Vés al contingut

Joe Masseria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoe Masseria
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Giuseppe Masseria Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1886 Modifica el valor a Wikidata
Menfi (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAssassinat per arma de foc
SepulturaCalvary Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsJoe the Boss
The Chinese
Joe the Glutton
NacionalitatItalià Itàlia
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCap de la família criminal Masseria
Activitat
Ocupaciócriminal, cap criminal Modifica el valor a Wikidata
Activitat1903 - 1931
Altres
ParellaMaria Guarino Modifica el valor a Wikidata
FillsJoseph Masseria (1908-1984)
James Masseria (1910-1988)
Vitina Masseria (1911-1931)
Claire Masseria (1920-1996)
Bernard Masseria (1917-1978)
Rudolph Masseria (1927-2009) Modifica el valor a Wikidata
ParesGiuseppe Masseria i Vita Marceca
GermansBernardo Masseria
Rachele Masseria
Rachele Masseria
Salvatore Masseria
Calogero Masseria
Carlo Masseria
Caterine Masseria
Mercurio Masseria
Ignazio Masseria
John Masseria Modifica el valor a Wikidata
Condemnat per1913: condemnat a quatre anys i mig de presó per robatori amb violència
Find a Grave: 5136Modifica el valor a Wikidata

Joe Masseria (italià: Giuseppe Masseria) (Menfi, 17 de gener de 1886 - Nova York, 15 d'abril de 1931), conegut com a «Joe the Boss», fou un dels primers caps del crim organitzat a la ciutat de Nova York. S'autoanomenà capo di tutti capi («cap de tots els caps») i es considera que fou el primer a substituir el terme tradicional sicilià de patri («pare») per boss («cap») per referir-se al líder d'una família criminal.[1]

Nascut a Sicília, emigrà als Estats Units d'Amèrica el 1903, amb només disset anys, fugint d'una acusació d'assassinat.[2] A Nova York començà a involucrar-se en activitats delictives que el portarien a escalar ràpidament dins el món del crim. Durant la dècada de 1920, coincidint amb l'entrada en vígor de la Llei Seca, Masseria assolí una posició preeminent dins el crim organitzat gràcies a les seves aliances amb figures com, Charles Luciano, Vito Genovese, Peter Morello, Joe Adonis o Frank Costello.[3]

Les seves aspiracions de poder absolut i els conflictes amb altres caps mafiosos, especialment amb Salvatore Maranzano, desencadenaren la coneguda com a Guerra de Castellammare (1930-1931), una lluita violenta pel control del crim organitzat a Nova York.[4][5] Aquest conflicte culminà amb l'assassinat de Masseria el 15 d'abril de 1931, en un restaurant de Coney Island, en un complot liderat pel seu propi lloctinent, Charles Luciano, que acabaria convertint-se en una de les figures més influents de la història de la màfia italoamericana.[6]

Primers anys i arribada als Estats Units

[modifica]

Nascut el 17 de gener de 1886 a Menfi, a la província siciliana d'Agrigent, Giuseppe Masseria fou el vuitè dels onze fills del matrimoni entre Giuseppe Masseria i Vita Marceca. Tot i néixer a la població de Menfi, Masseria visqué i passà gran part de la seva infantesa i adolescència a Marsala, una població situada a 65 quilòmetres a l'oest de la seva localitat natal.[7]

Des de jove s'involucrà en activitats delictives fins que el 1903 i a l'edat de 16 anys abandonà Sicília per evitar ser condemnat per un delicte d'assassinat. Aquell mateix any Giuseppe Masseria es traslladà als Estats Units d'Amèrica.[2]

Activitat criminal

[modifica]

Un cop als Estats Units, Masseria s'instal·là en un apartament al 217 de Forsyth Street, a Manhattan, i començà a involucrar-se en diverses activitats delictives.[8] Es sap que, en algun moment després de la seva arribada a Amèrica s'uní a la Mà Negra (Black Hand), una organització formada per immigrants italians i dedicada a l'extorsió i segrest d'individus adinerats.[9]

