L'home omega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'home omega
The Omega Man Modifica el valor a Wikidata

Cartell original en anglès
Fitxa
DireccióBoris Sagal Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWalter Seltzer Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn William Corrington, Joyce Hooper Corrington, Richard Matheson i William Peter Blatty Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRon Grainer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRussell Metty Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam H. Ziegler Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enSoc llegenda Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'acció, cinema de ciència-ficció, cinema de catàstrofes, cinema de terror, cinema de zombis, cinema postapocalíptic, drama, cinema distòpic i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Temasolitud i epidèmia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0067525 Filmaffinity: 347267 Allocine: 10519 Rottentomatoes: m/omega_man Letterboxd: the-omega-man Allmovie: v36204 TCM: 19249 TV.com: movies/the-omega-man AFI: 54103 TMDB.org: 11234 Modifica el valor a Wikidata

L'home omega (títol original en anglès: The Omega Man) és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció post-apocalíptica dirigida per Boris Sagal el 1971 amb Charlton Heston en el paper principal. És la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la I Am a Legend de l'escriptor i guionista estatunidenc Richard Matheson, publicat per primera vegada el 1954. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A Los Angeles el 1977, Robert Neville, un exmetge militar, és un dels rars supervivents d'una guerra biològica entre la Unió soviètica i la Xina que ha matat la majoria de la població humana basant-se en una epidèmia mundial que ha seguit, però contra la qual era immunitzat gràcies a una vacuna experimental, el 93-B71, que havia fabricat i ell mateix s'havia injectat a títol experimental.

Subsisteixen tanmateix d'estranys éssers deformats que es diuen ells mateixos "La Família" i les seqüeles de la guerra dels quals els han fet mutants albins nocturns i molt sensibles a la llum. Portats per un cap psicòtic, Jonathas Matthias, pensen que la ciència i la tecnologia són la font de totes les seves desgràcies i han de ser destruïdes. Vestits amb robes negres, no utilitzen més que objectes primitius (torxes, arcs, fletxes, catapultes...) i intenten esborrar tot rastre de progrés tècnic. I així consideren Neville com un vestigi d'aquesta societat deshonrada i intenten matar-lo.

Al contrari, Neville, utilitzant tots els recursos tecnològics disponibles, ha condicionat un pis situat dalt d'un immoble que ha fortificat i hi té La Família gràcies a un arsenal d'armes modernes (pistoles i fusells metrallers, càrregues explosives, etc.). Només surt de dia per tal de proveir-se a les botigues abandonades de la ciutat tot buscant el cau de La Família. Un cop cau la nit, il·lumina el seu immoble i la rodalia per tal de desanimar els mutants que es reuneixen no obstant això tots els vespres sota les seves finestres cremant llibres i altres objectes tot vociferant. Neville acaba tanmateix sent capturat i, després d'un simulacre de procés, és declarat culpable d'heretgia i condemnat a ser cremat. Eludeix tanmateix per poc a la seva sentència gràcies a una dona que havia vist abans en una de les seves patrulles. Descobreix mentrestant que existeix un altre grup de supervivents, no immunitzats contra l'epidèmia, però que no ha mutat i els fills dels quals han desenvolupat una resistència parcial a la malaltia, permetent-los continuar sent en un estadi prealbins. El temps juga no obstant això contra ells i estan destinats a sucumbir a l'epidèmia, i a convertir-se així en nous membres de La Família.

A petició dels seus nous socis, Neville accepta intentar recrear la vacuna 93-B71, però s'adona que fins i tot si ho aconseguís, li caldrien anys per salvar la humanitat. Per contra, la solució seria potser d'estendre la seva immunitat als altres creant un sèrum a partir de la seva sang. Una vegada fabricat, el sèrum és injectat a Richie, el petit germà de Lisa, que està a punt d'esdevenir ell mateix un mutant. L'experiència triomfa i, una vegada curat, Richie marxa a trobar La Família per intentar convèncer-los de prendre el sèrum. Però Matthias es nega a creure-ho, l'acusa d'haver estat enviat per Neville per perjudicar-los, i el mata.

Mentre Neville marxa a la recerca de Richie (del qual acaba descobrint el cadàver), Lisa es converteix ella mateixa en mutant i el traeix permetent als membres de La Família accedir al seu immoble fortificat. A la seva tornada, Neville ha de fer de cara a Matthias que l'obliga a assistir a la destrucció del seu cau. Aconsegueix tanmateix alliberar-se i, una vegada fora, dispara al subfusell a Matthias que aprofita l'embús de l'arma per llançar-li una javelina que el fereix mortalment.

La pel·lícula s'acaba amb la sortida a bord d'un vehicle d'un cert nombre de supervivents proveïts del sèrum que Neville, just abans de morir, els ha confiat.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «L'home omega». Ésadir.cat. [Consulta: 3 gener 2023].
  2. «The Omega Man» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 3 gener 2023].