenir personalitats complexes, que l'autor aconsegueix descriure tant recorrent a un vocabulari ric i a imatges elaborades, com un austeres descripcions. En aquest sentit, algunes de les seves novel·les contenen temes i títols musicals, per exemple, les tres parts de què es compon la Crònica de l'ocell que dona corda al món, que en l'edició original japonesa van aparèixer com a tres llibres independents: «La gazza ladra» (que comença amb una obertura orquestral de Rossini), «L'ocell profeta» (amb una peça de piano de Robert Schumann) i «El caçador d'ocells» (el protagonista assisteix a una òpera de Mozart, La flauta màgica). Els títols d'algunes de les seves novel·les provenen de cançons: Balla, balla, balla (d'una cançó del grup The Dells, si bé altres consideren que és pels Beach Boys), Norwegian Wood –en català, Tòquio blues– (d'una cançó de The Beatles) i L'amant perillosa (de «South of the Border», una cançó de Nat King Cole).[14]
En Murakami es pot trobar una forta influència occidental, que és alguns cops retreta pels cercles de la crítica literària japonesa. L'autor demostra arrelats coneixements de la literatura occidental, i una gran predilecció, entre d'altres, per Franz Kafka i Fiodor Dostoievski. Murakami és responsable de la traducció de nombroses obres d'autors estatunidencs de l'anglès al japonès, obres, entre d'altres, de F. Scott Fitzgerald, John Irving, Paul Theroux, Raymond Carver i de Raymond Chandler.
Literatura[modifica]
Novel·les llargues[modifica]
| Any | Títol en japonès | Títol en català/anglès (si no ha estat encara traduïda) | |
|---|---|---|---|
| 1979 | 風の歌を聴け Kaze no uta o kike |
Escolta la cançó del vent | |
| 1980 | 1973年のピンボール 1973-nen no pinbōru |
Pinball 1973 (títol en català) | |
| 1982 | 羊をめぐる冒険 Hitsuji o meguru bōken |
A la caça de l'ovella | |
| 1985 | 世界の終りとハードボイルド・ワンダーランド Sekai no owari to hādoboirudo wandārando |
Despietat país de les meravelles i la Fi del Món | |
| 1987 | ノルウェイの森 Noruwei no mori |
Tòquio blues | |
| 1988 | ダンス・ダンス・ダンス Dansu dansu dansu |
Balla, balla, balla | |
| 1992 | 国境の南、太陽の西 Kokkyō no minami, taiyō no nishi |
L'amant perillosa | |
| 1992-1995 | ねじまき鳥クロニクル Nejimaki-dori kuronikuru |
Crònica de l'ocell que dona corda al món | |
| 1999 | スプートニクの恋人 Supūtoniku no koibito |
El meu amor Sputnik | |
| 2002 | 海辺のカフカ Umibe no Kafuka |
Kafka a la platja | |
| 2004 | アフターダーク Afutā Dāku |
After Dark (títol en català) | |
| 2009 | １Q８４ 1Q84 (ichi-kew-hachi-yon) |
1Q84 | |
| 2013 | 色彩を持たない多崎つくると、彼の巡礼の年 Shikisai wo motanai Tasaki Tsukuru to, Kare no Junrei no Toshi |
El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge | |
| 2017 | 騎士団長殺し Kishidancho Goroshi |
La mort del comanador[15] | |
| 2023 | 街とその不確かな壁
Machi to sono futashika na kabe |
La ciutat i els seus murs incerts |
Conte il·lustrat[modifica]
| Any | Títol en japonès | Títol en català/anglès (si no ha estat encara traduïda) |
|---|---|---|
| 1985 | 羊男のクリスマス Hitsuji-otoko no Kurisumasu |
