Salvatore Maranzano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSalvatore Maranzano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 de juliol de 1886
Castellammare del Golfo, Sicília Regne d'Itàlia Regne d'Itàlia
Mort10 de setembre de 1931 (als 45 anys)
Nova York, NY, Estats Units d'Amèrica Estats Units
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Assassinat per arma de foc i arma blanca)
SepulturaCementiri de St. John, Queens, Nova York 
Capo di tutti i capi
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsdon Turridru
Little Caesar
NacionalitatItalià Itàlia
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCap criminal
Empresari
Família
CònjugeElisabetta Minore
FillsDomenico Maranzano
Antonina Maranzano
Mariano Maranzano
Angelo Maranzano
ParesDomenico Maranzano i Antonina Pisciotta
Find a Grave: 5678 Modifica el valor a Wikidata

Salvatore Maranzano (Castellammare del Golfo, 31 de juliol de 1886 - Nova York, 10 de setembre de 1931) fou un destacat membre de la Cosa Nostra italoamericana i siciliana durant el primer terç del segle XX. Emigrà als Estats Units al voltant dels anys vint i sent ja un reconegut criminal dins la jerarquia mafiosa siciliana. Un cop establert a Amèrica, Maranzano s'involucrà en negocis legals i il·legals com el contraban de lícor durant la Llei Seca i passà a formar part del clan de Castellammare, que anys després acabaria dirigint.[1]

Les tensions entre grups criminals italoamericans a Nova York van desembocar, el 1930, amb la coneguda com a Guerra de Castellammare, d'on Maranzano sortí victoriós després de l'assassinat de Giuseppe Masseria. Ell fou qui reorganitzà la Cosa Nostra seguint el model sicilià però després d'erigir-se com a cap de tots els caps o capo di tutti capi, Salvatore Maranzano és assassinat el 10 de setembre de 1931 dins la seva oficina de Manhattan.[2]

Biografia[modifica]

Nascut el 31 de juliol de 1886 a Castellammare del Golfo, Sicília, Salvatore Maranzano fou el vuitè fill de Domenico Maranzano i Antonina Pisciotta. No es té massa informació de la infantesa i joventut de Maranzano però es conèix que, a diferència de molts joves sicilians de l'època, va rebre una educació de qualitat i fins i tot va assistir a seminaris per convertir-se en sacerdot de l'església catòlica. Gràcies a confessions com les de Joseph Bonanno i Charles Luciano, se sap que Maranzano parlava cinc llengues, entre elles el llatí, a més de ser un apasionat de l'imperi romà i, en particular, de Juli Cèsar.[3][4]

El 1912 es casa amb Elisabetta Minore, germana de Salvatore Minore, un important cap criminal de la ciutat de Trapani, Sicília, conegut com a "Don Toto".[5] A raó d'aquesta unió Maranzano és introduït als cercles mafiosos de Trapani i s'inicia la seva etapa com a membre de la delinqüència organitzada.[6] Es creu que un cop dins el món criminal, Maranzano abandona els estudis i que gràcies a la seva bona educació, coneixements i maneres, força superiors a la mitjana de l'època, ascendeix ràpidament dins l'estructura criminal. Segons el testimoni de Melchiorre Allegra, Maranzano acabà convertint-se en cap criminal de tota la província de Trapani.[7]

Etapa criminal[modifica]

En algun moment de 1915 Salvatore Maranzano és acusat d'haver estat involucrat en l'assassinat d'un policia però acaba sent absolt. Tot i l'absolució, Maranzano tenia la fama de ser un home de caràcter violent i molt proper a individus importants dins la jerarquia mafiosa siciliana.[8] Gràcies a la seva capacitat i contactes, va convertir-se en un dels criminals més destacats de Castellammare del Golfo tot treballant per caps criminals com Salvatore Bonanno o Stefano Magaddino, pare i tiet, respectivament, de Joseph Bonanno.[6]