D'altra banda, Masseria dirigia una banda de lladres que es dedicava a cometre robatoris amb força i violència en comerços i domicilis particulars. El 1907 fou detingut per robatori amb força a un apartament de Elizabeth Street però la sentència quedà suspesa. Un any després, el 1908, tornà a ser detingut i fou acusat de pertànyer a la Mà Negra. El 1911 fou novament detingut per intentar robar en una casa de Nova Jersey.[10] No fou fins al 1913 que fou enxampat in fraganti en el robatori d'un establiment d'empenyorament al número 164 de Bowery Street i condemnat a quatre anys i mig de presó, juntament amb diversos dels seus col·laboradors. El 26 de maig de 1913 ingressà a la presó de Sing Sing, a Ossining, Nova York.[10]

Família criminal Masseria

[modifica]

En algun moment de la dècada de 1890, Giuseppe Morello, més conegut com a Peter Morello, fundà l'organització criminal coneguda com a família criminal Morello, una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units i que, dècades després, seria coneguda com a família criminal Genovese.[11] L'any 1910, després de ser condemnat a 25 anys de presó per falsificació de divises, Morello fou incapaç de mantenir el lideratge des de la presó i es veié forçat a cedir la seva posició de cap a Nicolo "Nick" Terranova.[12]

El febrer de 1920, després que el president Harding li commutés la pena, Peter Morello sortí de la presó federal d'Atlanta i s'integrà en una coalició d'organitzacions criminals liderades per Joe Masseria.[13][14] L'aliança entre Morello i Masseria fou una unió de conveniència: d'una banda, Morello temia ser assassinat per ordre de Salvatore D'Aquila, i unir-se a una organització poderosa com la de Masseria reduïa aquesta amenaça; de l'altra, Masseria es beneficià de la influència que Morello exercia al barri de Harlem, on acabà establint molts dels seus centres de producció i emmagatzematge de licor clandestí durant la Llei Seca.[15] A principis de la dècada dels anys vint, els germans Terranova també s'uniren a l'organització de Masseria, i un d'ells, Ciro Terranova, juntament amb Peter Morello, esdevingueren lloctinents.[16]

El temor de Salvatore D'Aquila, cap criminal més important de Nova York, que Morello intentés prendre-li el lideratge de l'organització van portar aquest a ordenar l'assassinat tant de Morello com de Masseria.[17] A més, un cop la Llei Seca entrà en vigor, l'organització de Salvatore D'Aquila tenia interessos en negoci del licor clandestí en zones controlades per Masseria. D'Aquila decidí recórrer a Umberto Valenti, un dels seus homes de confiança, per a matar els seus adversaris.[18]

El 8 de maig de 1922, el mateix dia que Vincenzo Terranova, aliat de Morello, fou abatut a trets al número 338 d'East 116th Street, a Manhattan, Valenti també atempta contra la vida de Masseria.[17][19] Tres mesos després, el 9 d'agost de 1922, Masseria patí un segon intent d'assassinat, del qual novament en sortí il·lès. Tres dies després, l'11 d'agost de 1922, Valenti fou assassinat a trets a la Second Avenue de Manhattan.[20][21]

L'èxit de l'organització dirigida per Masseria durant el període de la Llei Seca li proporcionà una influència i poder molt superiors als de rivals com D'Aquila.[11] Durant la dècada dels anys vint, Masseria donà suport a diversos rivals de D'Aquila, a més d'ordenar l'assassinat d'alguns dels seus col·laboradors. Finalment, Salvatore D'Aquila fou abatut a trets el 10 d'octubre de 1928, quan sortia d'un edifici a l'Avinguda A de Manhattan.[22] Es creu que fou Masseria qui n'ordenà l'assassinat, però que l'executor fou Manfredi Mineo, membre de l'organització liderada per D'Aquila, la qual, dos anys més tard i sota el nom de família criminal Mineo, esdevindria aliada de Masseria durant la Guerra de Castellammare.[20]

Sota les ordres de Masseria, la seva organització estigué implicada en negocis com la falsificació de dòlars a gran escala o l'extorsió, però ell personalment no fou mai condemnat per aquest tipus de delictes.[10]

Llei Seca (1920-1933)

[modifica]

Després de l'entrada en vigor de la coneguda com a Llei Seca, l'organització de Giuseppe Masseria s'involucrà en el negoci il·lícit de la producció, importació, venda i distribució de begudes alcohòliques. Les seves connexions i l'associació amb criminals de l'època com Charles Luciano, Frank Costello, Vito Genovese, Gaetano Pennochio o Mike Miranda, entre d'altres, li van possibilitar l'expansió de la seva organització a barris com Brooklyn, l'Upper West Side, Harlem i el Bronx.[20]

