William Holden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
William Holden
William Holden i Audrey Hepburn a Sabrina (1954)
William Holden i Audrey Hepburn a Sabrina (1954)
Nom real: William Franklin Beedle
Naixença: 17 d'abril de 1918
O'Fallon, Illinois (EUA)
Defunció: 12 de novembre de 1981 (als 63 anys)
Santa Monica, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Brenda Marshall (1941-1971)
Premis Oscar
Millor actor
1953 - Stalag 17
Premis Emmy
Millor actor - Minisèrie o telefilm
1974 - The Blue Knight

Pàgina sobre William Holden a IMDb

William Holden (O'Fallon, Illinois, Estats Units, 17 d'abril de 1918Santa Monica, Califòrnia, Estats Units, 16 de novembre de 1981) fou un actor de cinema estatunidenc.

El noi d'or[modifica | modifica el codi]

Fill d'un enginyer, William Franklin Beedle, i una professora, Mary Blanche Ball, procedia d'una família acomodada. Quan tenia 3 anys s'instal·là junt amb la família a Pasadena, Califòrnia. Inicialment les seves intencions juvenils eren seguir els passos del seu pare, el que el portà a estudiar química en el Pasadena Júnior Collage, on va ser descobert per un caça talents de la Paramount, productora amb la que signà contracte, iniciant-se així en el cinema com a actor. Potser avui no sigui reconegut entre els espectadors més joves, però fou un dels més prolífics actors reclutats per Hollywood per a rejovenir l'elenc de llurs estrelles més madures.

La seva carrera s'inicià el 1939 quan després de dos treballs davant les càmeres pels que no assolí ni tan sols aparèixer en els crèdits, els responsables de la productora per la que treballava decidiren fer d'ell la nova estrella masculina de l'estudi. Per això l'aparellaren amb Bàrbara Stanwyck en Sueño dorado, història d'un jovenet que pretén ser campió de boxa en contra dels desitjós del seu pare i acaba enredat amb una vampiressa de cinema negra relacionada amb un mafiós. El seu rendiment en aquest llarg metratge va convèncer l'estudi que podia explotar el seu ganxo davant les càmeres en una sèrie de vehicles concebuts per fes un rodatge i s'entrenés per caminar vers l'estrellat. Així sorgiren llurs següents llargs metratges, sempre en títols modests que corregueren quasi tots els gèneres, des de les comèdies familiars fins als western sense grans pretensions. La seva etiqueta era "el noi de la porta veïna" un títol aparentment corrent i proper capaç d'exercir com a galant si arribava el cas. D'aquesta primera etapa destaca la sensació que l'actor, que havia adoptat ja el nom artístic de William Holden, estava encara poc fet i en realitat apareixia llastrat per la seva joventut. Només Texas, una de l'Oest que protagonitzà al costat a Glenn Ford i Claire Trevor i les ordres de George Marshall, destaca una mica en aquest paisatge una mica convencional i previsible profundament immers en les convencions del sistema d'estudis de Hollywood.

La guerra i l'estrellat[modifica | modifica el codi]