Es desconeix quin fou l'any en que Maranzano decidí emigrar cap als Estats Units però se sap que va ser un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el 1918, i principis dels anys vint.[8] Del que sí hi ha constància és de l'entrada al país de la seva dona, Elisabetta Minore i dels seus 4 fills, Domenico, Antonina, Mariano i Angelo. Tots ells van arribar als Estats Units des de Palerm el 27 d'octubre de 1923 a bord del vaixell S.S. America i s'establiren al 93 de Truxton St., Brooklyn, on hi vivia Nicolo Maranzano, germà de Salvatore.[9] Abans d'instal·lar-se definitivament als Estats Units, Maranzano hi va fer diversos viatges però retornà a Sicília per involucrar-se en un campanya política on donà suport al candidat Melchiorre Allegra el 1924.[8]

No és fins al 18 de febrer de 1925 que Maranzano entra de forma oficial als Estats Units a bord del vaixell S.S. City of Seattle, que cobria la ruta entre L'Havana, Cuba i Miami, Florida.[10] Salvatore Maranzano arriba als Estats Units com un criminal d'importancia dins la jerarquia de la Cosa Nostra siciliana i poc després de desembarcar a Miami i retrobar-se amb la família a Nova York, viatge a la ciutat de Buffalo, on el cap criminal Stefano Magaddino l'introdueix a la comunitat d'immigrants provinents de Castellammare del Golfo, del que Magaddino n'era el cap. A finals de 1925, Maranzano es desplaça de nou a la ciutat de Nova York, en aquesta ocasió per presentar-se davant la comunitat d'immigrants de Castellammare del Golfo afincada a Brooklyn. És en aquesta trobada on coneix individus com Nicola Schiro, cap criminal de Nova York, o Joseph Bonanno, entre altres.[6]

Llei Seca (1920 - 1933)[modifica]

El 5 de febrer de 1926 Maranzano creua la frontera entre els Estats Units i Canadà i declara que és propietari d'una granja d'unes cinquanta hectarees ubicada a Saltfleet, una comunitat fruticola del sud-est de la ciutat de Hamilton. En realitat, l'adquisició per part d'individus com Maranzano de grans extensions de terreny i propietats al Canadà, prop de la frontera amb els Estats Units, fou una pràctica habitual durant l'època de la Llei Seca ja que eren utilitzades com a destilaries i magatzems de lícor clandestí per posteriorment ser introduïts de contraban.[11] Per a Maranzano, la compra d'una propietat a la localitat canadenca de Hamilton tenia sentit si es té en compte que aquest era un territori on hi operaven families criminals originaries de Castellammare com els Mazzara, DiBenedetto o Palmeri, tot ells aliats de Magaddino.[12]

A més de la finca de Saltfleet, el 1928 Maranzano amplia el seu negoci de contrabandista de lícor amb la compra d'una granja i villa d'estil colonial a Wappingers Falls, comptat de Dutchess, Nova York, i que serví com a punt de distribució un cop el licor clandestí entrava als Estats Units.[8] Maranzano és qui catapulta Joseph Bonanno dins l'estructura criminal de la delinqüència organitzada a Nova York, convertint-lo en la seva mà dreta i en l'encarregat de supervisar les operacions de contraban de lícor als estats de Pennsylvània i Nova York.[13]

A finals dels anys vint, Maranzano esdevé el sotscap del clan de Castellammare de Brooklyn i Manhattan, just per sota del cap Nicola Schiro. La fama de Maranzano dins la Cosa Nostra siciliana i la seva capacitat d'adaptació als Estats Units, amb l'establiment d'una xarxa de negocis legals a més de ser el soci majoritari d'un dels conglomerats de destil·leries clandestines més importants, van catapultar la seva figura, no només dins el mateix clan o família, sinó també dins de l'entramat criminal de Nova York.[14]

Guerra de Castellammare (1930 - 1931)[modifica]

Les tensions provocades pel control del negoci del lícor clandestí, el desig de poder absolut de Masseria i la negativa del clan de Castellammare de sotmetre's a les seves demandes van desembocar amb l'assassinat, el febrer de 1930, de Gaspar Milazzo, cap criminal de Detroit i membre del clan de Castellammare. L'assassinat de Milazzo fou el detonant de les hostilitats entre ambdós grups però el líder del clan de Castellammare, Nicola Schiro, va accedir a les demandes de Masseria, qui li demanà un pagament de deu mil dòlars i que abandonés el lideratge de l'organització. Schiro, qui no volia entrar amb guerra amb Masseria, va acabar abandonant els Estats Units per tornar a la seva Sicília natal. Maranzano viatge fins a Buffalo per reunir-se amb Stefano Magaddino qui li assegura un flux constant de diners, armes, munició i homes en cas que s'inicií un enfrontament armat entre clans.[15]

