Berlín Oriental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBerlín Oriental
Ost-Berlin (de)
Bandera de Berlín Oriental Escut de Berlín Oriental
bandera de Berlín escut de Berlín
Marx-engels-platz.jpg

Localització
Occupied Berlin.svg
52° 31′ 07″ N, 13° 24′ 16″ E / 52.518611111111°N,13.404444444444°E / 52.518611111111; 13.404444444444
Estat desaparegutRepública Democràtica Alemanya
Capital de
Població
Total 1.279.212 (1989)
• Densitat 3.127,66 hab/km²
Geografia
Superfície 409 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 1949
Dissolució 2 octubre 1990
Següent Berlín
Identificador descriptiu
Codi NUTS DE302
Modifica les dades a Wikidata

Berlín Oriental o Berlín Est (en alemany, Ostberlin) és el nom de la part de l'antiga capital del Reich que va passar a administració de la soviètic que es va formar després de la Segona Guerra Mundial, en contraposició a Berlín Occidental, format pels tres sectors restants.[1] Des del 13 d'agost del 1961 fins al 9 de novembre del 1989 el Berlín Est va estar separat de la part occidental pel famós mur del mateix nom. Finalment, el 1990 arran de la reunificació alemanya es van reunificar els dos Berlins i va esdevenir la capital de la nova Alemanya reunificada.

Història[modifica]

El 1948 ambdues parts es van separar formalment quan l'URSS no va acceptar els resultats de les eleccions municipals, en què Ernst Reuter (SPD) va sortir escollit burgmestre, i va designar un burgmestre propi. Després de la fundació de la República Democràtica d'Alemanya (RDA) i segons l'article 2 de la seva constitució, Berlín (de facto només la part oriental) va esdevenir la capital de l'RDA.

Des de l'any 1961 fins al 1989, Berlin Est va estar separada de la part occidental de la ciutat (que pertanyia a la República Federal Alemanya) per un mur. Després de la reunificació alemanya el 1990, també es van reunificar les dues parts de la ciutat i formen avui el land de Berlín.

Política i Govern[modifica]

Divisió administrativa[modifica]

Inicialment, el Berlín Est estava format per 8 districtes urbans (Stadtbezirk):En el momoment de la reunificació, Berlín de l'Est estava format pels següents districtes:

  • Friedrichshain
  • Köpenick
  • Lichtenberg
  • Mitte
  • Pankow
  • Prenzlauer Berg
  • Treptow
  • Weißensee

Als anys setanta i vuitanta, a causa del'expnasió urbana i demogràfica de la ciutat, es van crear tres districtes més:

  • Marzahn, el 1975, separat de Lichtenberg
  • Hohenschönhausen, separat de Weißensee el 1985
  • Hellersdorf, separat de Marzahn el 1986

Alcaldes del Berlín Est (Oberbürgermeister)[modifica]

Alcalde Partit Mandat
Friedrich Ebert SED 30 de novembre de 1948 – 5 de juliol de 1967
Herbert Fechner SED 5 de juliol de 1967 – 11 de febrer de 1974
Erhard Krack SED 11 de febrer de 1974 - 15 de febrer de 1990
Ingrid Pankraz SED 15 - 23 de febrer de 1990 Interí
Christian Hartenhauer SED 23 de febrer – 30 de maig de 1990
Tino Schwierzina SPD 30 de maig de 1990 – 11 de gener de 1991
Thomas Krüger LM SPD 11 - 24 de gener de 1991 Interí

Parlament[modifica]

Des del mateix moment de la constitució del Berlín Oriental aquest sempre va te ir el seu propi Parlament, el Berliner Stadtverordnetenversammlung. Les eleccions a aquesta cambra municipals les controlava el Front Nacional de la República Democràtica Alemanya. Les úniques eleccions lliures foren les que es convocaren abans de la Reunificació alemanya. Gràcies a ella Tino Scwierzina, del Partit Socialdemòcrata (SPD) es convertí en l'alcalde de la ciutat.

Comandants militars[modifica]

Des del mateix moment de la conquesta soviètica de l'antiga capital del Reich, aquesta ja restà sota la juridicció d'un comandament militar del Grup de Forces Soviètiques a Alemanya GFSA). Tot i que després es constituís la RDA, continuà l'ocupació militar soviètica. Això sí, a partir del 1962 el comandament passà a mans d'un alemany, com a mosta de la creixent autonomia alemanya respecte els soviètics.

Nom Exèrcit Durada
Nikolai Berzarin GFSA 2 de maig – 16 de juny de 1945
Aleksandr Gorbatov GFSA 17 de juny – 19 de novembre de 1945
Dimitri Smirnov GFSA 19 de novembre de 1945 – 1 d'abril de 1946
Aleksandr Kotikov GFSA 1 d'abril de 1946 – 7 de juny de 1950
Sergeu Dienghin GFSA 7 de juny de 1950 – Abril de 1953
Pavel Dibrov GFSA Abril de 1953 – 23 de juny de 1956
Andrei Chamov GFSA 28 de juny de 1956 – 26 de febrer de 1958
Nikolai Zakharov GFSA 26 de febrer de 1958 – 9 de maig de 1961
Andrei Soloviev GFSA 9 de maig de 1961 – 22 d'agost de 1962
Helmut Poppe NVA 22 d'agost de 1962 – 31 de maig de 1971
Artur Kunath NV 1 de juny de 1971 – 31 d'agost de 1978
Karl-Heinz Drew NVA 1 de setembre de 1978 – 31 de desembre de 1988
Wolfgang Dombrowski NVA 1 de gener de 1989 – 30 de setembre de 1990
Detlef Wendorf NVA 1 – 2 d'octubre de 1990

Referències[modifica]

  1. «Berlín Oriental». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]


Coord.: 52° 31′ 7″ N, 13° 24′ 16″ E / 52.51861°N,13.40444°E / 52.51861; 13.40444

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berlín Oriental Modifica l'enllaç a Wikidata