Der Spiegel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesDer Spiegel
Logo-der spiegel.svg
Ericushöft (Hamburg-HafenCity).09.12471.ajb.jpg
«Spiegelhaus», seu de l'editorial
Tipus Revista
Tema Informació general
Llengua alemany
Periodicitat setmanària
Fundació 4 de gener del 1947
Direcció Klaus Brinkbäumer (edició paper)
Barbara Hans (edició en línia)
Fundador John Seymour Chaloner, Henry Ormond i Harry Bohrer
Rudolf Augstein
Adreça Spiegelhaus
Ericusspitze 1
20457 Hamburg
Lloc de publicació Hamburg
Editor Rudolf Augstein
Editorial Spiegel-Verlag Rudolf Augstein GmbH & Co. KG.
Estat Alemanya
Tirada 799.100 (3/2016)[1]
Preu 4,90 euro (2017)
Identificadors
ISSN 0038-7452
Xarxes socials
Facebook DerSpiegel
Enllaços
Lloc web www.spiegel.de
Modifica dades a Wikidata

Der Spiegel (deːɐ ˈʃpiːɡəl, «El mirall») és una revista en alemany publicada setmanalment a Hamburg. És una de les publicacions més llargues de tota Europa, amb una circulació setmanal de l'edició paper de prop d'un milió d'exemplars.[2] Des del 1994 l'editorial va crear la publicació en línia Spiegel Online, amb una redacció independent.

Història[modifica | modifica el codi]

Antigues oficines al carrer Brandstwiete, de l'arquitecte Werner Kallmorgen

La primera edició de Der Spiegel va ser publicada a Hannover el dissabte 4 de gener de 1947. El seu llançament va ser promocionat per l'administració britànica, que el 1946 va encarregar Rudolf Augstein (1923-2002) i d'altres a crear una periòdic d'informació general Diese Woche («Aquesta Setmana»). Aquesta només va parèixer cinc vegades. Aviat les autoritats militars britàniques, que nos es veien be en el paper d'editors van proposar a Augstein una llicència.[a] Augstein va acceptar però va canviar el nom a Der Spiegel.[3] Com un ver factòtum en va esdevenir fundador, editor i redactor en cap des de la primera edició de gener del 1947 fins a la seva mort el 7 de novembre del 2002. Des del 1952, Der Spiegel tenia la seu al barri Ciutat Vella d'Hamburg. El setembre 2011 es va transferir i centralitzar els seus despatxos des de l'adreça emblemàtica del carrer Brandstwiete cap a un edifici nou al marge del canal Ericusgraben al barri nou de Hafencity, creat al port vell d'Hamburg. Una part de l'antiga cantina, en estil psiquedèlic dels anys 1960 dissenyada pel danès Verner Panton (1926-1998) llistada com a monument el 1998 es va transferir al Museum für Kunst und Gewerbe al qual és accessible des de l'estiu de 2012.[4]

Der Spiegel és una revista que s'ha distingit per descobrir corrupcions polítiques i crear escàndols, guanyant-se el sobrenom de «Sturmgeschütz der Demokratie» (arma d'assalt de la democràcia). De fet, la revista es va fer famosa l'any 1950, quan el parlament federal va haver de fer una investigació sobre les acusacions de la revista, segons la qual parlamentaris subornats havien ajudat que Bonn i no Frankfurt fos la seu del govern de la República Federal Alemanya.

Tanmateix, la revista es va guanyar definitivament la imatge de defensora de la democràcia amb l'anomenat «escàndol Spiegel» (1962). Després que un article critiqués la baixa preparació de l'exèrcit alemany, el líder conservador i ministre de defensa Franz Josef Strauß va iniciar una investigació contra la revista, que va acabar amb atacs a les oficines i la detenció de diversos editors i l'autor de l'article, que van ser acusats de traïció. La polèmica va ser vista com un atac a la llibertat de premsa, i des de llavors Der Spiegel ha jugat un paper essencial en el descobriment de diversos casos de corrupció política. L'agost 2016 va sorprendre quan escrivia que l'estat espanyol no tindrà cap més opció, si vol aturar el referèndum català, d'utilitzar les forces de seguretat.[5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

Nota
  1. Durant l'ocupació alemanya després de la segona guerra mundial les forces armades dels aliats volien fomentar «l'espèrit democràtic» i controlar la premsa per evitar un retorn del nazisme. Qualsevol publicació periòdica necessitava una llicència de l'autoritat militar de la zona, al cas d'Hannover, on inicialment Der Spiegel va parèixer, la britànica. A la zona occidental, aquesta obligació va ser supprimida el 1949, a la RDA va vigir fins al 1989.
Referències
  1. «Der Spiegel» (en alemany). Informationsgemeinschaft zur Feststellung der Verbreitung von Werbeträgern, 2016. [Consulta: 3 gener del 2017].
  2. O'Brien, Kevin J. «Scoop on Bundesbank head returns focus to Der Spiegel» (en anglès). International Herald Tribune, 19-04-2004 [Consulta: 2 gener 2008].
  3. Brinkbäumer, Klaus «Spiegel-Zeiten: Augsteins Auftrag, unser erbe». Der Spiegel, 30 desembre del 2016.
  4. «Die Geschichte - Die Spiegel-Kantine im Museum für Kunst und Gewerbe Hamburg» (en alemany). Museum für Kunst und Gewerbe, s.d. [Consulta: 3 gener del 2017].
  5. Muntada, Lluís «Rere el mirall». El Punt Avui, 3 setembre del 2016, pàg. 5.
  6. «Der Spiegel creu que l’estat espanyol només pot aturar el referèndum català ‘usant les forces de seguretat’». VilaWeb, 3 agost del 2016.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Der Spiegel Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 53° 32′ 49″ N, 9° 59′ 52″ E / 53.546966°N,9.997749°E / 53.546966; 9.997749