La fugida de Schiro deixà vacant la posició de cap del clan de Castellammare que, poc després, seria presa per Maranzano després d'una votació interna.[16] El 15 de juliol de 1930 Vito Bonventre, tiet de Joseph Bonanno i un dels finançadors més destacats del clan de Castellammare, és assassinat a la porta de casa seva.[17] Aquest segon assassinat d'un membre del clan per part del bàndol rival és el detonant que inicia les hostilitats entre ambdues organitzacions dirigides per Masseria i Maranzano. Exercint com a cap criminal en temps d'hostilitats, Maranzano estableix una sèrie de cases segures al llarg de Nova York i Long Island, on els diferents membres de l'organització podien amagar-se a més de planificar i preparar atemptats contra la banda rival. Cada casa segura estava liderada per un individu, qui tenia diversos "soldats" a càrrec. A més, l'organització disposava d'una xarxa d'individus encarregats de dur provisions com aigua, menjar, munició i armes a cada una de les localitzacions de la banda. Com a mesura de seguretat per a Maranzano i altres caps de l'organització, els desplaçaments es feien a bord de dos Cadillacs blindats acompanyats d'altres cotxes que li feien d'escorta.[18] Per assabentar-se de les activitats i moviments de la banda de Masseria, Maranzano tenia a sou i com a espies diversos taxistes de la ciutat de Nova York que solien treballar en barris controlats per Masseria.[19]

Gaetano "Tom" Reina, cap de la família criminal Reina del Bronx, es posicionà a favor del clan de Castellammare i poc temps després, el 26 de febrer de 1930 i a la sortida d'un restaurant del Bronx, Vito Genovese acaba amb la vida de Reina. Després de l'assassinat de Tom Reina, Masseria instal·la a Joseph Pinzolo com a cap de la família criminal Reina. Pinzolo, tot i haver estat un individu de confiança de Reina, fou proper a Masseria fins al 5 de setembre de 1930, quan és assassinat a trets a la seva oficina de Broadway, Manhattan.[20][19]

El 15 d'agost de 1930 Giuseppe Morello, mà dreta de Masseria i fundador d'una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units, és assassinat a trets a la seva oficina a 352 East 116 Street de East Harlem. Tot i pertànyer a l'organització de Masseria, Charles Luciano va defensar que foren ell i Albert Anastasia els qui, a través de Frank Scalise i el mateix Anastasia, mataren Morello.[21] D'altra banda, Joseph Bonanno i Joe Valachi van defensar que qui va acabar amb la vida de Morello fou Sebastiano Domingo, un assassí a sou de Chicago contractat per Maranzano.[22] És després de les morts de Morello primer i Pinzolo segon, quan Masseria col·loca a Manfredi Mineo com el seu conseller i mà dreta a més de limitar tots els seus desplaçaments. Segons els relats de Luciano i Bonanno durant aquest període, els membres d'ambdós bàndols gairebé no es deixaven veure pels carrers de Nova York i sovint feien vida en cases segures, mentre uns dormien altres vigilaven.[23][24]

El 23 d'octubre de 1930 Joseph Aiello, cap criminal de Chicago, enemic de Al Capone i proper a Maranzano, és assassinat a ordres de Masseria mentre que el 5 de novembre d'aquell mateix any, un dels assassins de Aiello, cap de la família criminal Mineo de Brookyln i mà dreta de Masseria, Manfredi Mineo, és abatut a trets juntament amb Stefano Ferrigno a la sortida d'un edifici d'apartaments al Bronx.[25][24] A finals de 1930, l'organització dirigida per Masseria havia patit cops importants i molts dels seus caps havien estat eliminats. Alguns aliats de Masseria com Carlo Gambino, Frank Scalise o Vincent Mangano van desertar, alguns com Charles Luciano, Vito Genovese o Albert Anastasia començaven a estar descontents amb la gestió de Masseria mentre que altres com Al Capone van decidir mantenir-se al marge.