A Invisible Stripes

La frontera que havia de canviar les coses per a William Holden hauria de ser la mateixa que les que canvià per a molts altres joves del moment: la Segona Guerra Mundial. L'actor participà en el conflicte allistant-se a la força aèria dels Estats Units i combatent en el front europeu. Una vegada finalitzat el conflicte i quan la desmobilització tornà a exercir com a actor. Si bé al principi semblava que aquesta nova etapa anava a ser una prolongació de l'anterior, aviat començà a rebre papers que el situaven en una nova esfera professional. El primer que suposà un canvi real en les seves perspectives fou paradoxalment un paper que va tenir d'acceptar obligat pel seu contracte quan altres actors senyalats pel mateix, com Montgomery Clift, Fred Mac Murray o Marlon Brando el deixaren vacant: el guionista Joe Gillis de El crepúsculo de los dioses, que va fer història del cinema narrant el film en flash-back mentre surava mort en la piscina de la mansió de l'estrella del cinema mut, que l'havia assassinat. Wilder no estava especialment content de posar en Holden en el paper perquè la seva carrera fins aquest moment li semblava fluixa, però després de treballar amb ell en aquest film el convertí en un dels seus actors fetitxe i tornaria a donar-li alguns dels millors regals a la filmografia de l'actor, com el paper del germà jove de Sabrina, el del soldat tancat en un camp de concentració alemany de Stalag 17, o el de Fedora. Hi ha quatre pel·lícules essencials que serveixen com a marques o fars en la trajectòria vers l'estrellat de Holden. La primera fou sens dubte El crepúsculo de los dioses, mercès la qual començà a ser pres seriosament com a actor. La segona fou Picnic, on l'explotaren inclòs des del cartell del llarg metratge com a icona sexual de nou galant de Hollywood aparellant-lo amb una espectacularment bella Kim Novak. Holden va tenir de fer dues coses que no li feren cap gràcia per aquest film. La primera fou afaitar-se el pit. La segona ballar. Inclòs demanà una prima de 8.000 dòlars per fer la seqüència del ball, i a més exigí que el deixessin beure per interpretar-la. Estava segur que no li acceptarien llurs exigències, i potser així poder treure l'escena del guió i lliurar-se'n, però l'estudi va dir que si ambdues coses , i la seqüència es rodà amb Holden borratxo o almenys un punt agafadet, i es convertí en una de les més recordades de la pel·lícula. La tercera producció que fixà l'estrellat de Holden fou El pont sobre el riu Kwai, dirigida per David Lean, basada en una novel·la de Pierre Boulle i el qual guió s'havia escrit per a Humphrey Bogart i després se li passà a Cary Grant. Quan ambdós sortiren de l'equació, els productors decidiren fitxar Holden, que en aquell moment era ja una estrella reconeguda, per donar-li impacte al film en la taquilla. L'actor acceptà cobrar menys a canvi de rebre una participació en la taquilla que li proporcionà uns ingressos anuals de 50.000 dòlars. Donat l'èxit del film, els seus hereus segueixen rebent encara aquesta suma cada any. De fet, Holden intentà que no matessin la gallina dels ous d'or projectant la pel·lícula per televisió el 1966, pretextant que això vulnerava els seus interessos, ja que afectaria a la continuïtat de l'explotació comercial del film en les sales. No guanyà, però els seus hereus segueixen cobrant drets per aquest èxit que el posà en el lloc més alt entre les estrelles més sol·licitades de Hollywood. La quarta pel·lícula que fixà la seva imatge com estrella fou Grup salvatge, de Sam Peckinpah, el màxim assoliment del western crepuscular. Inicialment el paper de Pike Bishop que interpretà Holden havia de ser interpretat per Lee Marvin, Burt Lancaster, James Stewart, Charlton Heston, Gregory Peck, Sterling Hayden, Richard Boone o Robert Mitchum, però afortunadament va caure en les seves mans, ja que, com afirma la fila de Peckinpah en el documental sobre el rodatge del film inclòs en l'edició en DVD, ningú com Holden podia convertir-se en un àlter ego del director, amb el que inclòs desenvolupà un físic semblant.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Bill Holden mesurava 1,80 mts. i es casà en un sola ocasió, amb l'actriu Brenda Marshall, el 12 de juliol de 1941. Es divorciaren el 1971 i tingueren dos fills, Peter Westfield Holden, nascut el 17 de novembre de 1943, i Scott Porter Holden, el 2 de maig de 1946.[1] a més adoptà la filla fruit d'un matrimoni anterior de la seva dona. En l'apartat privat s'acumulen curioses anècdotes, com el fet que fos elegit padrí de noces per a un dels seus millors amics de Hollywood, Ronald Reagan, quan aquest es casà amb la també actriu Nancy Davis el 1952. reclutar actors com a padrins era habitual si es jutja pel fet que el mateix Holden contés en la seva pròpia boda amb l'actor Bryan Donleavy com a padrí, aprofitant un descans en el rodatge del llarg metratge que ambdós rodaven en aquell moment, The Remarkable Andrew.

En l'apartat d'aficions i manies, sembla que era un fanàtic de la neteja, i sobretot la personal, que podia dutxar-se fins a quatre vegades al dia. A partir de l'any 1956 es convertí també en un fanàtic de la protecció de la naturalesa, especialment en el que fa a la fauna africana. Enamorat de Kenya, comprà un ranxo a l'Àfrica i s'implicà activament en protegir la fauna del lloc, convertint aquesta propietat en una reserva natural.

En l'apartat de premis, guanyà l'Oscar per Stalag 17, i va ser nomenat en altres dues ocasions pels seus treballs a El crepuscúlo de los dioses i Network.

Morí víctima d'un estúpid accident. Trobaren el seu cos en llur propietat de Santa Mònica, una setmana després de la seva mort. Sembla que al tornar a casa anava ebri i es copejà el cap al caure. Malgrat que va intentar parar l'hemorràgia amb un mocador no va poder demanar ajuda a temps. Seguint la seva última voluntat, fou incinerat i les cendres es dispersaren per l'Oceà Pacífic.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Capua, Michelangelo. William Holden: A Biography (en anglès). McFarland, 2010, p.39. ISBN 0786455500. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema Acción, any 2006.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Holden Modifica l'enllaç a Wikidata