Christmas of Sheep-man |
| 1998 | ふわふわ Fuwafuwa |
Lleuger (no traduït al català ni a l'anglès) |
| 1998 | ふしぎな図書館 Fushigina toshokan |
L'estranya biblioteca (no traduït al català ni a l'anglès) |
No ficció (selecció)[modifica]
| Any | Títol en japonès | Títol en català/anglès (si no ha estat encara traduïda) |
|---|---|---|
| 1997 | アンダーグラウンド Andāguraundo |
Underground (títol en català) |
| 1998 | 約束された場所で―Underground 2 Yakusoku sareta basho de ― Underground 2 |
The Place That Was Promised |
| 2007 | 走ることについて語るときに僕の語ること Hashiru kotonitsuite katarutokini bokuno kataru koto |
De què parlo quan parlo de córrer |
Contes i històries curtes[modifica]
| Any | Títol en japonès | Títol en català/anglès (si no ha estat encara traduïda) | Publicat a |
|---|---|---|---|
| 1980 | 中国行きのスロウ・ボート "Chūgoku-yuki no surou bōto" |
"A Slow Boat to China" | L'elefant desapareix |
| 貧乏な叔母さんの話 "Binbō na obasan no hanashi" |
"A 'Poor Aunt' Story" | El salze cec i la dona adormida | |
| 1981 | ニューヨーク炭鉱の悲劇 "Nyū Yōku tankō no higeki" |
"New York Mining Disaster" | |
| スパゲティーの年に "Supagetī no toshi ni" |
"The Year of Spaghetti" | ||
| 四月のある晴れた朝に100パーセントの女の子に出会うことについて "Shigatsu no aru hareta asa ni 100-paasento no onna no ko ni deau koto ni tsuite" |
"On Seeing the 100% Perfect Girl One Beautiful April Morning" | L'elefant desapareix | |
| かいつぶり "Kaitsuburi" |
"Dabchick" | El salze cec i la dona adormida | |
| カンガルー日和 "Kangarū-biyori" |
"A Perfect Day for Kangaroos" | ||
| カンガルー通信 "Kangarū tsūshin" |
"The Kangaroo Communique" | L'elefant desapareix | |
| 1982 | 午後の最後の芝生 "Gogo no saigo no shibafu" |
"The Last Lawn of the Afternoon" | |
| 1983 | 鏡 "Kagami" |
"The Mirror" | El salze cec i la dona adormida |
| とんがり焼の盛衰 "Tongari-yaki no seisui" |
"The Rise and Fall of Sharpie Cakes" | ||
| 螢 "Hotaru" |
"Firefly" | ||
| 納屋を焼く "Naya wo yaku" |
"Barn Burning" | L'elefant desapareix | |
| 1984 | 野球場 "Yakyūjō" |
"Crabs" | El salze cec i la dona adormida |
| 嘔吐1979 "Ōto 1979" |
"Nausea 1979" | ||
| ハンティング・ナイフ "Hantingu naifu" |
"Hunting Knife" | ||
| 踊る小人 "Odoru kobito" |
"The Dancing Dwarf" | L'elefant desapareix | |
| 1985 | レーダーホーゼン "Rēdāhōzen" |
"Lederhosen" | |
| パン屋再襲撃 "Panya saishūgeki" |
"The Second Bakery Attack" | ||
| 象の消滅 "Zō no shōmetsu" |
"The Elephant Vanishes" | ||
| ファミリー・アフェア "Famirī afea" |
"A Family Affair" | ||
| 1986 | ローマ帝国の崩壊・一八八一年のインディアン蜂起・ヒットラーのポーランド侵入・そして強風世界 "Rōma-teikoku no hōkai・1881-nen no indian hōki・Hittorā no pōrando shinnyū・soshite kyōfū sekai" |
"The Fall of the Roman Empire, the 1881 Indian Uprising, Hitler's Invasion of Poland, and the Realm of Raging Winds" | |
| ねじまき鳥と火曜日の女たち "Nejimaki-dori to kayōbi no onnatachi" |
"The Wind-up Bird And Tuesday's Women" | ||
| 1989 | 眠り "Nemuri" |
"Sleep" | |
| TVピープルの逆襲 "TV pīpuru no gyakushū" |
"TV People" | ||
| 飛行機―あるいは彼はいかにして詩を読むようにひとりごとを言ったか "Hikōki-arui wa kare wa ika ni shite shi wo yomu yō ni hitorigoto wo itta ka" |
