Charlton Heston

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharlton Heston
Charlton Heston - 1953.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Evanston (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 2008 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia i leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia episcopal als Estats Units Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Northwestern
Northwestern University School of Communication (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor de televisió, actor de cinema, director de cinema, actor de veu, escriptor, autobiògraf, actor de teatre, sindicalista, actor i guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata –  2003 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units (1972–)
Partit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLydia Clarke (1944–2008) Modifica el valor a Wikidata
FillsFraser Clarke Heston Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000032 Allocine: 1045 Allmovie: p94233 TCM: 85772 TV.com: people/charlton-heston IBDB: 45045
Musicbrainz: 1e183ac2-1573-4d8a-91a2-bd94290dc215 Songkick: 51828 Discogs: 1535376 Find a Grave: 25772172 Modifica el valor a Wikidata

Charlton Heston (Evanston, 4 d'octubre de 1923 Beverly Hills, 5 d'abril de 2008) fou un actor i director estatunidenc de teatre i cinema. Heston va saltar a la fama gràcies a les interpretacions de personatges bíblics com ara Moisès a Els deu manaments (1956) i Judah a Ben Hur (1959), un film amb què va aconseguir l'Oscar al millor actor. Amb una extensíssima carrera cinematogràfica, també va ser al capdavant de l'Screen Actors Guild i l'American Film Institute durant alguns anys.[1][2]

Biografia[modifica]

Estudià art dramàtic a la Northwestern University, d'on es graduà el 1943, i tot seguit ja debutà a la ràdio, a Chicago. Destinat a les illes Aleutianes, cap a la fi de la Segona Guerra Mundial, tornà als Estats Units el 1946, i fou director i actor en una companyia de teatre d'Asheville (Carolina del Nord).

El 1948 debutà a Broadway (Nova York), amb Anthony and Cleopatra de William Shakespeare, i gràcies al ressò de les seves interpretacions en la companyia de Katharine Cornell, el 1950 protagonitzà la seva primera pel·lícula, Dark City.

Alt i atlètic, amb bon domini de la dicció i convincent en els papers dramàtics, aviat esdevingué un dels galants més famosos del cinema, destacant, primer, en personatges bíblics i heroics i més endavant en figures una mica més complexes.

Heston fou molt conegut també per haver estat entre 1998 i 2003 el president de la National Rifle Association (Associació Estatunidenca d'Armes de Foc), des de la qual va defensar fermament el dret a la lliure possessió d'armes de foc als Estats Units. El director de cinema Michael Moore el va fer participar involuntàriament al seu documental Bowling for Columbine, el qual criticava la lliure possessió d'armes. Heston fou també un ferm defensor de la lluita per la igualtat de drets civils entre blancs i negres, als Estats Units, durant la dècada del 1960.

L'agost de 2002, el mateix actor anuncia que té símptomes d'Alzheimer. El 5 d'abril de 2008 mor a l'edat de 84 anys.

Filmografia[modifica]

La seva abundant filmografia consta de les següents pel·lícules:[3]

Ja retirat, i per la seva posició com a President de l'Associació Nacional del Rifle aparegué en el documental satíric Bowling for Columbine (2003).

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «biografia de Charlton Heston». The New York Times.
  2. «Charlton Heston, premis». The New York Times.
  3. «filmografia de Charlton Heston». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]