A principis de 1931 i amb l'objectiu d'acabar amb la Guerra de Castellammare, Luciano decideix reunir-se amb Maranzano per idear la mort de Masseria, prendre el control de l'organització i pactar la pau entre ambdós bàndols.[26]

Segons el relat del mateix Luciano, al voltant de les dotze del migdia del 15 d'abril de 1931 i des de la mateixa oficina de Masseria, ubicada a la Segona Avinguda de Manhattan, Luciano va utilitzar el telèfon del seu cap per reservar una taula al restaurant Nuova Villa Tammaro de Coney Island, un dels restaurants preferits de Masseria. L'excusa per convidar-lo a dinar fou que moments abans de la trucada, Luciano havia exposat un pla per acabar amb la vida de diversos lloctinents de Maranzano i, per tal de celebrar la futura massacre i amb el pretext que un cop d'aquelles característiques comportaria la rendició del seu enemic i la fí dels enfrontaments, Masseria va acceptar ser convidat a un dinar de celebració. Després de dinar pasta, llagosta Fra Diavolo, postres i cafè, Luciano va suggerir jugar unes partides de Klaberjass i va demanar una baralla de cartes a Gerardo Scarpato, co-propietari del restaurant i amic i conegut de diversos criminals de l'època. Poc després de començar la partida, Luciano va excusar-se per anar al servei i, un cop allà, quatre homes armats van entrar al restaurant i van disparar a Masseria per l'esquena, causant-li la mort. Després de sentir els trets Luciano va dirigir-se de nou al mejnador del restaurant i ell mateix va alertar a la policia, al·legant que en el moment dels fets ell no era a la taula amb Masseria, que no va veure res i que no tenia idea de qui hauria volgut acabar amb la vida del seu amic.[27] Mai ningú fou condemnat per l'assassinat de Masseria ni tampoc se sap si el mateix Scarpato va col·laborar-hi d'alguna manera. Poc després dels fets, Scarpato i la seva família van fugir cap a Europa per acabar tornant als Estats Units el juny de 1932. El setembre d'aquell mateix any el cos de Gerardo Scarpato fou trobat sense vida dins una bossa i dins el maleter d'un cotxe abandonat.[28]

Reorganització de la Cosa Nostra[modifica]

A mitjans de 1931 i després de les nombroses baixes que van patir ambdós bàndols així com els grups o famílies criminals que els integraven, es reconèixen nous caps que prenen el lideratge de la Cosa Nostra a Nova York. L'antiga família Schiro estava liderada per Salvatore Maranzano i Angelo Caruso com a segon, la família criminal Reina passà a mans de Thomas Gagliano com a cap i Thomas Lucchese com a sotscap, Frank Scalise va ser escollit cap de la família criminal Mineo, Charles Luciano com a cap i Vito Genovese com a sotscap de la família criminal Masseria i Joseph Profaci com a cap i Joseph Magliocco com a sotscap de la família criminal Profaci.[29]

Es creu que Maranzano va reorganitzar l'estructura de les diverses famílies inspirant-se en les legions romanes on, a més de ser el cap de l'antiga família criminal Schiro, s'erigia com el cap criminal més important, és a dir, com a cap de tots els caps. En la nova estructura, els diferents clans o famílies passaven a ser dirigides per un pare, cap o representant, amb control total sobre l'organització. Com a segon, es va instal·lar un sotscap, encarregat d'assistir el cap i de dirigir els estaments inferiors, sempre seguint les ordres del seu superior. Seguidament hi havia grups d'uns 10 individus, assignats en un territori determinat i dirigits per un capo, capodecina o capità. En realitat, Maranzano va modelar la Cosa Nostra estatunidenca seguint el model sicilià i instaurà tota una sèrie de normes que, com la omertà o llei del silènci, de ser trencades comportaven la pena de mort.[30]

Segons el relat de Luciano, fou durant aquesta reorganització celebrada a l'hotel Grand Concourse del Bronx on diversos caps criminals com el mateix Luciano van concloure que havien canviat un dictador fet a l'antiga, Masseria, per un altre d'igual, Maranzano. El nou cap, d'igual forma que l'anterior, volia que els diferents grups criminals i, per definició, tot l'entramat criminal de la Cosa Nostra, estigués compost única i exclusivament per italians d'origen sicilià. Aquest fet no va agradar a individus com Luciano que, tot i ser siciliià, creia que la norma era anticuada i perjudicial pels negocis, ja que deixava fora gent de la seva confiança com Meyer Lansky, Albert Anastasia o Frank Costello.[31]

