George Cukor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorge Cukor
George Cukor Allan Warren.jpg
Cukor, el 1973
Nom original(en) George Dewey Cukor Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGeorge Dewey Cukor
7 de juliol de 1899
Nova York, Estat de Nova York, EUA
Mort24 de gener de 1983(1983-01-24) (als 83 anys)
Los Angeles, Califòrnia, EUA
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióDeWitt Clinton High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, productor de cinema i director de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata –  1981 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premis Oscar
Millor director
1965 - My Fair Lady
Globus d'Or
Millor director
1965 - My Fair Lady
Premis Emmy
Millor direcció de programa especial
1975 - Love Among the Ruins
Premis BAFTA
Millor pel·lícula
1964 - My Fair Lady
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1982 - Trajectòria cinematogràfica

IMDB: nm0002030 Allocine: 23 Allmovie: p86340 TCM: 41936 IBDB: 14534
Find a Grave: 3718 Modifica els identificadors a Wikidata

George Dewey Cukor (Nova York, 7 de juliol de 1899 - Los Angeles, 24 de gener de 1983) fou un director de cinema estatunidenc. Sobretot especialitzat en les comèdies, posseïa el talent de fer sortir el millor dels actors que dirigia i sobretot de les actrius. Així, sota la seva direcció, vint-i-un actors diferents van obtenir nomenaments als Oscars.

La seva carrera va florir a RKO quan David O. Selznick, el responsable de producció de l'estudi, va designar Cukor per a dirigir diverses de les pel·lícules més importants de RKO, inclosa What Price Hollywood? (1932), A Bill of Divorcement (1932), Our Betters (1933) i Donetes (Little Women) (1933). Quan, el 1933, Selznick es va traslladar a MGM, Cukor el va seguir i va dirigir Dinner at Eight (1933) i David Copperfield (1935) per a Selznick i Romeo and Juliet (1936) i Camille (1936) per a Irving Thalberg.

Va ser substituït com a director de Allò que el vent s'endugué (1939), però poc després va dirigir The Philadelphia Story (1940), Gaslight (1944), Adam's Rib (1949), Born Yesterday (1950), A Star Is Born ( 1954), Bhowani Junction (1956), i guanyà el premi Oscar al millor director per My Fair Lady (1964). Va continuar treballant fins als anys vuitanta. El 2019, la pel·lícula de Cukor Gaslight va ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés per a la seva conservació al Registre Nacional de Cinema per ser "cultural, històricament, o estèticament significativa".[1]

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Cukor va néixer al Lower East Side, a Manhattan, Nova York. Era fill d'immigrants hongaresos jueus. La família no era especialment religiosa (el porc era un aliment bàsic a taula), i quan va començar a assistir al temple de nen, Cukor va aprendre fonèticament l’hebreu, sense entendre realment el significat de les paraules ni el que representaven. Com a resultat, va ser ambivalent en la seva fe i en la seva retirada de les tradicions del món antic des de la infància, i com a adult va abraçar una anglofília per allunyar-se encara més de les seves arrels.[2]

De petit, Cukor va aparèixer en diverses obres de teatre amateur i va prendre classes de dansa, i als set anys va actuar en un recital amb David O. Selznick, que en els anys posteriors es va convertir en mentor seu i amic.[3] D'adolescent, mentre estudiava a l'institut, li atreia tant el teatre que se saltava classes per assistir a sessions teatrals per la tarda;[4] va participar en diferents muntatges com a actor.

Chicago i Broadway[modifica]

Després de la seva graduació en la De Witt Clinton High School, va estudiar durant un any a la Students Army Training Corp. Després, va trobar feina com a tècnic en una companyia de teatre de Chicago, ocupació que va mantenir durant tres anys. Va treballar en un musical itinerant, The Better 'Ole.[5] Després d'aquesta etapa de formació, el 1920, Cukor es va atrevir a crear la seva pròpia companyia teatral a Rochester (Nova York). La companyia va funcionar bé durant set anys i li va permetre fer el salt a Broadway. El 1925 va formar la C.F. i Z. Production Company amb Walter Folmer i John Zwicki, que li van donar la seva primera oportunitat de dirigir.[6][7]

El 1927, als seus vint-i-vuit anys, Cukor va començar a treballar a Broadway, la qual cosa li va permetre entrar en contacte amb grans actrius del moment com Ethel Barrymore o Jeanne Eagles. Durant els propers anys, Cukor va alternar la feina entre Rochester durant els mesos d’estiu i Broadway a l’hivern. El 1926, la seva direcció d'una adaptació escènica de The Great Gatsby d'Owen Davis va cridar l'atenció dels crítics de Nova York. El crític teatral Arthur Pollock escrigué al Brooklyn Eagle tot descrivint-la com a una obra inusual d'un director menys conegut del que hauria de ser".[8] Cukor va dirigir sis produccions més a Broadway abans de marxar cap a Hollywood el 1929.

