El son etern

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl son etern
The Big Sleep Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHoward Hawks Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióCarl Jules Weyl Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam Faulkner, Leigh Brackett, Jules Furthman i Raymond Chandler Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSidney Hickox Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChristian Nyby Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl son etern Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, cinema negre, pel·lícula basada en una novel·la i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038355 Filmaffinity: 683323 Allocine: 1461 Rottentomatoes: m/1002352-big_sleep Letterboxd: the-big-sleep Allmovie: v5471 TCM: 45 TV.com: movies/the-big-sleep AFI: 24697 Modifica el valor a Wikidata

El son etern (títol original en anglès The Big Sleep)[1] és una pel·lícula estatunidenca de l'any 1946 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Humphrey Bogart i Lauren Bacall. Està basada en la novel·la La gran dormida de Raymond Chandler i és un dels principals exemples de cinema negre. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El detectiu Philip Marlowe es veu implicat en la investigació d'un cadàver tret de les aigües del moll Lido. Tanmateix, l'atracció que sent per una de les filles de l'acabalada família que l'ha contractat posa en perill la resolució del cas.[2]

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

A partir de la brillant novel·la de Raymond Chandler -sembrada de diàlegs insuperables-, tres dels millors guionistes de Hollywood -entre ells William Faulkner- van adaptar aquest clàssic que segueix al cim del gènere. Un parell d'anys abans gairebé el mateix equip -Howard Hawks en la direcció, Sid Hickox encarregat de la fotografia, Faulkner del guió, i Bogart i Bacall a la pantalla- havien creat ja una altra obra mestra: Tenir-ne o no.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El son etern