És durant, i gràcies a, la Llei Seca que la família criminal Masseria es convertí en la principal organització criminal italoamericana de Nova York, fet que convertí Giuseppe Masseria en el cap criminal de major importància.[1] És també en aquest període que Masseria passà a ser conegut com a Joe «the Boss» i s'autoproclamà «cap de tots els caps».[23]

La Guerra de Castellammare (1930-1931)

[modifica]

La Guerra de Castellammare fou un enfrontament armat entre la família criminal Masseria, de l'East Harlem, i el clan de Castellammare, de Brooklyn. Salvatore Maranzano, un criminal originari de Castellammare del Golfo, emigrà als Estats Units en algun moment de la primera meitat dels anys vint i passà a formar part del clan de Castellammare de Brooklyn.[24] A causa del seu passat com a cap criminal a Itàlia, Maranzano es mogué ràpidament i amb certa facilitat dins la jerarquia criminal del clan fins a assolir la posició de sotscap.[25]

Giuseppe Morello fou la mà dreta de Masseria durant l'època de la Llei Seca, fins al seu assassinat l'any 1930.

Les tensions provocades pel control del negoci del lícor clandestí, el desig de poder absolut de Masseria i la negativa del clan de Castellammare a sotmetre's a les seves demandes van desembocar en l'assassinat, el 31 de maig de 1930, de Gaspare Milazzo, cap criminal de Detroit i aliat del clan de Castellammare.[26] Aquest assassinat fou el detonant de les hostilitats entre ambdós grups. Tanmateix, el líder del clan de Castellammare, Nicolo «Cola» Schiro, accedí a les demandes de Masseria, qui li exigí un pagament de deu mil dòlars i la renúncia al lideratge de l'organització. Schiro acabà abandonant els Estats Units per tornar a la seva Sicília natal.[27] Fou llavors quan Salvatore Maranzano prengué el control de l'organització i s'iniciàren les hostilitats entre ambdós bàndols.[28]

El 15 de juliol de 1930, Vito Bonventre, tiet de Joseph Bonanno i un dels finançadors més destacats del clan de Castellammare, fou assassinat a la porta de casa seva.[29][27]

Gaetano «Tom» Reina, cap de la família criminal Reina del Bronx, es posicionà a favor del clan de Castellammare, dirigit per Maranzano i, a més, va negar-se a les exigències de Masseria de cedir-li part dels beneficis provinents de la venda de gel.[30] Poc temps després, el 26 de febrer de 1930, a la sortida d'un restaurant del Bronx, Vito Genovese acabà amb la vida de Reina. Després de l'assassinat, Masseria instal·là Joseph Pinzolo com a cap de la família Reina. Pinzolo, tot i haver estat un individu de confiança de Reina, era proper a Masseria fins al 5 de setembre de 1930, quan fou assassinat a trets a la seva oficina de Broadway, a Manhattan.[31][32]

El 15 d'agost de 1930, Giuseppe Morello, mà dreta de Masseria i fundador d'una de les primeres organitzacions de tipus mafiós als Estats Units, fou assassinat a trets a la seva oficina del número 352 d'East 116 Street a l'East Harlem. Tot i pertànyer a l'organització de Masseria, Charles Luciano afirmà que foren ell mateix i Albert Anastasia, a través de Frank Scalise i el propi Anastasia, qui mataren Morello.[33] D'altra banda, Joseph Bonanno i Joe Valachi defensaren que l'assassí fou Sebastiano Domingo, un sicari de Chicago contractat per Maranzano.[34]

És després de les morts primer de Morello i després de Pinzolo que Masseria col·loca Manfredi Mineo com el seu conseller i mà dreta, a més de limitar tots els seus desplaçaments. Segons els relats de Luciano i Bonanno, durant aquest període els membres d'ambdós bàndols gairebé no es deixaven veure pels carrers de Nova York i sovint feien vida en cases segures: mentre uns dormien els altres vigilaven.[35][36]

El 23 d'octubre de 1930, Joseph "Joe" Aiello, cap criminal de Chicago, enemic d'Al Capone i proper a Maranzano, fou assassinat per ordres de Masseria.[37] El 5 de novembre d'aquell mateix any, un dels assassins d'Aiello, cap de la família criminal Mineo de Brookyln i mà dreta de Masseria, Manfredi Mineo, fou abatut a trets juntament amb Stefano Ferrigno a la sortida d'un edifici d'apartaments al Bronx.[38][36]