Arribada a Hollywood[modifica]

En els inicis del cinema sonor, Hollywood va començar a contractar els professionals de Broadway i Cukor va ser un d'ells. El 1929, Cukor va començar a treballar per a Hollywood, col·laborant amb els directors que venien del cinema mut. El seu primer treball va ser com a director de diàlegs a la pel·lícula River of Romance de Richard Wallace per a la Paramount Pictures; s'encarregava del repartiment perquè es parlés amb un accent del sur acceptable.[9] El 1930, va repetir com a director de diàlegs en la cèlebre All Quiet on the Western Front de Lewis Milestone. Aquest any va codirigir tres pel·lícules a Paramount i el seu sou setmanal va augmentar fins a 1500 dòlars.[10]

Va codirigir diverses pel·lícules per la Paramount. El 1932 el van assignar per col·laborar a One Hour with You, una opereta amb Maurice Chevalier i Jeanette MacDonald, sota la direcció principal d'Ernst Lubitsch que va optar per concentrar-se en la producció de la pel·lícula. Al principi els dos directors van treballar bé junts, però poc després Lubitsch va començar a arribar al plató regularment, i aviat va començar a dirigir escenes amb el consentiment de Cukor. En acabar la pel·lícula, Lubitsch es va apropar al director general de la Paramount, B. P. Schulberg, i va amenaçar de marxar de l'estudi si el nom de Cukor apareixia en els crèdits. Quan Schulberg li va demanar que cooperés, Cukor va presentar una demanda. Finalment va acceptar per aparèixer com a sotsdirector i després va deixar la Paramount. David O. Selznick el contracta per a la RKO.[11]

Contracte amb la RKO[modifica]

Escena d'uns dels grans èxits de Cukor, The Philadelphia Story

La fama arribaria a Cukor durant en aquest període, ja que les pel·lícules que va dirigir per a la RKO van obtenir èxit tant del públic com de la crítica. Cukor va arribar a crear un tipus de pel·lícula molt personal que va ser coneguda com a comèdia sofisticada, en les que la dona adquiria un caràcter fort, sexista i cruel amb la seva parella. Durant la seva carrera va dirigir molts actors i actrius que guanyaren el premi Oscar: James Stewart a The Philadelphia Story (1940), Ronald Colman a A Double Life (1947) i Rex Harrison a My Fair Lady (1964). I especialment, l'actriu Katharine Hepburn, que va debutar a A Bill of Divorcement (1932) amb una personalitat que tenia als respnsables de la RKO desorientats per com utilitzar-la. Cukor la va dirigir en diverses pel·lícules, algunes d’èxit, com Donetes (1933) i Holiday (1938), i altres que fracassaren, com Sylvia Scarlett (1935). Cukor i Hepburn foren amics íntims.

El protagonisme que adquireixen els personatges femenins en l'univers de Cukor és la raó per la qual el director se l'ha definit com a director d'actrius, apel·latiu, que, en vida, no li feia massa gràcia. D'altra banda, encara que les seves pel·lícules guanyaven premis, la feina de Cukor, en els seus inicis, no va obtenir reconeixement. Se'l considerava un director eficaç però menor, ja que es creia que les seves pel·lícules obtenien bons resultats gràcies al fet que eren adaptacions de grans obres.

Allò que el vent s'endugué[modifica]

David. O. Selznick

Cukor va ser contractat per Selznick per dirigir Allò que el vent s'endugué ja des de 1936, fins i tot abans que es publiqués el llibre.[12] Cukor va passar un any en les tasques de preproducció de la pel·lícula i, fins i tot, va arribar a provar diverses actrius per al paper de Scarlet. Volia a K. Hepburn, però Selznick, preocupat per la seva reputació de "verí per a la taquilla", no la volia sense una prova de pantalla, i l'actriu es va negar. Una segona opció era Paulette Goddard, però la seva relació suposadament il·lícita amb Charlie Chaplin (estaven, de fet, casats en secret) preocupava a Selznick.[13] Cukor va dedicar moltes hores a entrenar a Vivien Leigh i a Olivia de Havilland abans de començar el rodatge. Clark Gable, es va resistir a millorar l'accent dels homes del sud.

