James Cagney
 James Cagney a Yankee Doodle Dandy (1942) | |
| Nom original | (en) James Francis Cagney, Jr. |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
James Francis Cagney 17 de juliol de 1899 Nova York, Nova York (EUA) |
| Mort |
30 de març de 1986 (als 86 anys) Standord, Nova York (EUA) |
| Causa de mort | Infart miocardíac |
| Lloc d'enterrament |
Gate of Heaven Cemetery  |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Formació |
Universitat de Colúmbia Stuyvesant High School |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de cinema, actor de gènere, actor de teatre, actor de televisió i sindicalista |
| Activitat | 1919 – 1984 |
| Productora / Companyia | Warner Bros. |
| Partit |
Partit Republicà dels Estats Units Partit Demòcrata dels Estats Units |
| Gènere |
Western |
| Família | |
| Cònjuge | Frances Cagney (1922-1986) |
| Premis | |
| Premis Oscar | |
|
Millor actor 1943 - Yankee Doodle Dandy | |
|
| |
         | |
 | |
James Cagney (Nova York, 17 de juliol de 1899 - Standford, Nova York, 30 de març de 1986) fou un actor cinematogràfic estatunidenc.
Va debutar el 1930 amb comèdies musicals com Yankee Doodle Dandy de Michael Curtiz, per la qual obtingué (1942) l'Oscar d'interpretació i també amb films policíacs com Al roig viu (1949) de Raoul Walsh. El dirigí el film Short Cut to Hell (1957). Apartat del cinema després d'Un, dos, tres (1961) de Billy Wilder retornà amb Ragtime (1980) de Milos Forman.
James Cagney va ser un dels gàngsters més famosos del cinema dels anys 30, va demostrar que era un actor de gran versatilitat capaç d'actuar en qualsevol gènere. En la seva admirable carrera va aportar gran dinamisme i vitalitat a qualsevol paper i es va convertir en l'encarnació de l'americà mitjà.
Biografia[modifica]
La seva primera pel·lícula important va ser The Public Enemy, de William A. Wellman. Va tornar a realitzar el paper de gánster a dues pel·lícules dirigides per Raoul Walsh: Els turbulents anys vint i, sobretot, Al roig viu, on dirà la seva frase més famosa, "En el cim del món, mamà.
Però Cagney va ser un actor molt versàtil que va intervenir en tota classe de pel·lícules, des de comèdies fins a drames, passant per westerns i fins i tot adaptacions d'obres de Shakespeare. Destaquen en la seva filmografia Footlight Parade, Lady Killer, Picture Snatcher i Angels with Dirty Faces, en els anys trenta.
En els quaranta va continuar sent un dels actors favorits del públic i va continuar participant en grans pel·lícules. Una de boxa titulada City for Conquest, i la biografia idealitzada de Yankee Doodle Dandy, interpretació amb què va guanyar l'Oscar al millor actor. Aquest èxit el va fer trencar amb la Warner i fundar la seva pròpia productora, amb la qual no va tenir cap èxit, pel que va haver de tornar a la productora dels germans Warner.
En els cinquanta va tornar a treballar en algunes grans pel·lícules com el A Lion Is in the Streets , Love Me or Leave, Escala a Hawaii o Man of a Thousand Faces. Finalment, va acabar la seva carrera temporalment el 1961, quan va protagonitzar la comèdia One, Two, Three, dirigida per Billy Wilder.
En 1981 va tornar a actuar a Ragtime'. Va ser la seva última pel·lícula. Li va sobreviure la seva esposa Frances Vernon, amb qui s'havia casat el 1922.