Cap de tots els caps[modifica]

Després de la presa de poder, Salvatore Maranzano va esdevenir un líder molt controlador i desconfiat de tots aquells que, durant i després de la Guerra de Castellammare, havien format part del bàndol contrari o senzillament no li havien donat el suport que ell creia que mereixia. La seva actitud provocà un fort descontentament entre els diferents caps, qui van començar a veure en Maranzano un líder venjatiu i amb una creixent fam de poder.[32]

L'1 d'agost de 1931, Maranzano va organitzar un banquet per celebrar la fí de les hostilitats i per recollir fons per la festa benèfica de Madonna del Soccorso. Hi convidà diversos caps de la Cosa Nostra estatunidenca i l'indret escollit per celebrar l'acte fou el restaurant Nuova Villa Tammaro, on tres mesos abans Giuseppe Masseria havia estat assassinat a trets. Es creu que la suma total de donacions fou d'entre 100.000 i 115.000 dòlars però que alguns líders com Steffano Magaddino de Buffalo va negar-se a fer cap contribució.[33] Tot i que part dels diners recaptats s'havien de destinar com a compensació per aquells individus i famílies que més havien patit durant la Guerra de Castellammare, Maranzano va quedar-se la totalitat de les donacions sota el pretext que molt possiblement hi hauria una nova guerra i, per tant, les donacions servirien per sostenir l'organització durant l'hipotètic conflicte. En especial, Maranzano va manifestar a membres de la seva família criminal que calia desfer-se d'individus com Luciano, Capone, Costello, Mangano, Genovese o Adonis. El primer de la llista a ser eliminat fou Vincent Mangano, Frank Scalise, qui havia estat nomenat cap de la família criminal Mineo amb l'ajuda de Maranzano, rep d'aquest l'ordre d'acabar amb la seva vida. Scalise acceptà l'encarrec però ho confessà a Joseph Biondo, un important mafiós proper a individus com Schultz o Luciano, qui cità al mateix Mangano, Luciano i Al Capone, per considerar el futur de Maranzano com a cap.[34]

La fí de Salvatore Maranzano va precipitar-se quan Tommy Lucchese, aliat de Maranzano però molt amic de Luciano s'assabentà de l'existència d'una llista de noms d'individus que Maranzano volia morts i els alertà. D'entre aquests noms hi havia els de Luciano, Genovese, Costello, Adonis o Dutch Schultz, entre altres. Segons el relat de Joseph Bonanno, Lucchese va alertar que Maranzano havia contractat els serveis d'un sicari del Bronx anomenat Vincent "Mad Dog" Coll per acabar amb la vida d'ambdos Luciano i Genovese.[35] El plà de Maranzano era el de citar-los a la seva oficina de Manhattan i, un cop allà, deixar que Coll els assassinés. D'altra banda, Luciano va confessar que qui donà l'alerta fou Harry Rosen, un criminal de Filadèlfia que comunicà les intencions de Maranzano a Frank Costello.[36]

Mort[modifica]

El 10 de setembre de 1931, Maranzano convidà Charles Luciano i Vito Genovese a una reunió a la seva oficina. Luciano, convençut que el seu assassinat tindria lloc en aquell lloc i dia, decidí no anar-hi però enviar-hi quatre assassins a sou que s'identificaren com agents d'hisenda o Internal Revenue Service. Tal com Lucchese o Rosen havien indicat, Maranzano tenia problemes amb hisenda relacionats amb la comptabilitat d'alguns dels seus negocis legals i sabia que un registre dels agents federals era imminent. D'aquesta manera, Maranzano havia netejat tota la oficina de qualsevol prova i arma de foc a més d'instruïr els seus guarda-espatlles d'anar desarmats. Això fou aprofitat per Luciano, qui hi envià quatre individus d'origen jueu desconeguts per a Maranzano. Aquests entraren a la seva oficina ubicada al 230 de Park Avenue, just damunt de la Grand Central Station, enmanillaren els guarda-espatlles tal com si d'una operació policial es tractés i seguidament assassinaren a Maranzano a ganivetades i trets dins el seu despatx.[30][37]

