Christopher Plummer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picto infobox masks.pngChristopher Plummer
ChristopherPlummer07TIFF.jpg
Naixement Arthur Christopher Orme Plummer
13 de desembre de 1929 (1929-12-13) (86 anys)
Toronto, Ontàrio, Canadà
Nacionalitat Canadà Canadà
Ocupació actor de televisió, actor de cinema, actor, actor de veu, actor de gènere i actor de teatre
Cònjuge Tammy Grimes (1956-1960)
Patricia Lewis (1962-1967)
Elaine Taylor (1970-present)
Premis Oscar
Millor actor secundari
2012 - Beginners
Globus d'Or
Millor actor secundari
2012 - Beginners
Premis Emmy
Millor actor
1977 - Arthur Hailey's the Moneychangers
Millor doblatge
1994 - Madeline
Premis BAFTA
Millor actor secundari
2012 - Beginners

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Christopher Plummer, nascut Arthur Christopher Orme Plummer CC, (Toronto, 13 de desembre de 1929) és un actor de teatre, cinema i televisió canadenc. En una carrera que abraça cinc dècades, Plummer potser és més conegut pel paper de Georg Ludwig von Trapp a Somriures i llàgrimes. Els seus papers de cinema més recents inclouen la pel·lícula del 2009 Up com a Charles Muntz, el film 9 com i L'imaginari del Doctor Parnassus com el Doctor Parnassus.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Christopher Plummer, besnét del Primer ministre de Canadà Sir John Abbot, va néixer el 13 de desembre de 1929 a Toronto, Ontàrio, Canadà, fill d'Isabella Mary (nascuda Abbott, néta del primer ministre John Abbott) i John Plummer, que era secretari del Degà de Ciències a la Universitat McGill a Montreal, Quebec.[1] Va abandonar Toronto per traslladar-se amb la seva mare a Senneville, prop de Mont-real. Durant la seva infància va estudiar per ser pianista, però aviat neix en ell el desig de ser actor. A causa d'aquesta afició, en la seva joventut va conèixer al seu compatriota, el pianista de jazz Oscar Peterson, al que li va unir sempre gran amistat. Per desenvolupar la seva carrera teatral s'uneix a la Canadian Repertory Company, en la qual aconsegueix certa notorietat en part gràcies al domini del francès i l'anglès. L'actriu Eva Le Gallianne li ofereix la seva primera oportunitat de lluïment en The Constant Wife, segons la peça de William Somerset Maugham, el 1954. A l'any següent estrena The Dark is Light Enough, The Lark i Medea, les representacions del qual li porten fins a París. Dos anys després es casa amb Tammy Grimes amb la qual té una filla, Amanda Plummer.

Al seu retorn de la capital francesa, Sidney Lumet el contracta per a la pel·lícula Set de triomf (1958), després de la qual es divorcia i torna al teatre, en el qual interpreta papers com Enric II d'Anglaterra a Becket (1962), un ésser que s'enfronta al seu millor amic (Thomas Becket), amb el qual abans havia compartit taboles.

Després de casar-se el 1962 amb Patricia Lewis, el 1964 el seu rostre es va popularitzar gràcies a l'estrena de la caiguda de l'imperi romà on encarna a un Còmode, corruptor, que se sent traït, més pendent d'organitzar festes per al poble que de mantenir la pau, i que mostra recels a l'hora de concedir la ciutadania romana a uns bàrbars -als quals més tard assassina a traïció- mentre Síria es rebel·la contra l'Imperi romà. La seva composició d'un emperador romà de caràcter autoritari i xulesc li obre les portes per a altres papers. Entre aquests destaca el Capità Von Trapp de The Sound of Music, un vidu amb set fills la rigidesa dels quals s'enfonsa en entrar en la seva vida la institutriu Maria (Julie Andrews), amb la qual arriba a casar-se i fugir d'Àustria després d'acomiadar-se dels seus amics en un festival de música on entona la cançó Edelweiss. Malgrat el seu empipament davant la substitució de la seva veu en les seqüències musicals, el film fa disparar la seva cotització gràcies al seu èxit comercial. A partir de llavors els directors li encomanen personatges més o menys elegants, de vegades bondadosos, altres villans. Mentrestant el 1967 es divorcia de Patrica Lewis i el 1972 es casa amb Elaine Taylor.

