Frank Sinatra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrank Sinatra
Frank Sinatra '57.jpg
(1957)
Biografia
Naixement Francis Albert Sinatra
12 desembre 1915
Hoboken (Nova Jersey)
Mort 14 maig 1998 (82 anys)
Los Angeles (Califòrnia)
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Desert Memorial Park Tradueix
Altres noms Frank Sinatra,
Ol' Blue Eyes,
The Chairman of the Board,
La veu
Grup ètnic Italoamericà
Religió Església Catòlica
Color dels ulls Light blue Tradueix
Color de cabell Cabell marró
Activitat
Ocupació Actor de televisió, actor de cinema, actor, cantant, actor de veu, músic de jazz, compositor de cançons i productor de cinema
Activitat 1935–1995
Partit Partit Republicà dels Estats Units
Partit Demòcrata dels Estats Units
Gènere Vocal jazz Tradueix, Big Band, blues, jazz, música pop tradicional i swing
Influències
Veu Baríton
Instrument Ukelele, triangle, castanyoles, simbomba i veu
Discogràfica Columbia, Capitol, Reprise
Família
Cònjuge Nancy Sinatra (1939–1951)
Ava Gardner (1951–1957)
Mia Farrow (1966–1968)
Barbara Sinatra (1976–1998)
Fills Nancy Sinatra
Frank Sinatra Jr.
Tina Sinatra
Pares Anthony Martin SinatraDolly Sinatra Tradueix

Lloc web Pàgina web oficial
IMDB: nm0000069 Allocine: 1952 Allmovie: p111632 TCM: 178264 IBDB: 79640
Facebook: sinatra Youtube: UCJtvg6ZFwzdFdtcHBqetvwg Spotify: 1Mxqyy3pSjf8kZZL4QVxS0 iTunes: 171366 Last fm: Frank+Sinatra Musicbrainz: 197450cd-0124-4164-b723-3c22dd16494d Songkick: 404713 Discogs: 52833 Allmusic: mn0000792507 Find a Grave: 2953
Modifica les dades a Wikidata

Francis Albert Sinatra (Hoboken, Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998),[1] Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, i va guanyar l’Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a D’aquí a l’eternitat.

És un dels autors més exitosos de la història. Va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat de mans del president Ronald Reagan, i es va endur onze premis Grammy, entre altres.

Biografia[modifica]

Considerat per molts com el millor cantant popular de la història, el seu repertori es basa en l'obra dels compositors més importants populars nord-americans (Cole Porter, Sammy Cahn...) i la seva categoria artística es fonamenta en unes considerables qualitats com a intèrpret que li permeten de transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons. Tècnicament, es caracteritza per la seva precisió acurada en el fraseig i el seu domini del control de la respiració. El rang de la seva veu és pròxim al d'un baríton.

A Sinatra se li reconeix, a més, l'haver estat el primer cantant que fa un ús conscient dels mitjans d'amplificació del so per tal de situar la seva veu no ja únicament per sobre de les orquestres (que eren qui dominaven la música popular nord-americana de principis del segle XX), sinó d'aproximar-la a la intimitat de l'orella de l'oient.

La popularitat extrema de Sinatra va ser pràcticament constant al llarg de tota la seva vida; no obstant això, van ser els anys quaranta i cinquanta els més reeixits, sent aquests últims en concret els considerats com els de major qualitat artística a causa de la seva producció discogràfica per a la companyia Capitol.[2]

Com a actor, Sinatra va ser un artista purament intuïtiu, incapaç per la seva personalitat de sotmetre's als assaigs i repeticions habituals en un enregistrament, per la qual cosa les seves interpretacions solen ser molt intenses i irregulars. La importància en la seva vida del seu treball actoral va ser considerable, ja que va ser, precisament, a través del seu paper a D'aquí a l'eternitat (1953) com va aconseguir sortir d'un sot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a encumbrar-se definitivament al cim de la seva popularitat, guanyant per la seva interpretació l'Oscar al millor actor secundari.[3]

Unes obres destacades[modifica]

  • Strangers in the Night lletra de Charles Singleton i Eddie Snyder, música de Bert Kaempfert convertit en número ú per Frank Sinatra el 1966.

Filmografia[modifica]

Filmografia:[4]

Curtmetratges i migmetratges[modifica]

En el seu propi paper:

Llargmetratges i telefilms[modifica]

Guardons[modifica]

Frank Sinatra (1947)

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Honors[modifica]

Referències[modifica]

  1. «mor Frank Sinatra». The New York Times.
  2. «biografia de Frank Sinatra». The New York Times.
  3. «Frank Sinatra, premis». The New York Times.
  4. «filmografia de Frank Sinatra». The New York Times.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]