Filmografia[modifica]
| Any | Pel·lícula | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1930 | The Doorway to Hell | Steve Mileaway | |
| Sinners' Holiday | Harry Delano | ||
| 1931 | How I Play Golf, by Bobby Jones No. 11: 'Practice Shots' | Himself | no surt als crèdits |
| Blonde Crazy | Bert Harris | ||
| Smart Money | Jack | ||
| The Millionaire | Schofield, Insurance Salesman | ||
| The Public Enemy | Tom Powers | ||
| Other Men's Women | Ed 'Eddie' Bailey | ||
| 1932 | Winner Take All | Jim 'Jimmy' Kane | |
| The Crowd Roars | Joe Greer | ||
| Taxi! | Matt Nolan | ||
| 1933 | Lady Killer | Dan Quigley | |
| Footlight Parade | Chester Kent | ||
| The Mayor of Hell | Richard 'Patsy' Gargan | ||
| Picture Snatcher | Danny Kean | ||
| Hard to Handle | Myron C. 'Lefty' Merrill | ||
| 1934 | The St. Louis Kid | Eddie Kennedy | |
| The Hollywood Gad-About | Himself | curtmetratge | |
| Here Comes the Navy | Chester 'Chesty' J. O'Conner | ||
| He Was Her Man | Flicker Hayes, també anomenat Jerry Allen | ||
| Jimmy the Gent | 'Jimmy' Corrigan | ||
| 1935 | Rebel·lió a bord | Extra | no surt als crèdits |
| A Midsummer Night's Dream | Bottom, the weaver | ||
| The Irish in Us | Danny O'Hara | ||
| G Men | 'Brick' Davis | ||
| Devil Dogs of the Air | Thomas Jefferson 'Tommy' O'Toole | ||
| Trip Thru a Hollywood Studio | Himself | curtmetratge | |
| A Dream Comes True | Himself | curtmetratge | |
| Frisco Kid | Bat Morgan | ||
| 1936 | Great Guy | Johnny 'Red' Cave | |
| Ceiling Zero | Dizzy Davis | ||
| 1937 | Something to Sing About | Terrence 'Terry' Rooney | |
| 1938 | Angels with Dirty Faces | Rocky Sullivan | Nominació − Oscar al millor actor |
| Boy Meets Girl | Robert Law | ||
| For Auld Lang Syne | Ell mateix | curtmetratge | |
| 1939 | Els turbulents anys vint (The Roaring Twenties) | Eddie Bartlett | |
| Each Dawn I Die | Frank Ross | ||
| Hollywood Hobbies | Himself | curtmetratge | |
| The Oklahoma Kid | Jim Kincaid | ||
| 1940 | City for Conquest | Danny Kenny (Young Samson) | |
| Torrid Zone | Nick 'Nicky' Butler | ||
| The Fighting 69th | Jerry Plunkett | ||
| 1941 | The Bride Came C.O.D. | Steve Collins | |
| La rossa explosiva (The Strawberry Blonde) | T. L. 'Biff' Grimes | ||
| 1942 | Yankee Doodle Dandy | George M. Cohan | Oscar al millor actor |
| Captains of the Clouds | Brian MacLean | ||
| 1943 | Johnny Come Lately | Tom Richards | |
| You, John Jones! | John Jones | curtmetratge | |
| 1944 | Battle Stations | Narrador | curtmetratge |
| 1945 | Sang sobre el sol (Blood on the Sun) | Nick Condon | |
| 1947 | 13 Rue Madeleine | Robert Emmett 'Bob' Sharkey també anomenat Gabriel Chavat | |
| 1948 | The Time of Your Life | Joseph T. | |
| 1949 | White Heat | Arthur 'Cody' Jarrett | |
| 1950 | The West Point Story | Elwin 'Bix' Bixby | |
| Kiss Tomorrow Goodbye | Ralph Cotter | ||
| 1951 | Starlift | Ell mateix | Cameo |
| Come Fill the Cup | Lew Marsh | ||
| 1952 | What Price Glory? | Capt. Flagg | |
| 1953 | A Lion Is in the Streets | Hank Martin | |
| 1955 | Escala a Hawaii (Mister Roberts) | Capità Morgan | |
| The Seven Little Foys | George M. Cohan | ||
| Love Me or Leave Me | Martin Snyder | Nominació − Oscar al millor actor | |
| Busca el teu refugi (Run for Cover) | Matt Dow | ||
| 1956 | These Wilder Years | Steve Bradford | |
| Tribute to a Bad Man | Jeremy Rodock | ||
| 1957 | Short-Cut to Hell | Ell mateix | també director |
| L'home de les mil cares (Man of a Thousand Faces) | Lon Chaney | ||
| 1959 | Shake Hands with the Devil | Sean Lenihan | |
| Never Steal Anything Small | Jake MacIllaney | ||
| 1960 | The Gallant Hours | Fleet Admiral William F. Halsey, Jr. | també productor |
| 1961 | Un, dos, tres (One, Two, Three) | C.R. MacNamara | |
| 1968 | Arizona Bushwhackers | Narrador | |
| 1981 | Ragtime | Commissioner Rhinelander Waldo |
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Cagney |
- James Cagney a Find A Grave (anglès)
