Tammany Hall
Tammany Hall és el nom que rep una maquinària política (en anglès: "political machine") del Partit Demòcrata dels Estats Units, que jugà un important paper en el control de la política de la ciutat de Nova York, i en l'ajuda perquè els immigrants, principalment irlandesos, participessin en la política estatunidenca des de la dècada de 1790 fins a la de 1960, actuant com en el que actualment es coneix com una xarxa de tràfic d'influències o xarxa de clientelisme polític.
Normalment va controlar les nominacions pel Partit Demòcrata a Manhattan des del triomf de Fernando Wood el 1854, fins a la de Fiorello LaGuardia (nominalment del Partit Republicà) el 1934, a partir d'aquest moment es va afeblir fins a desaparèixer.
Història[modifica]
1789–1850[modifica]
La Tammany Society, també coneguda com a Society of St. Tammany, els Sons of St. Tammany, o la Columbian Order, va ser fundada nel 12 de maig de 1789. El nom de "Tammany" té el seu origen en Tamanend, un dirigent amerindi de la tribu lenape.
Cap a 1798 les activitats de la Societat havien crescut i s'havien polititzat i la màquina política de Tammany (distinta de la Societat), dirigida per Aaron Burr, que mai va ser membre de la Societat,[1] emergçi com el centre per a les polítiques del Partit Demòcrata-Republicà dels Estats Units en la ciutat. Burr es va valdre de la Societat pr a ser elegit Vicepresident en les eleccions a la presidència dels Estats Units de 1800.
A partir de 1829, Tammany Hall passà a ser la filial a Nova York del Partit Demòcrata dels Estats Units.
Suport als immigrants[modifica]
La base electoral de Tammany Hall descansava en la immigració. A l'Amèrica anerior al New Deal els serveis extralegals que oferien Tammany i altres organitzacions polítiques van servir com un sistema rudimentari de previsió social a una base d'immigrants que vivien en extrema pobresa i que rebien poca assistència governamental. Tammany els proporcionava auxilis bàsics: aliments, carbó, concedía prèstecs i els proporcionava un treball.
Irlandesos[modifica]
Els irlandesos aviat controlaren Tammany A partir de 1872, Tammany passà a tenir un cap (“boss”) irlandès.
El 1854, la Societata eligí el seu primer alcalde de Nova York. Els caps (bosses) de Tammany s'enriquiren per medis il·legals
El 1892 un ministre protestant Charles Henry Parkhurst, denuncià durament el Hall, cosa que va suposar l'elecció d'un alcalde reformista el 1894.
El 1932, Tammany va quedar afectat quan el reformista demòcrata Franklin D. Roosevelt va ser elegit President dels Estats Units. Roosevelt retirà a Tammany el patronatge federal, i el va passar a Ed Flynn, cap del Bronx. Roosevelt donà suport a que el republicà Fiorello La Guardia fos elegit alcalde en una candidatura de coalició, cosa que encara va disminuir més el control de Tammany. La Guardia va ser el primer alcalde anti-Tammany que va ser reelegit i afeblí molt Tammany.
Eleanor Roosevelt organitzà un Comitè de Votants Democràtics de Nova York, com grup per a combatre Tammany. El darrer edifici utilitzat com Tammany Hall, hostatja actualment l'Acadèmia de cinematografiaa de Nova York.
Líders polítics[modifica]
| Data | Nom |
|---|---|
| 1789-1797 | William Mooney |
| 1797–1804 | Aaron Burr |
| 1804–1814 | Teunis Wortmann |
| 1814–1817 | George Buckmaster |
| 1817–1822 | Jacob Barker |
| 1822–1827 | Stephen Allen |
| 1827–1828 | Mordecai M. Noah |
| 1828–1835 | Walter Bowne |
| 1835–1842 | Isaac Varian |
| 1842–1848 | Robert Morris |
| 1848–1850 | Isaac V. Fowler |
| 1850–1856 | Fernando Wood |
| 1857–1858 | Isaac V. Fowler |
| 1858 | Fernando Wood |
| 1858–1859 | William M. Tweed i Isaac V. Fowler |
| 1859–1867 | William M. Tweed i Richard B. Connolly |
| 1867–1871 | William M. Tweed |
| 1872 | John Kelly i John Morrissey |
| 1872–1886 | John Kelly |
| 1886–1902 | Richard Croker |
| 1902 | Lewis Nixon |
| 1902 | Charles F. Murphy, Daniel F. McMahon, y Louis F. Haffen |
| 1902–1924 | Charles F. Murphy |
| 1924–1929 | George W. Olvany |
| 1929–1934 | John F. Curry |
| 1934–1937 | James J. Dooling |
| 1937–1942 | Christopher D. Sullivan |
| 1942 | Charles H. Hussey |
| 1942–1944 | Michael J. Kennedy |
| 1944–1947 | Edward V. Loughlin |
| 1947–1948 | |
| 1948–1949 | Hugo E. Rogers |
| 1949–1961 | Carmine G. DeSapio |
Bibliografia[modifica]
(en anglès):
- Allen, Oliver E. The Tiger: The Rise and Fall of Tammany Hall (1993) Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.
