Paul Muni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaul Muni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(uk) Meshilem Meier Weisenfreund Modifica el valor a Wikidata
22 setembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Lviv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1967 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Montecito (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatImperi austrohongarès Imperi Austrohongarès
Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1908 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBella Muni (1921-1967)
Premis

IMDB: nm0612847 Allocine: 1037 Rottentomatoes: celebrity/paul_muni Allmovie: p51322 TCM: 137331 TV.com: people/paul-muni IBDB: 54052 TMDB.org: 13352
Find a Grave: 750 Modifica el valor a Wikidata

Paul Muni (Lviv, Galítsia, 22 de setembre de 1895 – Montecito, Califòrnia, 25 d'agost de 1967) va ser un actor estatunidenc d'origen austrohongarès amb el nom de Meshilem Meier Weisenfreund.

La seva família era d'origen jueu polonès i va emigrar als Estats Units el 1902. La seva carrera d'actor comença als 12 anys en què es reuneix amb els seus pares a l'escena del Teatre jiddisch.[1]

Fa el seu començament en el cinema el 1929 amb The Valiant.

Biografia[modifica]

El seu nom autèntic era Meshilem Meier Weisenfreund i va néixer a la localitat de Lviv, que llavors pertanyia a Galítsia, una província autònoma de l'Imperi Austrohongarès (en l'actualitat a Ucraïna). La seva família va emigrar als Estats Units el 1902. Tant el seu pare com la seva mare eren actors de teatre en ídix, per la qual cosa va resultar bastant natural que Muni s'hi unís en l'escena, en la qual ja va debutar als dotze anys. Ja en aquell moment va ser reconegut i descobert per Maurice Schwartz[2] , propietari del Jiddisch Art Theater. Al seu primer paper teatral, Muni va interpretar un home de vuitanta anys,[3] la qual cosa és un inici conseqüent amb un actor que al llarg de tota la seva carrera es va especialitzar en papers en els quals s'havia de dur a terme un sofisticat treball de caracterització i vestuari.

Als 29 anys Muni va començar a treballar en els teatres de Broadway. El seu primer paper, el d'un ancià hebreu en la funció "Nosaltres els americans" (We Americans) de Sam Harris, també va ser el primer en el que va utilitzar l'anglès. Tres anys després, el 1929, va ser contractat per la Fox i va rebre la seva primera nominació als Oscar com "Oscar al millor actor", per la seva primera pel·lícula El valent[1] encara que no content amb els papers que se li oferien, va decidir tornar a Broadway.[3]

El 1932 torna a Hollywood per actuar a les pel·lícules Scarface, en la que va protagonitzar el paper del gàngster Tony Camonte i Sóc un fugitiu. La Warner Bros va reconèixer el seu indubtable talent i li van oferir un contracte a llarg termini. En els anys següents, va guanyar finalment l'Oscar el 1936 per la seva interpretació a la pel·lícula The Story of Louis Pasteur, i va tornar a ser nominat pel seu paper a The Life of Emile Zola (1937),[4] pel·lícula que mai no es va arribar a estrenar a Espanya.

Fins al moment en què va decidir retirar-se, Muni va continuar actuant tant en el cinema com al teatre, i va ser tan valorat pel seu talent com criticat per les seves excentricitats. Se sabia que el treia de polleguera descobrir que algú s'havia vestit de vermell, i també se'l podia trobar tocant el seu violí per relaxar-se en moments de pausa. Va passar a ser massa dependent de la seva esposa, Bella, que era un malson per als directors, als que obligava a tornar a rodar les escenes quan no estava satisfeta.

Després de diversos projectes fallits, el 1955, Muni va ser nominat per a un Tony, pel seu paper d'Henry Drummond a l'obra L'herència del vent, paper que interpretaria en el cinema Spencer Tracy en la pel·lícula del mateix nom. Tanmateix, la seva salut anava empitjorant, i el 1959, poc després d'haver estat nominat de nou a l'Oscar com a millor actor, per la seva pel·lícula The last angry man, es va retirar. Va morir el 1967 a Califòrnia, a la localitat de Montecito.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1929 The Valiant de William K. Howard James Dyke Nominada — Oscar al millor actor
Seven Faces de Berthold Viertel Papa Chibou, Diablero, Willie Smith,
Franz Schubert, Don Juan, Joe Gans, Napoleó
1932 Scarface de Howard Hawks Antonio "Tony" Camonte
I Am a Fugitive from a Chain Gang de Mervyn LeRoy James Allen Nominada — Oscar al millor actor
1933 The World Changes de Mervyn LeRoy Orin Nordholm Jr.
1934 Hi, Nellie! de Mervyn LeRoy Brad Bradshaw
1935 Bordertown d'Archie Mayo Johnny Ramirez
Black Fury de Michael Curtiz Joe Radek Nominada — Oscar al millor actor
Dr. Socrates de William Dieterle Dr. Lee Cardwell
1936 The Story of Louis Pasteur de William Dieterle Louis Pasteur Oscar al millor actor
Copa Volpi per la millor interpretació masculina
1937 The Good Earth de Sidney Franklin Wang
The Woman I Love d'Anatole Litvak Tinent Claude Maury
The Life of Emile Zola de William Dieterle Émile Zola Nominada — Oscar al millor actor
1939 Juarez de William Dieterle Benito Juarez
We Are Not Alone d'Edmund Goulding Dr. David Newcome
1941 Hudson's Bay d'Irving Pichel Pierre-Esprit Radisson
1942 Commandos Strike at Dawn de John Farrow Erik Toresen
1943 Stage Door Canteen de Frank Borzage Ell mateix
1945 A Song to Remember de Charles Vidor Joseph Elsner Filmada en Technicolor
Comteer-Attack de Zoltan Korda Alexei Kulkov
1946 El diable i jo (Angel on My Shoulder) d'Archie Mayo Eddie Kagle/Jutge Fredrick Parker
1952 Imbarco a mezzanotte de Joseph Losey L'estranger amb una arma anomenada Stranger on the Prowl als EUA
1959 The Last Angry Man de Daniel Mann Dr. Sam Abelman Nominada — Oscar al millor actor

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 International Dictionary of Actors and Actresses - Actors and Actresses, 3rd Ed., St. James Press, 1997, pp. 858-859
  2. STRAUSS, THEODORE «PAUL MUNI, LESS THE 'MR.,' RETURNS; PAUL MUNI, LESS THE 'MR.,' RETURNS TO TOWN». New York Times, Dec 17, 1939 [Consulta: 1r abril 2010].
  3. 3,0 3,1 Osborne, Robert; Miller, Frank. Leading Men: The 50 Most Unforgettable Actors of the Studio Era, Chronicle Books, 2006, pp. 153-155
  4. David Denby, "Hitler in Hollywood"], The New Yorker, 16 September 2013

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Muni