Des de Rússia amb amor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
From Russia with Love
Des de Rússia amb amor
007FRWLposter2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Terence Young
Direcció artística: Syd Cain

Producció: Harry Saltzman i Albert R. Broccoli

Guió: Richard Maibaum, a partir de la novel·la From Russia with Love de Ian Fleming adaptat per Johanna Harwood

Música: John Barry

Fotografia: Ted Moore

Muntatge: Peter Hunt

Vestuari: Jocelyn Rickards, Eileen Sullivan i Ernie Farrer

Maquillatge: Basil Newall i Paul Rabiger

Efectes especials: John Stears i Frank George

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1963
Gènere: Acció
Duració: 110 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: EON Productions
Distribució: United Artists
Pressupost: 2.5 milions dòlars

Pàgina sobre “From Russia with Love a IMDb

Valoracions
IMDb 7.5/10 stars

Des de Rússia amb amor (títol original en anglès From Russia with Love)[1] és una pel·lícula de Terence Young de la saga James Bond, estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.

Argument [2][modifica | modifica el codi]

El MI6 rep un missatge d'una secretària russa del consolat soviètic a Istanbul, Tatiana Romanova (Daniela Bianchi), proposant-los portar un descodificador "top secret" anomenat Lektor, a condició que se l'ajudi a fugir a l'oest. En realitat, ha estat enredada sense saber-ho per Rosa Klebb (Lotte Lenya), membre important d'SPECTRE i antiga coronel del KGB, per tal d'eliminar James Bond (Sean Connery), per haver provocat la caiguda d'un dels seus millors elements, el doctor No (vegeu Agent 007 contra el Dr. No)

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Primera aparició de Desmond Llewelyn al paper del responsable de l'equipament. El personatge, breument vist a Agent 007 contra el Dr. No no se l'anomenarà "Q" fins a Goldfinger.
  • Durant el rodatge, els metges van diagnosticar un càncer a l'actor mexicà Pedro Armendariz (que interpreta el paper d'Ali Kerim Bey, l'agent del MI6 a correus d'Istambul). Malgrat una salut cada vegada més precària, va anar al rodatge però va morir a un hospital de Los Angeles algunes setmanes abans de l'estrena de la pel·lícula. El seu fill Pedro Armendáriz Jr. apareixeria a la pel·lícula de James Bond Permís per matar, de 1989.
  • El 2005 aquest episodi va tenir una adaptació en videojoc.
  • Walter Gotell, que interpreta Morzeny a la pel·lícula, serà el general Gogol a sis altres pel·lícules de Bond.
  • Per a la trobada entre Bond i Tatiana davant les càmeres amagades d'SPECTRE, Bianchi anava vestida de mitges color carn i Bond amb una tovallola de bany. Per consideració per a la seva actriu, Young demana a tot l'equip marxar del plató, restant només el personal essencial.
  • La seqüència de les clavegueres en els quals Bond, Tatiana i Bey són empaitats per centenars de rates, representava un desafiament per a l'equip de la pel·lícula. En efecte, ja que la llei Britànica prohibeix utilitzar rates salvatges a la pel·lícula, es van fer servir rosegadors blancs domesticats i recoberts de cacau, però la idea va fracassar, ja que els rosegadors llepaven el cacau. Young i una part de l'equip van anar a Madrid on van poder rodar aquesta escena amb dues-centes rates reunides per un caçador de rosegadors local.
  • La persecució en fora borda van ser rodades a la costa de Pendik a Turquia. L'equip de la pel·lícula va haver de fer de cara a molts contratemps:
    • Els fora borda es calaven sense parar, ja que el públic havia abocat querosè en les reserves de benzina mentre que l'actriu Daniela Bianchi (Tatiana) es marejava. De mitjana, l'equip obtenia 30 segons d'imatges utilitzables en una jornada de 13 hores.
    • Aquestes dificultats van obligar el realitzador Terence Young a deixar Pendik. La fi de la carrera-persecució va ser rodada algunes setmanes més tard sobre les costes d'Escòcia.

Llocs de rodatge[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]