Durant els setanta, Plummer combina les seves aparicions cinematogràfiques amb les teatrals. D'aquesta manera després de guanyar el premi Tony per Cyrano de Bergerac (1974), es fica en la pell de Rudyard Kipling en L'home que volia ser rei 1975 i hereta de David Niven el paper de Sir Charles en La Pantera Rosa torna sota les ordres de Blake Edwards. En Assassinat per decret (1979) passa a engrossir la llista d'actors que han encarnat a Sherlock Holmes al cinema.

En els anys vuitanta centra la seva activitat professional en el teatre, en el qual arriba a interpretar a Iago en Otelo (1982) i Macbeth (1988). També realitza algunes pel·lícules com Somewhere in Time de 1980 al costat de Christopher Reeve i Jane Seymour. Realitza un magistral rol en la notable cinta històrica The Scarlet and the Black (1983) (basada en fets reals), on dóna vida a l'ambiciós, cruel i sanguinari Coronel Cap de la SS a Roma Herbert Kappler i la seva feroç rivalitat amb un adversari molt particular: Hugh O'Flaherty "un magistral" Gregory Peck que era un Monsenyor del Vaticà protector de refugiats, aliats i jueus en la Itàlia ocupada pels Nazis el 1943.

A mitjans dels anys noranta "torna" al cinema amb breus papers: l'empresari de Llop (1994), el detectiu d'Eclipsi total (1995), el viròleg de 12 Monkeys (1996)...

El 1997 guanya el seu segon Tony per Barrymore, interpretació que al costat de la realitzada en la pel·lícula The Insider  obre una nova etapa professional. En efecte el seu paper de Mike Wallace, un reconegut periodista estatunidenc (recentment retirat) li val diversos premis de la crítica cinematogràfica, encara que no aconsegueix quedar candidat als Oscar. Hollywood comença a reclamar els seus serveis amb major regularitat: el reuneix de nou amb Julie Andrews en la versió per a televisió del film On Golden Pond -on interpreta a un home de la tercera edat que aprèn a gaudir de la companyia del seu nét-, té també un paper en A beautiful mind (2001).

Plummer torna al cinema més petit i intimista amb Lucky Break, on interpreta al cap d'una presó, i Ararat, on defensa el paper d'un guàrdia de seguretat d'un aeroport.

Plummer ha interpretat la majoria dels grans papers del repertori clàssic. Va sortir en la producció Rei Lear, dirigida per Jonathan Miller i realitzada al Lincoln Center. L'actuació de Plummer com a Lear li va suposar la seva sisena nominació als premis Tony.[2] Va tornar a Broadway el 2007 com a Henry Drummond en una reposició de Inherit the Wind, guanyant una nominació al premi Drama Desk així com seva setena nominació als premis Tony El 2004 combina les representacions de Rei Lear amb els seus papers cinematogràfics en Nicholas Nickleby i Alexander. A aquests títols li segueixen ...I que li agradin els gossos (2005), Inside Man -on defensa el paper de banquer que es va enriquir gràcies als nazis i que oculta el seu passat-, Syriana -on encarna a un empresari amb interessos en el petroli-, i El nou món on presta el seu cos a un capità que defensa la disciplina dels oficials de bord durant la colonització de Virgínia.

Entre els seus últims i notables treballs, cal citar The Imaginarium of Doctor Parnassus de Terry Gilliam, i Beginners, on encarna a un ancià vidu que desvetlla al seu fill que és homosexual. Per aquest treball va guanyar un Globus d'Or i l'Oscar al millor actor secundari.

El seu últim treball va ser com a  protagonista del film "Remember" realitzat el 2015.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Plummer Modifica l'enllaç a Wikidata