"Aeroplane: Or, How He Talked to Himself as if Reciting Poetry" | El salze cec i la dona adormida | |
| 我らの時代のフォークロア―高度資本主義前史 "Warera no jidai no fōkuroa-kōdo shihonshugi zenshi" |
"A Folklore for My Generation: A Prehistory of Late-Stage Capitalism" | ||
| 1990 | トニー滝谷 "Tonī Takitani" |
"Tony Takitani" | |
| 1991 | 沈黙 "Chinmoku" |
"The Silence" | L'elefant desapareix |
| 緑色の獣 "Midori-iro no kemono" |
"The Little Green Monster" | ||
| 氷男 "Kōri otoko" |
"The Ice Man" | El salze cec i la dona adormida | |
| 人喰い猫 "Hito-kui neko" |
"Man-Eating Cats" | ||
| 1995 | めくらやなぎと、眠る女 "Mekurayanagi to, nemuru onna" |
"El salze cec i la dona adormida" | |
| 1996 | 七番目の男 "Nanabanme no otoko" |
"The Seventh Man" | |
| 1999 | UFOが釧路に降りる "UFO ga kushiro ni oriru" |
"UFO in Kushiro" | Després del terratrèmol |
| アイロンのある風景 "Airon no aru fūkei" |
"Landscape with Flatiron" | ||
| 神の子どもたちはみな踊る "Kami no kodomotachi wa mina odoru" |
"All God's Children Can Dance" | ||
| タイランド "Tairando" |
"Thailand" | ||
| かえるくん、東京を救う "Kaeru-kun, Tōkyō wo sukū" |
"Super-Frog Saves Tokyo" | ||
| 2000 | 蜂蜜パイ "Hachimitsu pai" |
"Honey Pie" | |
| 2002 | バースデイ・ガール "Bāsudei gāru" |
"Birthday Girl" | El salze cec i la dona adormida |
| 2005 | 偶然の旅人 "Gūzen no tabibito" |
"Chance Traveller" | |
| ハナレイ・ベイ "Hanarei Bei" |
"Hanalei Bay" | ||
| どこであれそれが見つかりそうな場所で "Doko de are sore ga mitsukarisō na basho de" |
"Where I'm Likely to Find It" | ||
| 日々移動する腎臓のかたちをした石 "Hibi idō suru jinzō no katachi wo shita ishi" |
"The Kidney-Shaped Stone That Moves Every Day" | ||
| 品川猿 "Shinagawa saru" |
"A Shinagawa Monkey" | ||
| 2014 | 女のいない男たち "Onna no inai otokotachi" |
"Men Without Women" (5 contes) | Homes sense dones[16] |
| 2020 | 一人称単数 "Ichininshō Tansū"[17] |
"First Person Singular" (8 contes) | Primera persona del singular |
Obra traduïda al català[modifica]
- El meu amor Sputnik, del japonès Spuutoniku no koibito (1999), trad. de Concepció Iribarren, ISBN 84-9787-190-1[18]
- Kafka a la platja, del japonès Umibe no Kafka (2002), trad. d'Albert Nolla, ISBN 84-9787-209-6[19]
- L'amant perillosa, del japonès Kokkyō no minami, taiyō no nishi (1992), trad. de Concepció Iribarren i Albert Nolla, ISBN 978-84-9930-556-1[20]
- Tòquio blues, del japonès Noruwei no mori (1987), trad. d'Albert Nolla, ISBN 84-9787-112-X[21]
- El salze cec i la dona adormida, del japonès Mekurayanagi to, nemuru onna (1996). ISBN 978-84-9787280-5[22]
- After Dark, del japonès After Dark (2004), trad. d'Albert Nolla, ISBN 978-84-9787-337-6[23]
- Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, del japonès Sekai no owari to hādoboirudo wandārando (1985), trad. d'Imma Estany, ISBN 978-84-9787-446-5[24]
- De què parlo quan parlo de córrer, del japonès Hashiru kotonitsuite katarutokini bokuno kataru koto (2010), trad. d'Albert Nolla, ISBN 978-84-9787-621-6[25]
- 1Q84, del japonès 1Q84 (2009), trad. de Jordi Mas, ISBN 978-84-9787-750-3[26]
