Duel a les terres altes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaDuel a les terres altes
Ride the High Country
Ride the High Country Poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Sam Peckinpah
Protagonistes
Producció Richard E. Lyons
Guió N. B. Stone Jr.
Música George Bassman
Fotografia Lucien Ballard
Muntatge Frank Santillo
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1962
Durada 94 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Temàtica
Gènere western
Tema principal vellesa
Lloc de la narració Califòrnia
Palmarès
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.6/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Duel a les terres altes (títol original en anglès: Ride the High Country) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sam Peckinpah i estrenada l'any 1962. Ha estat doblada al català.[1]

Argument [2][modifica]

En un lloc de l'Oest americà on Steve Judd ha ajudat a establir la llei i l'ordre, l'home comença a sentir els efectes de la vellesa. Un descobriment d'or li dóna una altra oportunitat de practicar la seva feina i s'encarrega de transportar l'or des de les mines de les muntanyes altes fins al banc de la plana. Judd contracta un conegut seu, Westrum, i un tercer home, Longtree, perquè l'ajudin. Westrum i Longtree veuen l'oportunitat de la seva vida si roben l'or, però quan es disposen a fer-ho Judd els passa al davant. El trio continua la seva ruta i els ataquen els germans Hammond, que també volen quedar-se l'or.

Crítica[modifica]

Un any després de despertar la curiositat de públic i crítica amb la seva primera pel·lícula, The deadly companions, Sam Peckinpah va començar la seva personal desmitificació del món de l'Oest i sobretot dels seus herois, que continuaria de forma més violenta en films posteriors, tan polèmics com Major Dundee, Grup salvatge o La balada de Cable Hogue. Peckinpah, meitat blanc meitat indi, era ja un acreditat realitzador de sèries televisives de l'oest. Per a la pel·lícula Peckinpah va haver de reescriure tota la història i va posar-hi les experiències de la seva pròpia família, autèntics colons que havien participat en una de les carreres de la febre d'or. A Califòrnia encara hi ha una muntanya anomenada Peckinpah i el mateix pare del director era jutge en una ciutat minera, molt semblant a la de la pel·lícula, en la qual el realitzador va viure part de la seva infància.

Un dels encerts de la cinta és la utilització com a protagonistes de Joel McCrea i Randolph Scott, que havien estat herois gloriosos en infinitat de westerns i que van resultar ideals per a la desmitificació proposada per Peckinpah. Cal assenyalar que els dos actors, que tornaven a l'activitat després d'uns anys d'ostracisme, van intercanviar els papers que tenien assignats inicialment i també que van decidir a cara i creu quin dels dos encapçalaria el repartiment. Va ser Scott qui va guanyar. Igual que li passaria a la major part de les seves pel·lícules posteriors, Peckinpah va tenir desavinences amb els productors i va ser apartat del muntatge final de la cinta. Aquesta es va estrenar sense pena ni glòria als EUA, com a part de programes dobles, tot i que la crítica la va acollir amb entusiasme. A Europa va ser molt millor i va triomfar plenament en taquilla després d'haver guanyat el primer premi al Festival de Cannes, esdevenint aquest any la pel·lícula més taquillera de la Metro al Vell Continent.[3]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. Duel a les terres altes (en català). esadir.cat. 
  2. ↑ «Two weeks in another town». The New York Times.
  3. ↑ Àngel Comas «Crítica del film». La Vanguardia, 29-05-1993.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Duel_a_les_terres_altes&oldid=21226255»