Duel a les terres altes
Ride the High Country | |
---|---|
![]() | |
Fitxa tècnica | |
Direcció | Sam Peckinpah |
Protagonistes |
Randolph Scott Joel McCrea Mariette Hartley |
Producció | Richard E. Lyons |
Guió | N. B. Stone Jr. |
Música | George Bassman |
Fotografia | Lucien Ballard |
Muntatge | Frank Santillo |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Dades i xifres | |
País | Estats Units |
Data d'estrena | 1962 |
Durada | 94 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Temàtica | |
Gènere | western |
Tema principal | vellesa |
Lloc de la narració | Califòrnia |
Palmarès | |
Premis |
National Film Registry (1992)
|
Més informació | |
IMDb |
Fitxa ![]() |
FilmAffinity |
![]() |
Rotten Tomatoes | Fitxa |
All Movie | Fitxa |
TCM | Fitxa |
![]() |
Duel a les terres altes (títol original en anglès: Ride the High Country) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sam Peckinpah i estrenada l'any 1962. Ha estat doblada al català.[1]
Contingut
Argument [2][modifica]
En un lloc de l'Oest americà on Steve Judd ha ajudat a establir la llei i l'ordre, l'home comença a sentir els efectes de la vellesa. Un descobriment d'or li dóna una altra oportunitat de practicar la seva feina i s'encarrega de transportar l'or des de les mines de les muntanyes altes fins al banc de la plana. Judd contracta un conegut seu, Westrum, i un tercer home, Longtree, perquè l'ajudin. Westrum i Longtree veuen l'oportunitat de la seva vida si roben l'or, però quan es disposen a fer-ho Judd els passa al davant. El trio continua la seva ruta i els ataquen els germans Hammond, que també volen quedar-se l'or.
Crítica[modifica]
Un any després de despertar la curiositat de públic i crítica amb la seva primera pel·lícula, The deadly companions, Sam Peckinpah va començar la seva personal desmitificació del món de l'Oest i sobretot dels seus herois, que continuaria de forma més violenta en films posteriors, tan polèmics com Major Dundee, Grup salvatge o La balada de Cable Hogue. Peckinpah, meitat blanc meitat indi, era ja un acreditat realitzador de sèries televisives de l'oest. Per a la pel·lícula Peckinpah va haver de reescriure tota la història i va posar-hi les experiències de la seva pròpia família, autèntics colons que havien participat en una de les carreres de la febre d'or. A Califòrnia encara hi ha una muntanya anomenada Peckinpah i el mateix pare del director era jutge en una ciutat minera, molt semblant a la de la pel·lícula, en la qual el realitzador va viure part de la seva infància.
Un dels encerts de la cinta és la utilització com a protagonistes de Joel McCrea i Randolph Scott, que havien estat herois gloriosos en infinitat de westerns i que van resultar ideals per a la desmitificació proposada per Peckinpah. Cal assenyalar que els dos actors, que tornaven a l'activitat després d'uns anys d'ostracisme, van intercanviar els papers que tenien assignats inicialment i també que van decidir a cara i creu quin dels dos encapçalaria el repartiment. Va ser Scott qui va guanyar. Igual que li passaria a la major part de les seves pel·lícules posteriors, Peckinpah va tenir desavinences amb els productors i va ser apartat del muntatge final de la cinta. Aquesta es va estrenar sense pena ni glòria als EUA, com a part de programes dobles, tot i que la crítica la va acollir amb entusiasme. A Europa va ser molt millor i va triomfar plenament en taquilla després d'haver guanyat el primer premi al Festival de Cannes, esdevenint aquest any la pel·lícula més taquillera de la Metro al Vell Continent.[3]
Repartiment[modifica]
- Randolph Scott: Gil Westrum
- Joel McCrea: Steve Judd
- Mariette Hartley: Elsa Knudsen
- Ron Starr: Heck Todd Longtree
- Edgar Buchanan: Judge Tolliver
- Percy Helton: Luther Sampson
- R.G. Armstrong: Joshua Knudsen
- Jenie Jackson: Kate
- James Drury: Billy Hammond
- L.Q. Jones: Sylvus Hammond
- John Anderson: Elder Hammond
- John Davis Chandler: Jimmy Hammond
- Warren Oates: Henry Hammond
Premis i nominacions[modifica]
- Nominacions
- 1963: BAFTA a la millor nova promesa per Mariette Hartley
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. Duel a les terres altes (en català). esadir.cat.
- ↑ «Two weeks in another town». The New York Times.
- ↑ Àngel Comas «Crítica del film». La Vanguardia, 29-05-1993.
Enllaços externs[modifica]
- Duel a les terres altes a Internet Movie Database (anglès)
- Duel a les terres altes a TCM Movie Database (anglès)
- Duel a les terres altes a Allmovie (anglès)
- Duel a les terres altes a FilmAffinity (anglès)