Tot i que es produïren morts en ambdós bàndols, l'organització de Masseria fou la que patí més baixes. Es calcula que a principis de 1931 el bàndol de Masseria havia patit entre 40 i 60 morts.[39]

Atemptats contra la seva vida

[modifica]
  • 8 de maig de 1922

El primer atemptat contra la vida de Masseria tingué lloc el 8 de maig de 1922 a Grand Street, al Lower East Side de Manhattan, quan diversos individus l'atacaren a trets. Tot i això, Masseria aconseguí contraatacar i sortir-ne il·lès.[20]

  • 8 d'agost de 1922

El segon intent d'assassinat es produí quan un individu el va acorralar dins una botiga de la Segona Avinguda i li disparà tres trets. Miraculosament, Masseria els esquivà i novament en va sortir il·lès.[40] L'atemptat es produí prop del domicili de Masseria, on diversos individus a les ordres de Valenti l'esperaven. Després d'aquest incident, Masseria començà a ser conegut com «l'home que podia esquivar bales».[41]

  • 15 d'abril de 1931

Amb l'objectiu de posar fi a la Guerra de Castellammare, Charles Luciano decidí reunir-se amb Salvatore Maranzano per idear l'assassinat de Masseria, prendre el control de l'organització i pactar la pau entre ambdós bàndols.[42]

Charles Luciano, estret col·laborador de Masseria, fou qui orquestrà el seu assassinat.

Segons el relat del mateix Luciano, cap al migdia del 15 d'abril de 1931 i des de la mateixa oficina de Masseria, situada a la Segona Avinguda de Manhattan, Luciano utilitzà el telèfon del seu cap per reservar una taula al restaurant Nuova Villa Tammaro, a Coney Island, un dels establiments preferits de Masseria. L'excusa per convidar-lo a dinar fou la celebració d'un pla recentment exposat per Luciano per assassinar diversos lloctinents de Maranzano. Amb el pretext que aquest cop significaria la rendició de l'enemic i la fí del conflicte, Masseria acceptà la invitació.[43]

Tal com relatà el mateix Luciano, després de dinar, suggerí jugar unes partides de Klaberjass i demanà una baralla de cartes a Gerardo Scarpato, copropietari del restaurant i conegut d'alguns criminals de l'època. Poc després d'iniciar la partida, Luciano s'excusà per anar al servei i, mentre era absent, quatre homes armats entraren al restaurant i dispararen a Masseria per l'esquena, causant-li la mort. En sentir els trets, Luciano tornà al menjador del restaurant alertà la policia, al·legant que en el moment dels fets no era a la taula, que no havia vist res i que desconeixia qui podia haver volgut matar el seu amic.[43] Mai no es condemnà ningú per l'assassinat de Masseria, i tampoc se sap si Scarpato col·laborà en el crim. Poc després, Scarpato i la seva família fugiren cap a Europa, però tornaren als Estats Units el juny de 1932. El setembre d'aquell mateix any, el cos sense vida de Gerardo Scarpato fou trobat dins una bossa al maleter d'un cotxe abandonat.[6]

Es creu que l'equip d'assassins estava format per Vito Genovese, Joe Adonis, Albert Anastasia, Bugsy Siegel i Ciro Terranova com a conductor.[44] Segons Luciano, liquidar un cap criminal com Masseria era pràcticament impossible des de fora l'organització, ja que, a causa de les hostilitats, només mantenia contacte amb un cercle molt reduït de col·laboradors, anava sempre acompanyat per diversos guardaespatlles i molt rarament es desplaçava. Quan ho feia, viatjava amb un Cadillac amb carrosseria i finestres blindades.[45][1]

El 18 d'abril de 1931 tingué lloc la vetlla de Masseria al seu apartament número 15 del carrer West 81st Street de Manhattan.[46] Posteriorment, fou enterrat al mausoleu familiar al cementiri de Calvary, al barri de Queens.[47]

Vida personal

[modifica]

Giuseppe Masseria emigrà de Sicília als Estats Units amb disset anys i s'instal·là en un apartament de Forsyth Street, a Manhattan.[8] Poc després contrauria matrimoni amb Maria Guarino, amb qui tingué el primer dels seus sis fills l'any 1908.[48][49][50]

Després de sobreviure al primer intent d'assassinat, el matrimoni Masseria es traslladà a una casa situada al carrer 61 de Brooklyn, tot i que la seva última residència fou un apartament al carrer West 81st, a la Segona Avinguda de Manhattan.[46]