- Connable, Alfred, and Edward Silberfarb. Tigers of Tammany: Nine Men Who Ran New York. New York: Holt, Rinehart and Winston, 1967.
- Cornwell, Jr., Elmer E. “Bosses, Machines, and Ethnic Groups.” In The City Boss in America: An Interpretive Reader, edited with commentary by Alexander B. Callow, Jr. Nova York: Oxford University Press, 1976.
- Costikyan, Edward N. "Politics in New York City: a Memoir of the Post-war Years." New York History 1993 74(4): 414–434. Issn: 0146-437x Costikyan was a member of the Tammany Executive Committee 1955–1964, and laments the passing of its social services and its unifying force
- Erie, Steven P. Rainbow's End: Irish-Americans and the Dilemmas of Urban Machine Politics, 1840–1985 (1988).
- Finegold, Kenneth. Experts and Politicians: Reform Challenges to Machine Politics in New York, Cleveland, and Chicago (1995) on Progressive Era
- LaCerra, Charles. Franklin Delano Roosevelt and Tammany Hall of New York. University Press of America, 1997. 118 pp.
- Lash, Joseph. Eleanor, The Years Alone. New York: W.W. Norton & Company, 1972, 274–276.
- Lui, Adonica Y. "The Machine and Social Policies: Tammany Hall and the Politics of Public Outdoor Relief, New York City, 1874–1898." Studies in American Political Development (1995) 9(2): 386–403. Issn: 0898-588x
- Mandelbaum, Seymour J. Boss Tweed's New York (1965) (ISBN 0-471-56652-7)
- Moscow, Warren. The Last of the Big-Time Bosses: The Life and Times of Carmine de Sapio and the Rise and Fall of Tammany Hall (1971) Arxivat 2008-12-22 a Wayback Machine.
- Mushkat, Jerome. Fernando Wood: A Political Biography (1990) Arxivat 2008-12-22 a Wayback Machine.
- M. Ostrogorski; Democracy and the Party System in the United States (1910)
- Herbert S. Parmet and Marie B. Hecht. Aaron Burr; Portrait of an Ambitious Man 1967.
- William Riordan, Plunkitt of Tammany Hall (1963) 1915 memoir of New York City ward boss George Washington Plunkitt who coined the term "honest graft"
- Sloat, Warren. A Battle for the Soul of New York: Tammany Hall, Police Corruption, Vice, and Reverend Charles Parkhurst's Crusade against Them, 1892–1895. Cooper Square, 2002. 482 pp.
- Stave, Bruce M., John M. Allswang, Terrence J. McDonald, Jon C. Teaford. "A Reassessment of the Urban Political Boss: An Exchange of Views" History Teacher, Vol. 21, No. 3 (May, 1988), pp. 293–312
- Steffens, Lincoln. The Shame of the Cities (1904) muckraking expose of machines in major cities
- T. L. Stoddard, Master of Manhattan (1931), on Crocker
- Thomas, Samuel J. "Mugwump Cartoonists, the Papacy, and Tammany Hall in America's Gilded Age." Religion and American Culture 2004 14(2): 213–250. Issn: 1052-1151 Fulltext: in Swetswise, Ingenta and Ebsco
- Nancy J. Weiss, Charles Francis Murphy, 1858–1924: respectability and responsibility in Tammany politics(1968).
- M. R. Werner, Tammany Hall (1932)
- Harold B. Zink; City Bosses in the United States: A Study of Twenty Municipal Bosses (1930)
Referències[modifica]
- ↑ «The History of New York State». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 27 abril 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tammany Hall |