Segons l'informe de l'autòpsia, el cos de Maranzano presentava cinc ferides d'arma blanca; dues a l'abdomen, una al pit, una a la base del coll i un tall al llarg de coll. A més, l'informe desctava que Maranzano també havia rebut tres trets, tots a l'alçada del pit.[38]

Mai ningú fou acusat ni condemnat per la mort de Salvatore Maranzano i el cas quedà com a no resolt. Amb el pas dels anys, alguns individus com Abraham Weinberg o Samuel Levine van confessar a altres membres de la delinqüència organitzada que ells foren els dos que van acabar amb la vida del cap. Segons el seu relat, ells dos van entrar dins l'oficina de Maranzano mentre els altres dos membres de l'escamot van quedar-se fora de l'oficina vigilant els guarda-espatlles i sercretaris.[39]

Anys després, Joseph Bonanno i altres van afegir que Thomas Lucchese es trobava a les oficines de Maranzano en el moment de l'assassinat del cap per tal de conduir-los fins l'oficina en qüestió i que va esperar-se el temps necessari per confirmar que Maranzano havia estat assassinat. La hipòtesi que Maranzano havia contractat els serveis de Vincent Coll per acabar amb la vida de Luciano i Genovese quedà confirmada quan el mateix Luchesse va trobar-se amb Coll, qui pujava les escales per dirigir-se a l'oficina de Maranzano, a l'espera de la reunió entre aquest i ambdós Luciano i Genovese.[35]

Vida personal[modifica]

Salvatore Maranzano neix en el si d'una família siciliana capaç de proporcionar-li uns estudis molt superiors als que tenien altres joves de la Sicília de finals del segle XIX. Fou un individu amb una important fe en el catolicisme, fins al punt que assistí a seminaris per convertir-se en sacerdot. Durant la seva etapa de formació catòlica, va sentir-se molt altret per la cultura romana i tot allò que tenia a veure amb l'Imperi Romà, així com una especial devoció per Juli Cèsar.[3] La seva vida dona un gir el 1912 quan es casa amb Elisabetta Minore i s'endinsa al món de la Cosa Nostra siciliana. A més de fer encarrecs per la família Magaddino, Maranzano engega alguns negocis legals centrats en l'alimentació.[8]

Maranzano no fou el primer de la família en emigrar cap als Estats Units, el 1902, Angelo i Giuseppe Maranzano, van establir-se a Nova York, on ja hi vivia un tiet de la família anomenat Calogero Navarra.[40]

Segons el relat de Joseph Bonanno, Maranzano era un home d'aproximadament 1 metre i 75 centímetres, molt religiós, seriós i amb facilitat per recorrer a la violència. No tolerava la impuntualitat i sempre vestia amb trajo d'estil conservador, de color gris o blau.[41] Un cop establert als Estats Units, Maranzano s'instal·la a una casa de 14th Street amb la Segona Avinguda de Manhattan.[4] Tot i que el maig de 1927 adquireix una casa ubicada al 2706, Avenue J, Brooklyn, que acabà sent la seva residència oficial, els esdeveniments de l'època com els negocis de contraban de lícor clandestí, primer, i la Guerra de Castellammare, segon, van portar-lo a dur una vida força nòmada, vivint entre algunes de les seves propietats de Manhattan i Wappingers Falls.[8][13]

El matrimoni entre Salvatore Maranzano i Elisabetta Minore va tenir 4 fills; Domenico el novembre de 1913, Antonina el 1915, Mariano el desembre de 1921 i Angelo l'abril de 1923.[42]

Gràcies a la seva obsessió per mantenir els seus llibres de negocis i agenda al dia, després de la seva mort i registre del despatx, va saber-se que Maranzano tenia contacte amb importants polítics de l'Estat de Nova York com el senador republicà Robert R. Lawson, jutjes i grups polítics vinculats al partit demòcrata. També va poder saber-se que Maranzano no va ser a temps d'obtenir la nacionalitat estatunidenca. Alguns documents trobats a l'oficina on fou assassinat, van revelar que en algun moment de 1930 va sobornar a funcionaris d'immigració per tal d'obtenir-la però que, tot i ser-li aprovada la documentació necessària, ell mateix mai va tirar endavant la petició.[43]

Referències[modifica]

