La cantina del teatre
| Stage Door Canteen | |
|---|---|
 Benny Goodman i la seva orquestra | |
| Fitxa | |
| Direcció | Frank Borzage |
| Protagonistes | |
| Producció | Sol Lesser |
| Dissenyador de producció | Harry Horner |
| Guió | Delmer Daves |
| Música |
James V. Monaco  |
| Fotografia | Harry Wild |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1943 |
| Durada | 132 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical i pel·lícula de comèdia |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
    | |
 | |
La cantina del teatre (títol original en anglès: Stage Door Canteen) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Frank Borzage estrenada el 1943. Ha estat doblada al català.[1]
La pel·lícula, feta en temps de guerra, celebra el treball de «La cantina del teatre», com un centre recreatiu a la Ciutat de Nova York tant per militars americans com de permís on podien freqüentar amb celebritats teatrals. Es feia sota els auspicis del American Theatre Wing. El ver Stage Door Canteen del carrer 44 no es podia utilitzar per al filmar, ja que era massa ocupat rebent militars. Es va recrear a Nova York i a l’estudi de la RKO Radio Pictures a Culver City. També hi havia una cantina del teatre a l’edifici de l'Acadèmia de Música de Filadèlfia.
L'homòleg de la Costa Oest era el Hollywood Canteen que també va ser recordat en una pel·lícula, Hollywood Canteen.
Argument[modifica]
El guió de la pel·lícula segueix unes quantes dones voluntàries pel Canteen que s'han d'adherir a regles estrictes de conducta, la més important de les quals és aquella estona on han de proporcionar amistosament companyia i ballar amb els (sovint nerviosos) homes que han de marxar aviat en combat, no es permet res de confraternització romàntica. Una voluntària que confessa que només és al Canteen per coincidir amb les estrelles de Hollywood, acaba enamorant-se d’un dels soldats.
Les aparicions de les estrelles van dels momentanis cameos, com el de Johnny Weissmuller, a qui veuen treballar a la cuina del Canteen fins a papers més substancials com el de la Katharine Hepburn, que ajuda a avançar la trama. La majoria dels cameos es van rodar en l'estudi, però un cert nombre d’estrelles - Benny Goodman, per exemple – van ser rodades a la Ciutat de Nova York.
Repartiment (cameos)[modifica]
Orquestres:
Premis i nominacions[modifica]
Nominacions[modifica]
- 1944. Oscar a la millor cançó original per James V. Monaco (música) i Al Dubin (lletra) amb "We Mustn't Say Good Bye"
- 1944. Oscar a la millor banda sonora per Freddie Rich
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. La cantina del teatre. esadir.cat.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La cantina del teatre |