- Crònica de l'ocell que dona corda al món, del japonès Nejimaki-dori Kuronikuru (1995), trad. d'Albert Nolla, ISBN 978-84-9930-316-1[27]
- Balla, balla, balla, del japonès Dansu dansu dansu (1988), trad. de Núria Parés Sellarès i Alexandre Gombau, ISBN 978-84-9787-797-8[28]
- El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, del japonès Shikisai wo motanai Tasaki Tsukuru to, Kare no Junrei no Toshi (2013), trad. de Jordi Mas, ISBN 978-84-9787-889-0[29]
- Després del terratrèmol, del japonès Kami no kodomotachi wa mina odoru (1999), trad. d'Albert Nolla, ISBN 978-84-9787-847-0[30]
- Underground, del japonès Andāguraundo (1997), trad. d'Albert Nolla i Jordi Mas, ISBN 978-84-9787-965-1[31]
- Homes sense dones, del japonès Onna no inai otokotachi (2014), trad. d'Albert Nolla i Jordi Mas, ISBN 978-84-9787-998-9[32]
- Escolta la cançó del vent | Pinball 1973, del japonès Kaze no uta o kike (1979) i 1973-nen no pinbōru (1980), trad. d'Albert Nolla, ISBN 978-84-16367-23-8[33]
- L'elefant desapareix, del japonès Zou no shoumetsu (1980-1991), trad. de Marina Bornas i Sandra Ruiz Morilla. ISBN 978-84-16367-51-1
- De què parlo quan parlo d'escriure, del japonès Shokugyō to shite no shōsetsuka (2015), trad. de Jordi Mas. ISBN 9788417016005
- La noia de l'aniversari, del japonès Bāsudei gāru (2002), trad. d'Albert Nolla. ISBN 9788417016500
- A la caça de l'ovella, del japonès Hitsujiwo meguru bôken (1982), trad. d'Albert Nolla. ISBN 9788417031824[34]
- Primera persona del singular, del japonès Ichininsho Tansu (2020), trad. d'Albert Nolla. ISBN 9788418833090[35]
Premis a llibres[modifica]
- 1979: Premi Gunzo (millor primera novel·la) per Escolta la canço del vent
- 1982: Premi Literari Noma (millor nouvingut) per A la caça de l'ovella
- 1985: Premi Tanizaki per Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
- 1995: Premi Yomiuri (millor novel·la) per Crònica de l'ocell que dona corda al món
- 1999: Premi Kuwabara Takeo per Underground
- 2006: Premi Mundial de Fantasía (millor novel·la) per Kafka a la platja
- 2006: Premi Internacional de Contes Frank O'Connor per El salze cec i la dona adormida
- 2016: Premi Hans Christian Andersen de Literatura
- 2018: Premi Amèrica de Literatura per una contribució de tota una vida a l'escriptura internacional
- 2023: Premi Princesa d'Astúries de les lletres [36]
Premis personals[modifica]
- Premi Franz Kafka (2006)
- Premi Jerusalem (2009)
- Premi Internacional Catalunya (2011), per la seva obra narrativa.[37]
- Welt-Literaturpreis (2014)
Referències[modifica]
- ↑ «Haruki Murakami». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Tales of the unexpected» (en anglès). The Daily Telegraph, 15-08-2003. Arxivat de l'original el 2005-10-28. [Consulta: 9 juliol 2008].
- ↑ Tandon, Shaun. «The loneliness of Haruki Murakami» (en anglès). iAfrica, 27-03-2006. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ Rubin, Jay. Haruki Murakami and the Music of Words (en anglès). Harvill Press, 2002, p. 14. ISBN 1860469868.