  1. ↑ Raab, Selwyn. Five families: the rise, decline, and resurgence of America's most powerful Mafia empires. 1st ed. New York: Thomas Dunne Books, 2005, p. 26-27. ISBN 978-0-312-30094-4. 
  2. ↑ Raab, Selwyn. Five families: the rise, decline, and resurgence of America's most powerful Mafia empires. 1st ed. New York: Thomas Dunne Books, 2005, p. 30. ISBN 978-0-312-30094-4. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 46. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 71. ISBN 1-56849-722-9. 
  5. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 70. ISBN 1-56849-722-9. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Warner, Richard «Mafia warrior and boss of Trapani». Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 154-155.
  7. ↑ Warner, Richard «Mafia warrior and boss of Trapani». Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 155.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America (en anglès). Routledge Advances in American History, 21 de novembre de 2008, p. 144. ISBN 978-0415882576. 
  9. ↑ Hunt, Thomas «Locations linked with Maranzano's life and career.». Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 82.
  10. ↑ Hunt, Thomas; Van't Riet, Lennert; Critchley, David; Warner, Richard Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 107-108.
  11. ↑ Hunt, Thomas; Van't Riet, Lennert; Critchley, David; Warner, Richard Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 85.
  12. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America (en anglès). Routledge Advances in American History, 21 de novembre de 2008, p. 145. ISBN 978-0415882576. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 75. ISBN 1-56849-722-9. 
  14. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America (en anglès). Routledge Advances in American History, 21 de novembre de 2008, p. 178. ISBN 978-0415882576. 
  15. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 97. ISBN 1-56849-722-9. 
  16. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102. ISBN 1-56849-722-9. 
  17. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102-103. ISBN 1-56849-722-9. 
  18. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 104. ISBN 1-56849-722-9. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 106. ISBN 1-56849-722-9. 
  20. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 117-118. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  21. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The Last Testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 119. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  22. ↑ «'Buster from Chicago' helps put Berrien County on the Mafia-map» (en anglès). David Critchley, n.d.. [Consulta: 11 juliol 2022].
  23. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 116-118. ISBN 1-56849-722-9. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 119. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  25. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 120. ISBN 1-56849-722-9. 
  26. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 121-122. ISBN 1-56849-722-9. 
  27. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 121-122. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  28. ↑ «The afternoon that Joe Masseria dined on bullets» (en anglès). Chris Cipollini, 14-04-2021. [Consulta: 8 juliol 2022].
  29. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 124. ISBN 1-56849-722-9. 
  30. ↑ 30,0 30,1 Raab, Selwyn. Five families: the rise, decline, and resurgence of America's most powerful Mafia empires (en anglès). Nova York: Thomas Dunne Books, p. 29. ISBN 978-0-312-30094-4. 
  31. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 124-125. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  32. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America (en anglès). Routledge Advances in American History, 21 de novembre de 2008, p. 190. ISBN 978-0415882576. 
  33. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America (en anglès). Routledge Advances in American History, 21 de novembre de 2008, p. 190-191. ISBN 978-0415882576. 
  34. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America (en anglès). Routledge Advances in American History, 21 de novembre de 2008, p. 191-192. ISBN 978-0415882576. 
  35. ↑ 35,0 35,1 Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 139. ISBN 1-56849-722-9. 
  36. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). New York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 129-130. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  37. ↑ «HOW DID SALVATORE MARANZANO GET KILLED?» (en anglès). nationalcrimesyndicate.com. National Crime Syndicate. [Consulta: 3 juny 2015].
  38. ↑ Hunt, Thomas; Van't Riet, Lennert; Critchley, David; Warner, Richard Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 145.
  39. ↑ Hunt, Thomas; Van't Riet, Lennert; Critchley, David; Warner, Richard Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 142-144.
  40. ↑ Hunt, Thomas; Van't Riet, Lennert; Critchley, David; Warner, Richard Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 106.
  41. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 70-71. ISBN 1-56849-722-9. 
  42. ↑ Hunt, Thomas; Van't Riet, Lennert; Critchley, David; Warner, Richard Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 106-107.
  43. ↑ Hunt, Thomas; Van't Riet, Lennert; Critchley, David; Warner, Richard «Did Maranzano become a United States citizen?». Informer: The History of American Crime and Law Enforcement - August 2019: Who Was Salvatore Maranzano?, 12-08-2019, pàg. 140-141.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salvatore_Maranzano&oldid=33376623»