Casino Royale (pel·lícula de 1967)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCasino Royale
Casino-Royale-Logo.svg modifica
007CasinoRoyaleUS1sheet2.jpg
Fitxa
DireccióVal Guest
Kenneth Hughes
John Huston
Joseph McGrath
Protagonistes
Director artísticMichael Stringer
ProduccióJerry Bresler, Charles K. Feldman i John Dark (productor associat)
Dissenyador de produccióMichael Stringer modifica
GuióWolf Mankowitz, John Law i Michael Sayers, amb la participació puntual, no reflectida als crèdits, de Woody Allen, Val Guest, Ben Hecht, Joseph Heller, Terry Southern, Billy Wilder i Peter Sellers
MúsicaBurt Bacharach
FotografiaJack Hildyard
MuntatgeBill Lenny
VestuariJulie Harris
ProductoraColumbia Pictures i Famous Artists Productions
DistribuïdorColumbia Pictures modifica
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1967
Durada130 min
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
RodatgeMereworth Castle (en) Tradueix, Amalgamated Studios, Estudis Pinewood, Killeen Castle, Dunsany (en) Tradueix, Shepperton Studios, 10 de Downing Street, Twickenham Film Studios (en) Tradueix, Killin (en) Tradueix, Old Windsor, Bracknell (en) Tradueix, Whitehall i A24 road (en) Tradueix modifica
Coloren color modifica
Descripció
Basat enCasino Royale modifica
GènereAcció
Temajoc d'aposta modifica
Lloc de la narracióLondres, Escòcia i Berlín modifica


modifica

IMDB: tt0061452 Filmaffinity: 970640 Allocine: 4311 Rottentomatoes: m/1003722-casino_royale Mojo: casinoroyale67 Allmovie: v8522 TCM: 4482 TV.com: movies/casino-royale-1967
Discogs: 162204 Allmusic: mw0000310090 Modifica els identificadors a Wikidata

Casino Royale és una pel·lícula britànica, codirigida per Vall Guest, Kenneth Hughes, John Huston, Joseph McGrath i Robert Parrish, estrenada el 1967 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

James Bond ha estat ennoblit i ha esdevingut sir James Bond. Ha agafat la jubilació i viu en el seu castell a Escòcia. El seu antic cap, «M», cap dels serveis secrets britànics, li demana que torni al servei. Bond refusa, «M» li presenta un plec segellat de la reina però Bond refusa igualment («fins i tot per a ella», diu). Per convèncer-lo finalment, «M» posa una bomba al castell de Bond.

«M» mor en l'explosió del castell, i Bond va a presentar el seu condol a la vídua del seu antic patró, lady Fiona McTarry (McTarry és el verdader nom de guerra «M»). Però Bond ignora que el castell dels McTarry ha estat ocupat pels agents de l'organització SMERSH, entre els quals l'agent Mirabelle que es fa passar per lady Fiona.

Després de moltes peripècies Bond torna a Londres, on reprèn el lloc de McTarry al capdavant dels serveis secrets britànics. Prepara una estratègia per fer front al SMERSH, designant tots els agents com a James Bond, tots amb l'indicatiu 007, i entrenant-los a resistir a la seducció femenina. Un d'aquests agents serà Mata Bond, la filla que Bond havia tingut amb la ballarina i espia Mata Hari. Després la història es fa cada vegada més surrealista fins a una escena final explosiva i té uns sortida sorprenent.[2]

Un James Bond a part[modifica]

Albert Broccoli (productor de Goldfinger i d'Agent 007 contra el Dr. No) no havia pogut obtenir els drets de la novel·la Casino Royale, que foren adquirits per la cadena de televisió CBS (que en va fer un telefilm el 1954). Els drets passaren posteriorment al productor Gregory Ratoff, que va morir el 1960 abans d'haver pogut fer una nova adaptació de la novel·la. La seva vídua va revendre els drets al productor Charles K. Feldman qui, veient l'enorme èxit dels James Bond produïts mentrestant per Broccoli i Bondzman, va decidir portar Casino Royale a la pantalla gran. L'actor escollit en principi era evidentment Sean Connery, però va declinar el paper, sobretot a causa del seu contracte amb Broccoli i Bondzman. La pel·lícula d'altra banda s'hauria hagut de fer en col·laboració amb aquests dos últims però les negociacions van fracassar, i Feldman va decidir canviar de projecte i fer reescriure el guió amb un aire més humorístic. L'actor triat per interpretar sir James Bond va ser David Niven, l'actor que originalment havia desitjat Ian Fleming per encarnar el seu cèlebre agent 007.

La intriga de la pel·lícula té poca relació amb la de la novel·la amb la qual està inspirada. EON Productions, productor habitual de les pel·lícules de James Bond, va realitzar una nova versió d'aquesta pel·lícula, estrenada el novembre de 2006, i que fou la 21a de la sèrie produïda per aquesta firma, més d'acord amb la novel·la d'Ian Fleming. A conseqüència del nombre de realitzadors i de guionistes de Casino Royale, la pel·lícula està relativament poc lligada i el ritme té alts i baixos. Alguns plans molt treballats estèticament són seguits d'escenes una mica desconcertants... La crítica no va donar una acollida gaire bona a la pel·lícula, que va aconseguir recuperar despeses malgrat un pressupost enorme per a l'època. La música de Burt Bacharach interpretada per l'orquestra de Herb Alpert, i certes escenes fan de Casino Royale una pel·lícula emblemàtica de l'època anomenada Pop i un monument del que s'anomenaria d'aleshores ençà easy listening, igual que pel·lícules com Esmorzar amb diamants o The Party.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Les mans en primer pla de l'agent Mirabelle són les d'Anjelica Huston. Es tractava de la primera participació de l'actriu en un llargmetratge i no surt als crèdits.
  • Al començament de la pel·lícula, es pot observar, al castell de James, el seu majordom gran que porta una safata. Les tasses, tetera i culleretes sonen amb el tremolar del majordom de la mateixa manera que Lara Croft 30 anys més tard.[cal citació]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino Royale