Els secrets de la cosa nostra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre una pel·lícula. Vegeu-ne altres significats a «Cosa Nostra».
Infotaula de pel·lículaEls secrets de la cosa nostra
The Valachi Papers
The Valachi Papers.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Terence Young
Protagonistes
Charles Bronson
Lino Ventura
Direcció artística Boris Juraga, Ferdinando Ruffo
Producció Dino De Laurentiis
Guió Stephen Geller a partir de la novel·la de Peter Maas
Música Riz Ortolani, Armando Trovajoli
So Franco Bassi, Roy Mangano
Fotografia Aldo Tonti
Muntatge Johnny Dwyre, Monica Finzi
Vestuari Giorgio Desideri, Ann Roth
Maquillatge Giannetto De Rossi
Productora Dino De Laurentiis Corporation Tradueix
Dades i xifres
País Itàlia
França
Data d'estrena 1972
Durada 125 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Temàtica
Basat en The Valachi Papers Tradueix
Gènere Film de gangsters
Tema principal crim organitzat
Lloc de la narració Nova York
Més informació
IMDb Fitxa 6.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.1/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Els secrets de la cosa nostra és una pel·lícula policíaca franco-italiana de Terence Young estrenada el 1972. És igualment coneguda amb els títols The Valachi Papers, Joe Valachi - I segreti di Cosa Nostra. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

La pel·lícula comença a la penitencieria federal d'Atlanta, on un presoner envellit de nom Joseph Valachi (Charles Bronson) està empresonat per a tràfict d'heroïna. El seu cap Don Vito Genovese, padrí de la família del crim del mateix nom, també està empresonat allà. Genovese està segur que Valachi és un informador i li dóna el petó de la mort. Valachi mata per error un presoner que pensa equivocadament ser al sou de Genovese. Advertit de l'error per agents federals, Valachi es converteix en un informador, el primer en la història de la màfia. Explica la història de la seva vida. La pel·lícula descriu la vida de Valachi. La d'un jove brètol que es converteix en gàngster associat a caps com Salvatore Maranzano (Joseph Wiseman). Maranzano és assassinat. Valachi declara plorant al seu enterrament, "no puc portar els morts. No puc matar éssers vius." Valachi es casa amb la filla d'un cap interpretat per Jill Ireland, la dona de Bronson a la vida real. Valachi, en la màfia, és molestat per les seves males relacions amb el seu capo, Tony Bender (Guido Léontium). Després, el seu amic Gap és castrat per un gàngster per haver tingut relacions amb la dona de Vito Genovese. El caos continua amb altres assassinats. Valachi testimonia davant un comitè Senadorial. Llavors, trastornat per haver testimoniat, intenta suïcidar-se. Però al final (segons les informacions que apareixen en sobreimpressió sobre la pantalla), sobreviu Genovese, que mor a la presó.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El guió de la pel·lícula és basat en el llibre The Valachi Papers de Peter Maas, que és el relat autobiogràfic de Joe Valachi.
  • Hi ha almenys un anacronisme a la pel·lícula. En el moment d'una persecució de cotxes que té lloc a Nova York a la fi dels anys 1920, podem veure el World Trade Center a segon pla.

Referències[modifica]

  1. «Els secrets de la cosa nostra». esadir.cat.
  2. «The Valachi Papers». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]