Morgan Freeman

Morgan Freeman

(2023)
Biografia
Naixement	1r juny 1937 (86 anys) Memphis (Tennessee)
Dades personals
Grup ètnic	Afroamericà
Religió	Agnosticisme
Formació	districte escolar públic de Greenwood
Alçada	188 cm
Lateralitat	Esquerrà
Activitat
Ocupació	productor de cinema, actor, presentador de televisió, actor de veu, apicultor, actor de teatre, aviador, actor de gènere, actor de televisió, director de cinema, productor de televisió
Activitat	1964  –
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Patrimoni net estimat	120 M$ (2019)
Obra
Obres destacables Spider-Man 3../... 31+
Família
Parents	E'Dena Hines (filla de la filla)
Premis (2015)  Medalla Nacional de les Arts (2011)  AFI Life Achievement Award (2004)  Oscar al millor actor secundari, per l'obra Million Dollar Baby  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  Os de Plata  Premi Globus d'Or  Kennedy Center Honors  Clarence Derwent Awards
Veu de Morgan Freeman (anglès)

Morgan Freeman (Memphis, Tennessee, Estats Units, 1 de juny de 1937) és un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar. Acostumat a segons papers, es fa un lloc a la primera línia a partir de Tot passejant Miss Daisy (1990).

Biografia

Morgan Freeman va anar a l'escola de Greenwood (Mississipí). Va fer el servei militar a la força aèria, i se'n va anar a Califòrnia a estudiar ball i art dramàtic al Los Angeles City College. A Broadway s'estrena de comediant el 1967 a la recuperació de Hello Dolly! amb Pearl Bailey. El mateix any, té un paper a The Nigger Lovers al costat de Stacy Keach i Viveca Lindfors. A la televisió, fa el paper d'Easy Rider a la sèrie The Electric company que el dona a conèixer al públic nord-americà.

Morgan Freeman

Morgan Freeman triga a destacar al cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black a Street Smart li dona molts premis (premi al millor segon paper masculí pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), i també una nominació als Globus d'Or. Li surt millor amb Tot passejant Miss Daisy, que li permet guanyar el 1990 un Premi Globus d'Or, un Os de Plata i una nominació als Oscars pel seu paper de xofer negre. Des de llavors, enllaça els èxits comercials com Temps de glòria (1989) d'Edward Zwick, Robin Hood: Príncep dels lladres (1991) de Kevin Reynolds o Sense perdó (1992) de Clint Eastwood.

Fa sovint personatges amb saviesa i determinació: és el jutge Leonard White a La foguera de les vanitats (1991), el presoner modèlic a Cadena perpètua (1995), el detectiu lúcid i experimentat al costat de l'impetuós Brad Pitt a Seven (1996), el President dels Estats Units a Deep Impact (1997), el tenaç inspector que interroga Gene Hackman a L'ombra de la sospita (2000), el cap de l'analista de la CIA Jack Ryan (Ben Affleck) a La suma de totes les pors (2002) o finalment l'artista cec que protegeix Jet Li a Danny the Dog (2004).

Mostra un cert compromís polític, i pren partit per la població negra americana, fent de Malcom X a la televisió a Death of the Prophet (1981), un abolicionista a Amistad (1997), i denuncia l'apartheid a Bopha! (1993), la seva primera pel·lícula com a director. Paral·lelament als seus papers de vell amb seny, fa papers inesperats: delinqüent salvatge a Perseguint la Betty (2000), és un coronel amb tèrboles ambicions a Dreamcatcher (2003), i fins i tot fa de Déu a la comèdia Bruce totpoderós. Als 68 anys, té finalment el reconeixement de la professió guanyant l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper d'antic boxejador borni a Million Dollar Baby (2005) del seu fidel amic Clint Eastwood.

