Gary Cooper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGary Cooper

(1941) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Frank James Cooper Modifica el valor a Wikidata
7 maig 1901 Modifica el valor a Wikidata
Helena (Montana) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1961 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióGrinnell College
Helena High School
Gallatin County High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1925 Modifica el valor a Wikidata –  1961 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVeronica Cooper (1933–1961) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Cooper Janis Modifica el valor a Wikidata
ParesCharles Henry Cooper Modifica el valor a Wikidata  i Alice Cooper Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgarycooper.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000011 Allocine: 554 Rottentomatoes: celebrity/gary_cooper Allmovie: p14817 57207 TV.com: people/gary-cooper
Spotify: 4VtxpT21407sCt68U7623B Musicbrainz: 3a42dfb1-5054-4339-a5e9-c8b0fe27fe62 Discogs: 1481863 Find a Grave: 227 Modifica el valor a Wikidata

Gary Cooper (Helena, 7 de maig de 1901 - Beverly Hills, 13 de maig de 1961) va ser un actor estatunidenc amb una carrera professional molt prolífica. Va participar en més d'un centenar de pel·lícules en menys de 40 anys, treballant amb els directors més importants del període "clàssic" de Hollywood i amb les actrius més conegudes, esdevenint una de les estrelles del cinema més populars de la seva època. El seu estil sobri i natural i la seva presència peculiar (era molt alt, amb un tarannà desmanegat) en van fer la icona de "l'americà ideal", íntegre, noble i galant. Va actuar sobretot en westerns i altres pel·lícules d'aventures, però també va brillar en films més lleugers i romàntics. Va estar nominat cinc vegades als Oscars i en va guanyar dos.

Dades biogràfiques[modifica]

Frank James Cooper va néixer a Montana, una regió rural dels Estats Units, fill d'agricultors anglesos que hi havien emigrat; tenia un germà gran, Arthur Le Roy. El seu pare, Charles Henry Cooper, va esdevenir jutge de la Cort Suprema d'aquest Estat. Malgrat aquest estatus, la seva mare, Alice Cooper, va preferir educar els seus dos fills a Anglaterra, en un entorn més selecte. L'estada, però, fou de curta durada, ja que, veient venir la Primera Guerra Mundial, va enviar-los de nou cap a Amèrica l'any 1913.

Als 13 anys es va lesionar el maluc en un accident de cotxe. Per a recuperar-se, el metge li va recomanar que muntés a cavall i, per a fer-ho, se'n va tornar a viure al ranxo dels seus pares a Montana. Durant aquesta època es va fer amic d'una veïna, la futura actriu Myrna Loy, que llavors tenia 10 anys.

Va obtenir el seu diploma d'estudis al Grinnell College (Iowa City, Iowa) l'any 1922 i va intentar guanyar-se la vida com a dibuixant per la premsa (la seva autèntica vocació). L'any següent el seu pare es va haver de traslladar a Los Angeles i ell també se n'hi va anar, dient-se que "posats a morir-se de gana, val més fer-ho allà on fa calor que allà on fa fred".[1]

Hollywood[modifica]

Al cap de tres mesos poc reeixits com a dibuixant, va començar a fer d'extra pel cinema, sobretot gràcies al seu talent com a genet. L'any següent va obtenir un primer paper en un curtmetratge, gràcies al qual la Paramount el descobreix i li proposa de treballar per a ells, cosa que va fer, i va acabar signant un contracte l'any 1926.

Com que hi havia molts actors anomenats "Frank Cooper", va canviar el seu nom pel de "Gary" seguint el consell d'un agent de càsting, Nan Collins, que era originari de la vila de Gary a Indiana. Va rodar tres pel·lícules seguides amb Clara Bow, la "garçonne" del cinema dels anys 20, amb la qual va viure el seu primer amor hollywoodià.

Va ser amb el seu primer film sonor, The Virginian (1929) que va adquirir la categoria d'estrella, confirmant-ho l'any següent a Morocco, junt amb Marlene Dietrich. A partir d'aquí es va convertir en un dels actors que aconseguia fer vendre més entrades, passant del paper d'aventurer (amb pel·lícules com Adéu a les armes, de Frank Borzage l'any 1932 i The Lives of a Bengal Lancer de Henry Hathaway, el 1935) al d'heroi romàntic i innocent (Design for Living d'Ernst Lubitsch el 1933 o Somni d'amor etern, també de Hathaway, 1935). L'any 1936, gràcies al film Mr. Deeds Goes To Town de Frank Capra, es va forjar definitivament el seu personatge d'americà amb el cor tendre. Aquesta interpretació, a més, va proporcionar-li la seva primera nominació als Oscars.

