Morgan Freeman

Morgan Freeman
Morgan Freeman
	Morgan Freeman a l'estrena de The Bucket List (2008)
Dades biogràfiques
Naixement	Morgan Porterfield Freeman, Jr.; 1 de juny de 1937 (80 anys); Memphis, Tennessee (EUA)
Nacionalitat	Estats Units
Ciutadania	Estats Units d'Amèrica
Ètnia	afroamericà
Religió	ateisme
Alma mater	Greenwood Public School District
Activitat professional
Ocupació	productor de cinema, actor de televisió, actor de cinema, director de cinema, aviador, actor de gènere i actor de teatre
Període en actiu	1965 –
Altres dades personals
Cònjuge	Jeanette Adair Bradshaw (1967–1979); Myrna Colley-Lee (1984–)
Fills	Alfonso Freeman
Premis i reconeixements
Premis Oscar
	Millor actor secundari; 2004 - Million Dollar Baby
Globus d'Or
	Milloc actor - Musical o comèdia; 1990 - Tot passejant Miss Daisy; Premi Cecil B. DeMille; 2012 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
	Millor equip d'actors; 1990 - Tot passejant Miss Daisy
	Veu de Morgan Freeman

Morgan Freeman (Memphis, Tennessee, Estats Units, 1 de juny de 1937) és un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar. Acostumat a segons papers, es fa un lloc a la primera línia a partir de Tot passejant Miss Daisy (1990).

Contingut

1 Biografia
2 Filmografia
3 Premis i nominacions
- 3.1 Premis
- 3.2 Nominacions
4 Enllaços externs

Biografia[modifica | modifica el codi]

Morgan Freeman va anar a l'escola de Greenwood (Mississipí). Va fer el servei militar a la força aèria, i se'n va anar a Califòrnia a estudiar ball i art dramàtic al Los Angeles City College. A Broadway s'estrena de comediant el 1967 a la recuperació de Hello Dolly! amb Pearl Bailey. El mateix any, té un paper a The Nigger Lovers al costat de Stacy Keach i Viveca Lindfors. A la televisió, fa el paper d'Easy Rider a la sèrie The Electric company que el dóna a conèixer al públic nord-americà.

Morgan Freeman

Morgan Freeman triga a destacar al cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black a Street Smart li dóna molts premis (premi al millor segon paper masculí pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), i també una nominació als Globus d'Or. Li surt millor amb Tot passejant Miss Daisy, que li permet guanyar el 1990 un Premi Globus d'Or, un Ós de Plata i una nominació als Oscars pel seu paper de xofer negre. Des de llavors, encadena els èxits comercials com Temps de glòria (1989) d'Edward Zwick, Robin Hood: Príncep dels lladres (1991) de Kevin Reynolds o Sense perdó (1992) de Clint Eastwood.

Fa sovint personatges amb saviesa i determinació: és el jutge Leonard White a La foguera de les vanitats (1991), el presoner modèlic a Cadena perpètua (1995), el detectiu lúcid i experimentat al costat de l'impetuós Brad Pitt a Seven (1996), el President dels Estats Units a Deep Impact (1997), el tenaç inspector que interroga Gene Hackman a L'ombra de la sospita (2000), el cap de l'analista de la CIA Jack Ryan (Ben Affleck) a La suma de totes les pors (2002) o finalment l'artista cec que protegeix Jet Li a Danny the Dog (2004).

Mostra un cert compromís polític, i pren partit per la població negra americana, fent de Malcom X a la televisió a Death of the Prophet (1981), un abolicionista a Amistat (1997), i denuncia l'apartheid a Bopha! (1993), la seva primera pel·lícula com a director. Paral·lelament als seus papers de vell amb seny, fa papers inesperats: delinqüent salvatge a Perseguint la Betty (2000), és un coronel amb tèrboles ambicions a Dreamcatcher (2003), i fins i tot fa de Déu a la comèdia Bruce ttpoderós. Als 68 anys, té finalment el reconeixement de la professió guanyant l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper d'antic boxejador borni a Million Dollar Baby (2005) del seu fidel amic Clint Eastwood.