Cayo Largo (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgKey Largo
Cayo Largo
Fitxa tècnica
Direcció John Huston
Protagonistes Humphrey Bogart
Lauren Bacall
Edward G. Robinson
Claire Trevor
Direcció artística Leo K. Kuter
Producció Jerry Wald
Disseny de producció Fred M. MacLean
Guió John Huston
Richard Brooks,
adaptació de l’obra de Maxwell Anderson
Música Max Steiner
Fotografia Karl Freund
Muntatge Rudi Fehr
Vestuari Leah Rhodes
Productora Warner Bros.
Distribuïdora Warner Bros. Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1948
Durada 101 minuts
Idioma original anglès
Color blanc i negre
Temàtica
Basat en Key Largo
Gènere negre
Tema principal crim organitzat
Lloc de la narració Florida
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu secundària
Premis Oscar a la millor actriu secundària
Més informació
IMDB Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity 8.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Cayo Largo (títol original en anglès: Key Largo) és una pel·lícula de 1948 amb Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Edward G. Robinson i Claire Trevor. Dirigida per John Huston. És la quarta i última pel·lícula amb la parella mítica Bogart/Bacall. És adaptació d'una obra de 1939 escrita per Maxwell Anderson. Ziggy, un dels gàngsters de la pel·lícula, és interpretat per Marc Lawrence, la carrera del qual ha estat marcada pels seus papers de gàngsters. Les preses exteriors del cicló tropical han estat de fet recuperades entre seqüències de vídeo utilitzades a la pel·lícula Night Unto Night, un melodrama amb Ronald Reagan estrenada el mateix any dels estudis Warner Bros. Ha estat doblada al català[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Frank McCloud (Bogart) arriba a un vetust hotel de l'arxipèlag dels Keys que administra un vell home, James Temple (Barrymore) ajudat per la seva nora Nora (Bacall), vídua d'un amic de guerra de Frank. L'hotel el fa servir Johnny Rocco (Robinson) i la seva banda per blanquejar diners. Rocco i les seves comparses prenen Frank, Temple i Nora en ostatge; el huit-clos es fa opriment amb l'huracà que es desencadena, provocant el nerviosisme de Rocco.[2]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

En un determinat moment de la pel·lícula, McCloud (Bogart) explica el seu compromís durant la Segona Guerra mundial en la batalla de San Pietro (Itàlia); el realitzador John Huston va participar també en aquesta batalla com a realitzador de la pel·lícula documental San Pietro (1945), mentre servia en la divisió «motion picture» de l'exèrcit americà.

A la pel·lícula, Temple (Barrymore) descriu l'huracà de 1935 que va destrossar literalment els Keys. Va ser un dels pitjors huracans de la història dels Estats Units i moltes de les víctimes eren persones empleades en la construcció de l'autopista U.S. Highway 1 enllaçant les illes dels Keys. Es pot veure aquesta autopista en l'escena d'obertura de la pel·lícula.

Es deia que el personatge de Claire Trevor és calcat del de l'amant Gay Orlova del gàngster Lucky Luciano.

Edward G. Robinson i Claire Trevor van tornar a fer els seus papers de la pel·lícula en versió radiodiofònica en una episodi de la sèrie Lux Radio Theater.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

I, entre els actors que no surten als crèdits :

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

"Un dels títols mítics del cinema negre. Huston va saber envoltar-se d'un repartiment d'altura, capitanejat per un magistral Bogart, per donar vida a aquesta claustrofòbica intriga. (...) guió sense fissures per a tot un clàssic"[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Cayo Largo (en català). esadir.cat. 
  2. «Key Largo». The New York Times.
  3. Fernando Morales, El País

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cayo Largo (pel·lícula) Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Cinema