Èxit i vida privada[modifica]

La continuació de la seva carrera va consistir en un seguit d'èxits, rodant amb els millors directors de cada època, tot i que també va fer algunes errades en l'elecció (o en el refús) dels seus papers, tal com ho va reconèixer més endavant. Per exemple, l'any 1939 David O. Selznick li va proposar protagonitzar Allò que el vent s'endugué,[2] cosa que va rebutjar tot dient: "Aquesta pel·lícula serà el fracàs més gran de la història del cinema. Estic ben content que sigui en Clark Gable i no jo qui rebi la patacada".[3][4] També va refusar de treballar amb Alfred Hitchcock en les pel·lícules Foreign Correspondent i Saboteur.

L'any 1941 va obtenir el seu primer Oscar per la pel·lícula El sergent York i el 1952 obté el segon pel seu paper del Marshall Will Kane a Sol davant el perill, considerat sovint com la seva millor interpretació.

L'any 1947 va declarar davant del Comité d'Activitats Antiamericanes i, malgrat les seves tendències polítiques conservadores i anticomunistes, sembla que se les va arreglar per a no denunciar a ningú.

Cooper va tenir nombroses aventures amb diverses actrius, entre les quals es troben Marlene Dietrich, Lupe Velez i Grace Kelly. L'any 1948 es va casar amb Veronica Balfe, amb qui va tenir una filla (Maria Cooper Janis), i de la qual no es va divorciar mai malgrat el fet de continuar tenint amants després del casament (especialment Patricia Neal, de qui va estar molt enamorat).

Va ser amic de Picasso i d'Ernest Hemingway, mantenint amb aquest darrer una relació molt pròxima que duraria fins a la mort.[5] Hemingway descrivia així Gary Cooper al seu editor Maxwell Perkins: "Coop est un home bo: tan honest, correcte, amable i íntegre com ho sembla. Si s'inventés un personatge com en Coop, ningú s'ho podria creure, seria massa perfecte per a ésser veritat".

Gary Cooper va morir als 60 anys, a causa d'un càncer de la pròstata, i està enterrat al Cementiri del Sagrat Cor de Southampton, Nova York.[6]

Anècdotes[modifica]

  • Com que patia d'una úlcera, no va poder presentar-se a la cerimònia dels Oscars per a rebre el seu segon premi pel film Sol davant el perill. Va demanar que ho fes John Wayne, cosa un pèl irònica quan se sap que aquest havia manifestat la seva aversió per la pel·lícula.[1]
  • Tampoc no va poder recollir l'Oscar honorífic que se li atorgà el 1961, aquest cop a causa del càncer de la pròstata que patia, i va ser el seu amic James Stewart qui el va prendre en nom seu.
  • El 1966, se li va fer un lloc a la "Sala de Personatges Famosos de l'Oest" en el Museu Nacional del "Cowboy & Western Heritage" a Oklahoma City, Oklahoma.
  • Durant una entrevista a "The Adam Carolla Show", el 2007, Morgan Freeman va dir que li van venir ganes de ser un actor tot veient Gary Cooper quan era infant.

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Arce, Hector. Gary Cooper: An Intimate Biography, New York, William Morrow & Co., 1979
  2. ↑ Selznick, David O. (2000). Memo from David O. Selznick. New York: Modern Library, 172-173. ISBN 0-375-75531-4
  3. ↑ «GoneMovie → Biography Gary Cooper». Arxivat de l'original el 2006-12-12. [Consulta: 3 octubre 2007].
  4. ↑ Paul Donnelley (1 de juny del 2003). Fade To Black: A Book Of Movie Obituaries, 2a edició. Omnibus Press.
  5. ↑ Ernest Hemingway es va suïcidar al cap d'un mes de la mort de Gary Cooper
  6. ↑ Maria Cooper Janis, Gary Cooper Off Camera: A Daughter Remembers, Harry N. Abrams, Inc.: New York, NY (1999), page 167

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gary Cooper
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gary_Cooper&oldid=31331562»