Segons Joseph Bonanno, Masseria era un home que no solia cuidar el seu aspecte personal i sovint duia la camisa mal posada.[51] Per la seva banda, Charles Luciano, en el seu llibre de memòries, descrigué Masseria com una persona d'un caràcter extremadament violent i irascible. A més, la seva afició desmesurada per àpats abundants li valgué el sobrenom de Joe el golafre (Joe the Glutton).[52]

[modifica]

Pel·lícules

[modifica]
  • Els secrets de la Cosa Nostra (1972) - intepretat per Alessandro Sperlì
  • Lucky Luciano (1973) – interpretat per Alessandro Sperlì
  • Mobsters (1991) - interpretat per Anthony Quinn
  • Lansky (1999) - interpretat per Bill Capizzi
  • Bonanno: A Godfather’s Story (1999) – interpretat per Tony Calabretta

Sèries de televisió

[modifica]
  • Boardwalk Empire (2010–2014) – interpretat per Ivo Nandi
  • The Making of the Mob: New York (2015) – interpretat per Stelio Savante
  • The Gangster Chronicles (1981) – interpretat per Richard Castellano

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Raab, Selwyn. Five families : the rise, decline, and resurgence of America's most powerful Mafia empires (en anglès). 1st ed. Nova York, NY: Thomas Dunne Books, 2005, p. 26-29. ISBN 978-0-312-30094-4. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «How Joe Masseria’s Murder Gave Rise To The Mafia’s Golden Age» (en anglès). Wyatt Redd, 14-02-2018. [Consulta: 18 juliol 2022].
  3. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 84-86. ISBN 1-56849-722-9. 
  4. ↑ Meskil, Paul. Don Carlo: Boss of Bosses (en anglès). 2na Ed.. Windsor, CT: Ironworks Publishing Company, 13 desembre 2009, p. 14. ISBN B08QJG948J. 
  5. ↑ Katz, Leonard. Uncle Frank: The Biography of Frank Costello (en anglès). Nova York, NY: Drake Publishers, 1973, p. 82. ISBN 0-87749-549-1. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «The afternoon that Joe Masseria dined on bullets» (en anglès). Chris Cipollini, 14-04-2021. [Consulta: 8 juliol 2022].
  7. ↑ «Giuseppe "Joe the Boss" Masseria — The man who could dodge bullets» (en anglès). Mike Dickson, 22-06-2015. [Consulta: 18 juliol 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 «1913 Masseria burglary conviction documents | American Mafia». [Consulta: 20 abril 2025].
  9. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). Nova York, NY: Routledge, 2009, p. 154. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Giuseppe Masseria» (en anglès). GangRule, n.d.. [Consulta: 16 juliol 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 Petepiece, Andy. The Genovese Family: A History of New York's Genovese Mafia Family (en anglès). Tellwell Talent, 28 març 2023, p. 7. ISBN 978-0-2288-9195-6. 
  12. ↑ Petepiece, Andy. The Genovese Family: A History of New York's Genovese Mafia Family (en anglès). Tellwell Talent, 28 març 2023, p. 24. ISBN 978-0-2288-9195-6. 
  13. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). Nova York, NY: Routledge, 2009, p. 49-50. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  14. ↑ Petepiece, Andy. The Genovese Family: A History of New York's Genovese Mafia Family (en anglès). Tellwell Talent, 28 març 2013, p. 27. ISBN 978-0-2288-9195-6. 
  15. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Nova York, NY: Random House Publishing Group, 23 juliol 2009, p. 355-356. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  16. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Nova York, NY: Random House Publishing Group, 23 juliol 2009, p. 13-14. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  17. ↑ 17,0 17,1 Petepiece, Andy. The Genovese Family: A History of New York's Genovese Mafia Family (en anglès). Tellwell Talent, 28 març 2023, p. 30. ISBN 978-0-2288-9195-6. 
  18. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Nova York, NY: Random House Publishing Group, 23 juliol 2009, p. 356. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  19. ↑ Hunt, Thomas «Gangsters of New York's Lower East Side». Informer: The History of American Crime and Law Enforcement, 01-10-2023, pàg. 382.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). Nova York, NY: Routledge, 2009, p. 156-157. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  21. ↑ Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Nova York, NY: Random House Publishing Group, 23 juliol 2009, p. 14. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  22. ↑ Hunt, Thomas; Warner, Richard «Who Was Salvatore Maranzano?». Informer: The History of American Crime and Law Enforcement, 12-08-2019, pàg. 15-16.