Filmografia

• 1964: The Pawnbroker, de Sidney Lumet
• 1966: A Man Called Adam, de Leo Penn
• 1968: Where Were You When the Lights Went Out?, de Hy Averback
• 1971: The Electric Company, de Henry Behar i Bob Schwarz (TV)
• 1972: Who Says I Can't Ride a Rainbow!, d'Edward Mann
• 1973: Blade, d'Ernest Pintoff
• 1978: Roll of Thunder, Hear My Cry, de Jack Smight (TV)
• 1979: Coriolanus, de Wilford Leach
• 1979: Hollow Image, de Marvin J. Chomsky (TV)
• 1980: Attica, de Marvin J. Chomsky (TV)
• 1980: Brubaker, de Stuart Rosenberg
• 1981: Death of a Prophet, de Woodie King Jr.
• 1981: Testimoni presencial (Eyewitness), de Peter Yates
• 1981: The Marva Collins Story, de Peter Levin (TV)
• 1982: Another World, de William J. Bell i Irna Phillips (TV)
• 1984: Harry i fill (Harry and Son), de Paul Newman
• 1984: Mestres d'avui (Teachers), d'Arthur Hiller
• 1985: The Atlanta Child Murders, de John Erman (TV)
• 1985: Marie, de Roger Donaldson
• 1985: Ara és diferent (That Was Then... This Is Now), de Christopher Cain
• 1985: The Execution of Raymond Graham, de Daniel Petrie (TV)
• 1986: Resting Place, de John Korty (TV)
• 1987: Street Smart, de Jerry Schatzberg
• 1987: Fight for Life, d'Elliot Silverstein (TV)
• 1988: Clinton and Nadine, de Jerry Schatzberg (TV)
• 1988: Alcohol i coca (Clean and Sober), de Glenn Gordon Caron
• 1989: Escola de joves rebels (Lean on Me), de John G. Avildsen
• 1989: Johnny Handsome de Walter Hill
• 1989: Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy), de Bruce Beresford
• 1989: Temps de glòria (Glory), d'Edward Zwick
• 1990: La foguera de les vanitats (The Bonfire of the Vanities), de Brian De Palma
• 1991: A Festival at Ford's (TV)
• 1991: Robin Hood: Príncep dels lladres (Robin Hood: Prince of Thieves), de Kevin Reynolds
• 1992: The Power of One, de John G. Avildsen
• 1992: Sense perdó (Unforgiven), de Clint Eastwood
• 1994: Cadena perpètua (The Shawshank Redemption), de Frank Darabont
• 1994: A Century of Cinema, de Caroline Thomas
• 1995: Esclat (Outbreak), de Wolfgang Petersen
• 1995: Seven, de David Fincher
• 1996: Moll Flanders, el coratge d'una dona (Moll Flanders), de Pen Densham
• 1996: Chain Reaction, d'Andrew Davis
• 1997: Kiss the Girls, de Gary Fleder
• 1997: Amistad, de Steven Spielberg
• 1998: Hard Rain, de Mikael Salomon
• 1998: Deep Impact, de Mimi Leder
• 2000: Sota sospita (Under Suspicion), de Stephen Hopkins
• 2000: Perseguint la Betty (Nurse Betty), de Neil LaBute
• 2001: Along Came a Spider, de Lee Tamahori
• 2002: High Crimes, de Carl Franklin
• 2002: The Sum of All Fears', de Phil Alden Robinson
• 2003: Levity, de Ed Solomon
• 2003: El caçador de somnis (Dreamcatcher), de Lawrence Kasdan
• 2003: Bruce Almighty, de Tom Shadyac
• 2003: Guilty by Association, de Po Johns i Howard Gibson (vídeo)
• 2004: Cop a Hawaii (The Big Bounce), de George Armitage
• 2004: Million Dollar Baby, de Clint Eastwood
• 2005: Danny the Dog, de Louis Leterrier
• 2005: Batman Begins, de Christopher Nolan
• 2005: Una vida per endavant (An Unfinished Life), de Lasse Hallström
• 2005: Edison: Ciutat sense llei (Edison), de David J. Burke
• 2006: El cas Slevin (Lucky Number Slevin), de Paul McGuigan
• 2006: Dona'm deu raons (10 Items or Less), de Brad Silberling
• 2006: The Contract, de Bruce Beresford
• 2007: The Feast of Love, de Robert Benton
• 2007: Adéu, nena, adéu (Gone Baby Gone), de Ben Affleck
• 2007: Evan Almighty de Tom Shadyac
• 2008: El cavaller fosc (The Dark Knight), de Christopher Nolan
• 2008: O ara o mai (The Bucket List), de Rob Reiner
• 2008: The Code
• 2008: Wanted
• 2009: Invictus
• 2009: The Maiden Heist
• 2010: Red, de Robert Schwentke
• 2011: La gran aventura del dofí Winter (Dolphin Tale)
• 2012: El cavaller fosc: la llegenda reneix (The Dark Knight Rises), de Christopher Nolan
• 2013: Ara em veus (Now You See Me)
• 2013: Objectiu: La Casa Blanca (Olympus Has Fallen)
• 2013: Oblivion
• 2014: Lucy
• 2014: Àtic sense ascensor (5 Flights Up)
• 2014: Transcendència (Transcendence)
• 2015: Momentum
• 2015: Ted 2
• 2016: London Has Fallen
• 2016: Ara em veus 2 (Now You See Me 2)
• 2017: Un cop amb estil (Going in Style)
• 2017: Benvinguts a Vil·la Capri (Just Getting Started)
• 2018: The Nutcracker and the Four Realms
• 2018: Alpha (narrador)
• 2019: Angel Has Fallen
• 2019: The Poison Rose
• 2020: The Comeback Trail
• 2021: Coming 2 America
• 2021: Vanquish
• 2021: Hitman's Wife's Bodyguard
• 2022: Paradise Highway
• 2022: The Minute You Wake Up Dead
• 2023: The Ritual Killer
• 2023: A Good Person

Premis i nominacions

Premis

• 1990: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Tot passejant Miss Daisy
• 2005: Oscar al millor actor secundari per Million Dollar Baby
• 2010: Premi Cecil B. DeMille

Nominacions

• 1988: Oscar al millor actor secundari per Street Smart
• 1988: Globus d'Or al millor actor secundari per Street Smart
• 1990: Oscar al millor actor per Tot passejant Miss Daisy
• 1995: Oscar al millor actor per Cadena perpètua
• 1995: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Cadena perpètua
• 2005: Globus d'Or al millor actor secundari per Million Dollar Baby
• 2010: Oscar al millor actor per Invictus
• 2010: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Invictus

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morgan Freeman

• Biografia (anglès)