Morgan Freeman

Morgan Freeman
Morgan Freeman
	Morgan Freeman a l'estrena de The Bucket List (2008)
Naixement	Morgan Porterfield Freeman, Jr.; 1 de juny de 1937 (79 anys); Memphis, Tennessee (EUA)
Nacionalitat	Estats Units
Ocupació	productor de cinema, actor, actor de televisió, actor de cinema, director de cinema, aviador, actor de gènere i actor de teatre
Cònjuge	Jeanette Adair Bradshaw (1967–1979); Myrna Colley-Lee (1984–)
Premis Oscar
	Millor actor secundari; 2004 - Million Dollar Baby
Globus d'Or
	Milloc actor - Musical o comèdia; 1990 - Tot passejant Miss Daisy; Premi Cecil B. DeMille; 2012 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
	Millor equip d'actors; 1990 - Tot passejant Miss Daisy
	Veu de Morgan Freeman
IMDB	Fitxa personal a IMDb

Morgan Freeman (Memphis, Tennessee, Estats Units, 1 de juny de 1937) és un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar. Acostumat a segons papers, es fa un lloc a la primera línia a partir de Tot passejant Miss Daisy (1990).

Contingut

1 Biografia
2 Filmografia
3 Premis i nominacions
- 3.1 Premis
- 3.2 Nominacions
4 Enllaços externs

Biografia[modifica | modifica el codi]

Morgan Freeman va anar a l'escola de Greenwood (Mississipí). Va fer el servei militar a la força aèria, i se'n va anar a Califòrnia a estudiar ball i art dramàtic al Los Angeles City College. A Broadway s'estrena de comediant el 1967 a la recuperació de Hello Dolly! amb Pearl Bailey. El mateix any, té un paper a The Nigger Lovers al costat de Stacy Keach i Viveca Lindfors. A la televisió, fa el paper d'Easy Rider a la sèrie The Electric company que el dóna a conèixer al públic nord-americà.

Morgan Freeman

Morgan Freeman triga a destacar al cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black a Street Smart li dóna molts premis (Premi del Millor segon paper masculí pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), i també una nominació als Globus d'Or. Li surt millor amb Tot passejant Miss Daisy, que li permet guanyar el 1990 un Premi Globus d'Or, un Ós de Plata i una nominació als Oscars pel seu paper de xofer negre. Des de llavors, encadena els èxits comercials com Temps de glòria (1989) d'Edward Zwick, Robin Hood: Príncep dels lladres (1991) de Kevin Reynolds o Sense perdó (1992) de Clint Eastwood.

Fa sovint personatges amb saviesa i determinació: és el jutge Leonard White a La foguera de les vanitats (1991), el presoner modèlic a Cadena perpètua (1995), el detectiu lúcid i experimentat al costat de l'impetuós Brad Pitt a Seven (1996), el President dels Estats Units a Deep Impact (1997), el tenaç inspector que interroga Gene Hackman a L'ombra de la sospita (2000), el cap de l'analista de la CIA Jack Ryan (Ben Affleck) a La suma de totes les pors (2002) o finalment l'artista cec que protegeix Jet Li a Danny the Dog (2004).

Mostra un cert compromís polític, i pren partit per la població negra americana, fent de Malcom X a la televisió a Death of the Prophet (1981), un abolicionista a Amistat (1997), i denuncia l'apartheid a Bopha! (1993), la seva primera pel·lícula com a director. Paral·lelament als seus papers de vell amb seny, fa papers inesperats: delinqüent salvatge a Perseguint la Betty (2000), és un coronel amb tèrboles ambicions a Dreamcatcher (2003), i fins i tot fa de Déu a la comèdia Bruce ttpoderós. Als 68 anys, té finalment el reconeixement de la professió guanyant l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper d'antic boxejador borni a Million Dollar Baby (2005) del seu fidel amic Clint Eastwood.