L'home omega

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'home omega
The Omega Man
The-Omega-Man-Poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Boris Sagal
Protagonistes
Producció Walter Seltzer
Guió John William Corrington
Joyce Hooper Corrington,
adaptació de la novel·la I Am Legend de Richard Matheson
Música Ron Grainer
Fotografia Russell Metty
Muntatge William H. Ziegler
Productora Warner Bros. Pictures
Distribuïdor Warner Bros.
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1971
Durada 98 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Basat en Sóc llegenda
Gènere cinema d'acció, cinema de ciència-ficció, cinema de catàstrofes, cinema de terror, zombie film Tradueix, cinema postapocalíptic, drama, cinema distòpic i pel·lícula basada en una obra literària
Tema principal solitud i epidèmia
Lloc de la narració Los Angeles
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 6.6/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 5.9/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

L'home omega (títol original en anglès: The Omega Man) és una pel·lícula dels Estats Units de Ciència-ficció post-apocalíptica dirigida per Boris Sagal el 1971 amb Charlton Heston en el paper principal. És la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la I Am a Legend de l'escriptor i guionista estatunidenc Richard Matheson, publicat per primera vegada el 1954. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A Los Angeles el 1977, Robert Neville, un exmetge militar, és un dels rars supervivents d'una guerra biològica entre la Unió soviètica i la Xina que ha matat la majoria de la població humana basant-se en una epidèmia mundial que ha seguit, però contra la qual era immunitzat gràcies a una vacuna experimental, el 93-B71, que havia fabricat i ell mateix s'havia injectat a títol experimental.

Subsisteixen tanmateix d'estranys éssers deformats que es diuen ells mateixos "La Família" i les seqüeles de la guerra dels quals els han fet mutants albins nocturns i molt sensibles a la llum. Portats per un cap psicòtic, Jonathas Matthias, pensen que la ciència i la tecnologia són la font de totes les seves desgràcies i han de ser destruïdes. Vestits amb robes negres, no utilitzen més que objectes primitius (torxes, arcs, fletxes, catapultes...) i intenten esborrar tot rastre de progrés tècnic. I així consideren Neville com un vestigi d'aquesta societat deshonrada i intenten matar-lo.

Al contrari, Neville, utilitzant tots els recursos tecnològics disponibles, ha condicionat un pis situat dalt d'un immoble que ha fortificat i hi té La Família gràcies a un arsenal d'armes modernes (pistoles i fusells metrallers, càrregues explosives, etc.). Només surt de dia per tal de proveir-se a les botigues abandonades de la ciutat tot buscant el cau de La Família. Un cop cau la nit, il·lumina el seu immoble i la rodalia per tal de desanimar els mutants que es reuneixen no obstant això tots els vespres sota les seves finestres cremant llibres i altres objectes tot vociferant. Neville acaba tanmateix sent capturat i, després d'un simulacre de procés, és declarat culpable d'heretgia i condemnat a ser cremat. Eludeix tanmateix per poc a la seva sentència gràcies a una dona que havia vist abans en una de les seves patrulles. Descobreix mentrestant que existeix un altre grup de supervivents, no immunitzats contra l'epidèmia, però que no ha mutat i els fills dels quals han desenvolupat una resistència parcial a la malaltia, permetent-los continuar sent en un estadi prealbins. El temps juga no obstant això contra ells i estan destinats a sucumbir a l'epidèmia, i a convertir-se així en nous membres de La Família.

A petició dels seus nous socis, Neville accepta intentar recrear la vacuna 93-B71, però s'adona que fins i tot si ho aconseguís, li caldrien anys per salvar la humanitat. Per contra, la solució seria potser d'estendre la seva immunitat als altres creant un sèrum a partir de la seva sang. Una vegada fabricat, el sèrum és injectat a Richie, el petit germà de Lisa, que està a punt d'esdevenir ell mateix un mutant. L'experiència triomfa i, una vegada curat, Richie marxa a trobar La Família per intentar convèncer-los de prendre el sèrum. Però Matthias es nega a creure-ho, l'acusa d'haver estat enviat per Neville per perjudicar-los, i el mata.

Mentre Neville marxa a la recerca de Richie (del qual acaba descobrint el cadàver), Lisa es converteix ella mateixa en mutant i el traeix permetent als membres de La Família accedir al seu immoble fortificat. A la seva tornada, Neville ha de fer de cara a Matthias que l'obliga a assistir a la destrucció del seu cau. Aconsegueix tanmateix alliberar-se i, una vegada fora, dispara al subfusell a Matthias que aprofita l'embús de l'arma per llançar-li una javelina que el fereix mortalment.

La pel·lícula s'acaba amb la sortida a bord d'un vehicle d'un cert nombre de supervivents proveïts del sèrum que Neville, just abans de morir, els ha confiat.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. L'home omega (en català). esadir.cat. 
  2. «The omega man». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]