- ↑ Naparstek, Ben. «The lone wolf» (en anglès). The Age, 24-06-2006. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ Sorkin, Phoebe. «Norwegian Wood» (en anglès). Columbia Spectator, 15-11-2000. Arxivat de l'original el 2008-12-23. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ Goodwin, Liz C. «Translating Murakami» (en anglès). Harvard Crimson, 03-11-2005. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ Nakanishi, Wendy Jones. «Nihilism or Nonsense? The Postmodern Fiction of Martin Amis and Haruki Murakami» (en anglès). Electronic Journal of Contemporary Japanese Studies, 08-05-2006. [Consulta: 18 novembre 2008].
- ↑ «Haruki Murakami rep el Premi Internacional Catalunya». Ara, 18-03-2011.
- ↑ Murakami, Haruki. «Jazz Messenger» (en anglès). The New York Times, 08-07-2007. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ Phelan, Stephen. «Dark master of a dream world» (en anglès). The Age, 05-02-2005. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ Grossekathöfer, Maik. «When I Run I Am in a Peaceful Place» (en alemany). Der Spiegel, 20-02-2008. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ Nopca, Jordi. «Els mons paral·lels de Haruki Murakami», 08-09-2012. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Chozick, Matthew. «The Wind-Up Bird Chronicle» (en anglès). The Literary Encyclopedia, 29-08-2007. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ «La mort del comanador».
- ↑ Serrahima, Xavier «Desvelant l'ànima dels homes (i les dones)». Cultura (El Punt avui), 27-03-2015, pàg. 16-17.
- ↑ Karashima, David. «Five Japanese Authors Share Their Favorite Murakami Short Stories», 20-07-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ El meu amor Sputnik a Editorial Empúries
- ↑ Kafka a la platja a Editorial Empúries
- ↑ L'amant perillosa a Editorial Empúries
- ↑ Tòquio blues a Editorial Empúries
- ↑ El salze cec i la dona adormida a Editorial Empúries
- ↑ After Dark Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. a Editorial Empúries
- ↑ Despietat país de les meravelles i la Fi del Món a Editorial Empúries
- ↑ De què parlo quan parlo de córrer a Editorial Empúries
- ↑ 1Q84 Arxivat 2015-11-19 a Wayback Machine. a Editorial Empúries
- ↑ Crònica de l'ocell que dona corda al món a La Butxaca
- ↑ Balla, balla, balla a Editorial Empúries
- ↑ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge a Editorial Empúries
- ↑ Després del terratrèmol a Editorial Empúries
- ↑ Underground a Editorial Empúries
- ↑ Homes sense dones a Editorial Empúries
- ↑ Escolta la cançó del vent | Pinball 1973 Arxivat 2015-11-19 a Wayback Machine. a Editorial Empúries
- ↑ A la caça de l'ovella a Editorial Empúries
- ↑ Primera persona del singular a Editorial Empúries
- ↑ «Haruki Murakami, Premio Princesa de Asturias de las Letras 2023». Valencia Plaza, 24-05-2023. [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ «Haruki Murakami, Premi Internacional Catalunya 2011». Generalitat de Catalunya, 18-03-2011. [Consulta: 19 març 2011].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haruki Murakami |
- Hanami Web - Haruki Murakami (anglès)
- Web oficial de Murakami (anglès)
- Entrevista (anglès)
1989: Karl Popper · 1990: Abdus Salam · 1991: Jacques-Yves Cousteau · 1992: Mstislav Rostropóvitx · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin · 1994: Václav Havel · 1995: Richard von Weizsäcker · 1996: Yashar Kemal · 1997: Amartya Sen · 1998: Jacques Delors · 1999: Doris Lessing · 2000: Abdallah Laroui · 2001: Andrea Riccardi · 2002: Harold Bloom · 2003: Nawal al-Sa'dawi · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz · 2005: Claude Lévi-Strauss · 2006: Pere Casaldàliga · 2007: Edward O. Wilson · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung · 2009: Bill Viola · 2010: Jimmy Carter · 2011: Haruki Murakami · 2012: Lula da Silva · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland · 2014: Desmond Tutu · 2015: Jane Goodall · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué · 2017: Costa-Gavras · 2018: Vinton Cerf · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci · 2021: Judith Butler · 2022: Svetlana Aleksiévitx |
