Major Dundee

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMajor Dundee
Fitxa
Direcció Sam Peckinpah
Protagonistes
Producció Jerry Bresler
Guió Harry Julian Fink
Oscar Saul
Sam Peckinpah,
a partir d'una història de Harry Julian Fink
Música Daniele Amfitheatrof
Fotografia Sam Leavitt, A.S.C.
Muntatge William A. Lyon
Don Starling
Howard Kunin
Vestuari Tom Dawson
Efectes especials August Lohman
Productora Columbia Pictures
Distribuïdor Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1965
Durada 116 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Mèxic
Color en color
Descripció
Gènere Western
Lloc de la narració Mèxic

IMDB: tt0059418 Filmaffinity: 354440 Allocine: 2170 Rottentomatoes: m/major_dundee Allmovie: v30908 TCM: 4697
Modifica les dades a Wikidata

Major Dundee és una pel·lícula dels Estats Units de Sam Peckinpah estrenada el 1965, amb Charlton Heston, Richard Harris i James Coburn. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Territori de Nou Mèxic, novembre de 1864: el major Charles Amos Dundee, del 3r Regiment de Cavalleria de l'US Army, decideix llançar-se a la persecució del cap Apatxe Sierra Chariba, que acaba d'aniquilar un destacamant dels seus soldats i els habitants d'un ranxo. Sense prevenir els seus superiors, recluta voluntaris entre els presoners de guerra sudistes i els presos que custodia. Enrola en particular el capità de cavalleria sudista d'origen irlandès Benjamin Tyreen- antic company del major que ha estat exclòs del seu regiment, ja que havia matat un oficial en un duel. El major formava part del jurat que el va jutjar. En total, el major parteix amb un destacament compost d'homes de la seva guarnició, de presoners confederats dirigits pel seu ancià amic, diversos escoltes indis i alguns mercenaris. La petita tropa segueix els indis, i haurà de travessar el sud de Texas, on patrulla la cavalleria confederada - i una bona part del nord de Mèxic, on les tropes de l'expedició francesa a Mèxic senfronten amb els guerillers de Benito Juarez.[2]

Repartiment[modifica]

El rodatge[modifica]

Peckinpah és l'home del després, arriba després de la gran època del western clàssic i el seu cinema perllonga aquest classicisme destruint-lo. Les seves pel·lícules no són la resposta del western americà al western italià, sinó una recuperació dels arguments clàssics treballada per un cineasta dels anys 1960, marcat per l'obertura intel·lectual d'Amèrica després del descobriment de les cambres de gas, de la guerra de Corea i del començament del Vietnam. És el verdader hereu de John Ford, què agrada particularment i amb qui té nombrosos temes en comú (amistats, relació amb la naturalesa, sorgiment de la violència en la comunitat...). Duel a les terres altes va ja en aquest sentit, Major Dundee és el primer western de la fi del western clàssic. Simbòlicament la pel·lícula s'obre sobre l'assassinat d'un membre de la cavalleria i de noies pels indis, que cremen després un poble. La càmera filma les cases enceses que il·lustren el treball de Peckinpah: tirar la vella arquitectura, cremar les convencions.

Peckinpah no desitjava acabar la pel·lícula en el sentit clàssic. Desitjava que la persecució de l'indi Chariba no parés mai, amb Dundee fins al final de la seva bogeria. Evidentment, va ser agafada per la producció que el va forçar a rodar un final, una mica artificial per a certs crítics. Va lliurar llavors un muntatge de quatre hores que van ser reduïts a dos. Peckinpah no aconsegueix fer valer les seves opinions malgrat el suport de Charlton Heston. La pel·lícula va ser un fracàs comercial terrible que va fer molt mal a la reputació de Peckinpah.

La pel·lícula implica tanmateix seqüències formidables que ensenyen el geni de Peckinpah: la massacre del començament, l'escena on Dundee travessa una cort plena de soldats confederats, la mort d'O W. Hadley, interpretat per Warren Oates, el combat de cavalleria del final...

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Major Dundee (en català). esadir.cat. 
  2. «Major Dundee». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]