Cantina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Cantina de l'empresa Grundig a Nürnberg, Alemanya el 1959
La cantina de Der Spiegel a Hamburg, Alemanya, el 2006
Cantina militar a Bielorússia (2012)

Una cantina o guingueta és un lloc públic que generalment forma part d'una caserna, d'una institució o empresa, on hom ven begudes i alguns comestibles als empleats o estudiants.[1][2] Inicialment, la paraula significava les senzilles tabernes per als soldats dins de les casernes,[3][4] i a poc a poc, es va eixamplar a altres institucions.

La primera cantina escolar Barcelona es va obrir el 1907,[5] una iniciativa de la mestra i pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils (1878-1964).[6] Les cantines escolars o «menjadors» es van desenvolupar molt durant la República sobretot en zones amb alt índex de pobresa: era clar que una nutrició salubre i suficient era indispensable per fomentar la concentració dels alumnes.[7][8] El servei es va eixamplar i es tendeix a parlar de vegades més aviat de cafeteria o restaurant escolar o d'empresa, paraules sense reminiscències a les austeres cantines de les casernes i escoles d'antany.[9] En l'actualitat, les cantines fan part dels serveis familiars donats per l'empleador per obtenir temps de major qualitat.[10]

Als països catalans, certs restaurants porten el nom de Cantina, de vegades antigues guinguetes que s'han desenvolupat, però més sovint i sobretot restaurants italians que s'inspiren de la paraula italiana homògrafa cantina que tanmateix significa celler. La paraula s'utilitza també per indicar petites guinguetes a platjes o indrets turístics, on es venen begudes i plats senzills.

En les arts[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Cantina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jané, Albert. El llenguatge: problemes i aspectes. EDHASA, 1978, p. 232. ISBN 9788435001977. «Una guingueta, segons el Fabra, és una barraca de fira o bé cantina. No creiem que el terme, avui, sigui gaire popular» 
  3. «Cantina». A: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 1864, p. 292. 
  4. Anta Felez, José Luis. Cantina, garita y cocina: Estudio antropológico de soldados y cuarteles (en castellà). Madrid: Siglo Veintiuno, 1990, p. 203. ISBN 84-323-0704-1. 
  5. Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa. Política escolar de l'Ajuntament de Barcelona, 1916-1936. Ajuntament de Barcelona, 1982, p. 76 (Sèrie Educadors, idees, institucions). ISBN 9788475330815. 
  6. Tort Bardolet, Antoni «Celestina Vigneaux Cibils». Diccionari Biogràfic de Dones, 11 octubre del 2010.
  7. Agulló Díaz, Carmen. Escola i república: la Vall d'Albaida, 1931-1939. Diputació de València, 1994, p. 123-124 (Volum 17 de Història local). 
  8. Carrió Villalonga, Pere J.; Domènech Bestard, Manel V. Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República (pdf), 2015. ISBN 978-84-15672-25-8. 
  9. «El dinar dels assalariats». Voilà, 7 febrer del 2011. [Consulta: 3 gener del 2016].
  10. Mattio Lastra, Paula. 50 Bones pràctiques en els nous usos socials del temps a l’administració local i a l’empresa (pdf). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006, p. 20. 
  11. «Treballant a la cantina». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 3 gener del 2017].
  12. «Die Geschichte - Die Spiegel-Kantine im Museum für Kunst und Gewerbe Hamburg» (en alemany). Museum für Kunst und Gewerbe, s.d. [Consulta: 3 gener del 2017].