Maximilian Schell
 Maximilian Schell a Els judicis de Nuremberg (1961) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 de desembre de 1930 Viena, Àustria |
| Mort | 1 de febrer de 2014 (als 83 anys) Innsbruck, Àustria |
| Causa de mort | Pneumònia  |
| Lloc d'enterrament | Zentralfriedhof |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Suïssa |
| Formació | Universitat de Munic Universitat de Zuric Universitat de Basilea |
| Activitat | |
| Ocupació | Director de cinema, productor de cinema, autobiògraf, guionista, actor de teatre, actor de cinema i actor |
| Activitat | 1953 – 2014 |
| Família | |
| Cònjuge | Natalya Andreychenko (1985–2005) |
| Pares | Hermann Ferdinand Schell , Margarethe Noé von Nordberg |
| Germans | Carl Schell, Maria Schell i Immy Schell |
| Premis | |
| Premis Oscar | |
| Millor actor 1962 - Els judicis de Nuremberg | |
| Globus d'Or | |
| Millor actor - Drama 1962 - Els judicis de Nuremberg Millor actor secundari - Sèrie, minisèrie o telefilm 1993 - Stalin | |
         | |
Maximilian Schell (Viena, 8 de desembre de 1930 - Innsbruck, 1 de febrer de 2014[1]) fou un actor suís nascut a Àustria,[2] que va guanyar un premi Oscar pel seu paper en la pel·lícula Els judicis de Nuremberg de 1961. Com a actor va participar en més de 90 pel·lícules, va fer incomptables papers teatrals i també va ser productor i director de cinema.
Biografia[modifica]
Schell nasqué a Viena, Àustria, fill de Margarethe (cognom de soltera Noe von Nordberg), una actriu i de Hermann Ferdinand Schell, un poeta i novel·lista suís propietari d'una farmàcia.[3][4] Els seus pares eren catòlics romans.[4] La germana de Schell, Maria Schell, també és actriu. La família Schell es traslladà a Zuric, Suïssa el 1938, on Maximilian va servir a l'exèrcit. Començà a actuar al Teatre de Basilea.[5]
La seva dona, era la cantant d'òpera Iva Mihanović.[1]
Carrera[modifica]
Schell va fer el seu debut a Hollywood l'any 1958 en la pel·lícula bèl·lica The Young Lions. Schell va actuar fent papers de l'època nazi com The Man in the Glass Booth; Counterpoint (1968); A Bridge Too Far; Cross of Iron; The Odessa File; Julia; i Els judicis de Nuremberg, actuà en altres papers a Krakatoa, East of Java; The Black Hole; The Freshman; John Carpenter's Vampires; Topkapi; Stalin; Candles in the Dark; Erste Liebe; Deep Impact; i amb les minisèries de la televisió, Peter the Great (1986), on actuà amb Vanessa Redgrave i Laurence Olivier.
Schell és el padrí de l'actriu Angelina Jolie, filla de Jon Voight (amb qui actuà a The Odessa File) i Marcheline Bertrand.
Filmografia[modifica]
- The Last Ones Shall Be First (1957)
- El ball dels maleïts (1958)
- Kinder, Mütter und ein General (1959)
- Els judicis de Nuremberg (1961)
- The Reluctant Saint (1962)
- The Condemned of Altona (1962)
- Topkapi (1964)
- Return from the Ashes (1965)
- The Deadly Affair (1966)
- The Castle (1968)
- Counterpoint (1968)
- Heidi (1968)
- Simón Bolívar (1969)
- Krakatoa, East of Java (1969)
- Erste Liebe (First Love) (1971)
- Pope Joan (1972)
- The Pedestrian (1973)
- The Odessa File (1974)
- The Day That Shook the World (1975)
- Der Richter und sein Henker (1975)
- The Man in the Glass Booth (1975)
- El temerari Ives (St. Ives) (1976)
- La creu de ferro (1977)
- Julia (1977)
- A Bridge Too Far (1977)
- El tren dels espies (1979)
- The Black Hole (1979)
- The Diary of Anne Frank (1980)
- The Chosen (1981)
- The Phantom of the Opera (1983)
- Man Under Suspicion (1984)
- Peter the Great (1986)
- The Rosegarden (1989)
- The Freshman (1990)
- Young Catherine (1991)
- Candles In The Dark (1991)
- Justiz (1993)
- A Far Off Place (1993)
- Retorn a Little Odessa (Little Odessa) (1994)
- Abraham (1994)
- The Eighteenth Angel (1996)
- Left Luggage (1998)
- Vampirs de John Carpenter (Vampires) (1998)
- Deep Impact (1998)
- Joan of Arc (1999)
- I Love You, Baby (2000)
- Coast to Coast (2004)
- The Shell Seekers (2006)
- The House of Sleeping Beauties (2008)
- The Shell Seekers (2008)
- The Brothers Bloom (2008)
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1962. Oscar al millor actor per Els judicis de Nuremberg
- 1962. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Els judicis de Nuremberg
- 1993. Globus d'Or al millor actor secundari en sèrie, minisèrie o telefilm per Stalin
Nominacions[modifica]
- 1962. BAFTA al millor actor estranger per Els judicis de Nuremberg
- 1976. Oscar al millor actor per The Man in the Glass Booth
- 1976. Globus d'Or al millor actor dramàtic per The Man in the Glass Booth
- 1978. Oscar al millor actor secundari per Julia
- 1978. Globus d'Or al millor actor secundari per Julia
- 1992. Emmy al millor actor en minisèrie o especial per Miss Rose White
- 1993. Emmy al millor actor secundari en minisèrie o especial per Stalin
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mor l'actor Maximilian Schell, guanyador d'un Oscar». La Vanguardia, 02-02-2014.
- ↑ Johnstone, Iain. The Arnhem Report: The story behind A Bridge Too Far, 1977, p. 29. ISBN 0352397756. «I'm Swiss, but I was born in Austria»
- ↑ Maximillian Schell Film Reference biography
- ↑ 4,0 4,1 Biodata/Profile
- ↑ Maximillian Schell bio at Yahoo! Movies
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maximilian Schell |
- Maximilian Schell a Internet Movie Database (anglès)
- Maximilian Schell a Internet Broadway Database (anglès)
