Today We Live

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaToday We Live

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHoward Hawks i Richard Rosson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHoward Hawks Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióDwight Taylor i William Faulkner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOliver T. Marsh Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEdward Curtiss Modifica el valor a Wikidata
VestuariAdrian Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1933 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema romàntic i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Temaaviació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0024675 Filmaffinity: 620453 Allocine: 35957 Rottentomatoes: m/today_we_live Letterboxd: today-we-live Allmovie: v50228 TCM: 1184 AFI: 7233 TMDB.org: 103938 Modifica el valor a Wikidata

Today We Live és una pel·lícula estatunidenca del 1933 dirigida per Howard Hawks.

Argument[modifica]

Anglaterra, 1916: Un estatunidenc, Richard Bogard, compra com a residència secundària el casal que Diana Boyce Smith acaba d'heretar del seu pare. Els dos joves s'apassionen l'un de l'altre, però Diana accepta no obstant això prometre's amb Claude Hope, un amic d'infantesa que l'estima de fa temps. Ronnie - el germà de Diana - i Claude s'incorporen llavors al seu regiment que combat a França. Diana va al front com a conductora d'ambulància i hi troba els tres homes. Diana confessa llavors al seu germà l'amor que té a l'estatunidenc...[1]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Today we Live». The New York Times.