Viu i deixa morir

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaViu i deixa morir
Live and Let Die
007LALDposter2.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Guy Hamilton
Protagonistes
Producció Albert R. Broccoli i Harry Bondzman
Guió Tom Mankiewicz a partir de la novel·la homònima d' Ian Fleming
Música George Martin, Paul McCartney amb els Wings (cançó del títol)
Fotografia Ted Moore
Muntatge Bert Bates
Vestuari Julie Harris
Productora EON Productions
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena 1973
Durada 121 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Nova York, Nova Orleans i Estudis Pinewood
Color en color
Pressupost 7 milions de dòlars
Temàtica
Basat en Live and Let Die Tradueix
Gènere Acció
Lloc de la narració Nova Orleans, Harlem, Carib i Nova York
Sèrie Films de James Bond Tradueix i EON James Bond series Tradueix
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 6.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.0/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Viu i deixa morir (títol original en anglès: Live and Let Die)[1] és una pel·lícula britànico-estatunidenca que forma part de la saga James Bond. Va ser dirigida per Guy Hamilton, estrenada el 1973 i doblada al català.

Argument[modifica]

Després de l'assassinat de diversos agents, James Bond està encarregat d'investigar sobre Mr. Big, un cap de la droga. James Bond haurà de fer cara al Dr. Kananga, la seva vident Solitària i el seu home de confiança amb braç d'acer, Tee Hee.

Repartiment[modifica]

Llocs de l'acció[modifica]

Llocs de rodatge[modifica]

El rodatge va tenir lloc des del 13 d'octubre de 1972 al 15 de març de 1973 a

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Es tracta del primer James Bond amb Roger Moore, aportant una nova dosi d'humor. Roger Moore era la tria que Ian Fleming considerava des de 1962 per interpretar Bond, però no estava disponible pel contracte per fer The Saint. Després de la sèrie d'èxit Amistosament seu, Roger Moore va considerar que ja era el moment d'interpretar finalment el paper que ja se li havia escapat dues vegades.
  • Q no apareix a la pel·lícula. Hi havia, per part dels guionistes, una voluntat de desmarcar-se dels Bond precedents, d'aquí la quasi absència d'artefactes. Els seguidors en van reclamar la tornada de Q per a l'episodi següent.
  • Els productors volien verdaderament desmarcar-se dels Bond precedents. La idea era diferenciar Bond de Sean Connery, potser per evitar un nou fracàs del tipus George Lazenby. El Bond de Roger Moore, en qualsevol cas en aquest episodi:
    • no beu martini amb vodka sinó whisky bourbon
    • rep les ordres a casa seva (com en el primer episodi, Dr. No) i no a l'MI6
    • no porta barret
    • no fuma cigarretes, sinó cigars (el contracte de Roger Moore li permetia un accés il·limitat als Montecristo fets a mà, li va costar a la productora més de 3.000 lliures esterlines de l'època).
  • Sean Connery va refusar uns honoraris llavors espaterrants de 5,5 milions de dòlars per interpretar Bond en aquesta pel·lícula. Burt Reynolds, Paul Newman i Robert Redford van estar un temps considerats per interpretar Bond.
  • La cançó del títol va ser escrita per Paul McCartney (el Beatle) i per Linda McCartney, i interpretada pels Wings. A Goldfinger, James Bond jutjava malsà escoltar els Beatles sense haver perdut la xaveta.
  • Ross Kananga era el propietari de la granja dels caimans. Era també el que va realitzar l'escena perillosa de Bond anant sobre els caimans. Va agradar tant als productors que van donar el seu nom al dolent.
  • El salt en vaixell de Bond va establir aleshores, involuntàriament, un rècord mundial: 110 peus, o sigui 33,5 metres.
  • La pel·lícula va aconseguir vendre 20 milions d'entrades als Estats Units i més de 96 milions a tot el món, guanyant així 126,4 milions de dòlars.
  • Catherine Deneuve va estat a punt d'interpretar el paper de Solitària, però Jane Seymour va obtenir el paper després que el productor Albert R. Broccoli la veiés a la sèrie britànica The Onedine Line.
  • Els productors van considerar la tornada d'Honey Ryder (Ursula Andress a Dr. No), a Viu i deixar morir, abans de decidir, a l'últim minut, que seria inapropiat fer-li viure una història d'amor amb dos Bonds diferents.
  • És l'única pel·lícula de la saga on es pot sentir, en la versió original, un terme racista: Quan Bond es fa acompanyar fora del cau de Mr. Big per dos dels seus esbirros, un d'ells el tracta d'"honkey", paraula utilitzada als Estats Units per qualificar pejorativament un blanc.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Localitzacions de les pel·lícules de James Bond [1]
  3. Crítica de la pel·lícula a FilmAffinity [2]
  4. Premis dels Beatles i els seus components [3]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viu i deixa morir Modifica l'enllaç a Wikidata