  23. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). Nova York, NY: Routledge, 2009, p. 165, 189. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  24. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). Nova York, NY: Routledge, 2009, p. 93. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  25. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 70-71, 94-95. ISBN 1-56849-722-9. 
  26. ↑ Petepiece, Andy. The Genovese Family: A History of New York's Genovese Mafia Family (en anglès). Tellwell Talent, 28 març 2023, p. 38. ISBN 978-0-2288-9195-6. 
  27. ↑ 27,0 27,1 Dash, Mike. The First Family: Terror, Extortion, Revenge, Murder, and the Birth of the American Mafia (en anglès). Nova York, NY: Random House Publishing Group, 23 juliol 2009, p. 366-367. ISBN 978-1-58836-863-8. 
  28. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102. ISBN 1-56849-722-9. 
  29. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 102-103. ISBN 1-56849-722-9. 
  30. ↑ Destefano, Anthony. The Deadly Don: Vito Genovese (en anglès). Nova York, NY: Citadel Pres, 25 maig 2021, p. 45. ISBN B08GY6NBL5. 
  31. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). Nova York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 117-118. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  32. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 106. ISBN 1-56849-722-9. 
  33. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The Last Testament of Lucky Luciano (en anglès). Nova York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 119. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  34. ↑ «'Buster from Chicago' helps put Berrien County on the Mafia-map» (en anglès). David Critchley, n.d.. [Consulta: 11 juliol 2022].
  35. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 116-118. ISBN 1-56849-722-9. 
  36. ↑ 36,0 36,1 Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). Nova York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 119. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  37. ↑ Petepiece, Andy. The Genovese Family: A History of New York's Genovese Mafia Family (en anglès). Tellwell Talent, 28 març 2023, p. 39. ISBN 978-0-2288-9195-6. 
  38. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 120. ISBN 1-56849-722-9. 
  39. ↑ Critchley, David. The Origin of Organized Crime in America: The New York City Mafia, 1891–1931 (en anglès). Nova York, NY: Routledge, 2009, p. 180. ISBN 978-0-415-99030-1. 
  40. ↑ Katz, Leonard. Uncle Frank: the biography of Frank Costello (en anglès). Nova York, NY: Drake Publishers, 1973, p. 52-53. ISBN 0-87749-549-1. 
  41. ↑ Wolf, George; DiMona, Joseph. Frank Costello: Prime Minister of the Underworld (en anglès). Nova York, NY: William Morrow & Company, 1 de gener de 1974, p. 71-72. ISBN 0-688-00256-0. 
  42. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 121-122. ISBN 1-56849-722-9. 
  43. ↑ 43,0 43,1 Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). Nova York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 121-122. ISBN 978-1-936274-58-1. 
  44. ↑ Cipollini, Chris. Lucky Luciano: mysterious tales of a gangland legend (en anglès). Rockhill, SC: Strategic Media Books, LLC, 2014, p. 39-41. ISBN 1-939521-12-2. 
  45. ↑ «How did Joe Masseria get killed?» (en anglès). National Crime Sydicate, n.d.. [Consulta: 8 juliol 2022].
  46. ↑ 46,0 46,1 Apoyan, Jackie. «The afternoon that Joe Masseria dined on bullets» (en anglès americà), 14-04-2021. [Consulta: 20 abril 2025].
  47. ↑ «Joseph “Joe the Boss” Masseria (1886-1931) - Find...» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2025].
  48. ↑ «Giuseppe Masseria», 28-04-2022. [Consulta: 20 abril 2025].
  49. ↑ «Maria Guarino», 29-04-2022. [Consulta: 20 abril 2025].
  50. ↑ «FamilySearch.org». [Consulta: 20 abril 2025].
  51. ↑ Bonanno, Joseph. A man of honor: the autobiography of Joseph Bonanno (en anglès). Cutchogue, NY: Buccaneer Books, 1983, p. 100. ISBN 1-56849-722-9. 
  52. ↑ Gosch A., Martin; Hammer, Richard. The last testament of Lucky Luciano (en anglès). Nova York, NY: Enigma Books, 1 de gener de 1975, p. 94-95. ISBN 978-1-936274-58-1. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joe_Masseria&oldid=35115205»