Sembla que a Cukor li van molestar certs canvis de guió i s'ha comentat que a Clark Gable li incomodava l'oberta homosexualitat de Cukor; el director, encara que discret, mai va ocultar la seva sexualitat. Sembla que Gable se sentia incòmode amb Cukor al plató;[14] l'escriptor Gore Vidal, en la seva autobiografia Point to Point Navigation , relata que Gable va exigir que Cukor fos acomiadat.[15] Però no apareix res d'això en les memòries de David O. Selznick indica, ni suggereix, que Clark Gable va tenir cap paper en la destitució de Cukor de la pel·lícula. Tenint en compte que Gable i Cukor havien treballat junts ja abans (el 1934, a Manhattan Melodrama si Gable posés objeccions a Cukor, no hagues firmat el seu contracte per a la pel·lícula.[16] Alguns documents més aviat mostren la insatisfacció creixent de Selznick pel ritme lent en la producció i la qualitat del treball de Cukor.[17] Quatre mesos abans de començar la filmació principal, Selznick va plantejar la idea de substituir-lo per Victor Fleming. L’amistat de Selznick amb Cukor s’havia deteriorat parcialment quan el director refusà altres projectes com A Star is Born (1937) i Intermezzo (1939).[18] Finalment, va optar per canviar de director.

Anys 40 i l'exèrcit[modifica]

La destitució de Cukor de Wind el va alliberar per dirigir The Women (1939), que té un repartiment completament femení, seguit de The Philadelphia Story (1940). També va dirigir a Greta Garbo, una altra de les seves actrius preferides, a la Dona de dues cares (1941), la seva darrera pel·lícula abans de retirar-se de la pantalla. Amb Katharine Hepburn, que començà dirigint-la a A Bill of Divorcement (1932), treballarien junts en diverses pel·lícules com The Philadelphia Story amb Cary Grant i James Stewart, i una sèrie de comèdies de parella amb Spencer Tracy. Amb menys d'èxit, reuní Yves Montand i Marilyn Monroe en El multimilionari, dos anys abans de rodar l'inacabat Something's Got to Give, última aparició de Marilyn. L'únic Oscar que s'emporta en qualitat de director és per a My Fair Lady, el 1964, la seva segona comèdia musical després de A Star Is Born en la seva versió més coneguda (1954).

El 1942, als 43 anys, Cukor es va allistar a l'Exèrcit dels Estats Units, dins el Signal Corps. Va ser assignat als antics estudis Kaufman Astoria Studios de la Paramount, on havia dirigit tres pel·lícules a principis dels anys trenta. A ell se li va permetre allotjar-se al St. Regis Hotel de Manhattan. Al costat d'altres directors, Cukor va produir pel·lícules d’entrenament i formació per al personal de l’exèrcit. Com que no tenia el rang d'oficial, li era difícil donar ordres i indicacions als seus superiors. Malgrat els seus esforços –fins i tot va demanar a Frank Capra que intercedís en nom seu–, mai no va aconseguir la condició d’oficial durant els seus sis mesos de servei. Més endavant, Cukor va sospitar que la seva homosexualitat li va impedir rebre cap ascens,[19] tot i que mai es van poder confirmar.[20]

Durant els anys 40 i anys 50 foren d'èxits i fracassos per a Cukor. Tant Two-Faced Woman com Her Cardboard Lover (1942) van ser fallides comercials. Més èxit van tenir A Woman's Face (1941) amb Joan Crawford i Gaslight (1944) amb Ingrid Bergman i Charles Boyer. Durant aquesta època, Cukor va formar una aliança amb els guionistes Garson Kanin i Ruth Gordon, que es van conèixer a la casa de Cukor el 1939 i es van casar tres anys després. Al llarg de set anys, el trio va col·laborar en set pel·lícules, entre elles, A Double Life (1947) protagonitzada per Ronald Colman, Adam's Rib (1949), Born Yesterday (1950), The Marrying Kind (1952) i It Should Happen to You (1954), amb Judy Holliday, un altre actriu favorita de Cukor, que va obtenir l'Oscar a la millor actriu per Born Yesterday.

Darreres pel·lícules i mort[modifica]

El desembre de 1952, Sid Luft li va proposar la direcció del remake d'un musical, A Star is Born (1937) amb la seva dona, Judy Garland, en el paper principal. Cukor va declinar d'entrada perquè era massa semblant a What Price Hollywood? (1932); però l'oportunitat de dirigir la seva primera pel·lícula en technicolor, fer el seu primer musical, i treballar amb el guionista Moss Hart i, especialment, amb Garland el va convèncer i va acceptar.[21] Per a l'actor principal va pensar en Cary Grant, Humphrey Bogart, Frank Sinatra i Stewart Granger, que van refusar per diferents motius;[22] finalment va ser James Mason. Van haver-hi força problemes, especialment per la inestabilitat de Garland, amb problemes de dependència; cap al final, Cukor va abandonar la producció.[23] En el metratge final la pel·lícula durà 154 minuts, amb la pèrdua de números musicals i escenes dramàtiques crucials; Cukor la va qualificar d'una pèrdua "molt dolorosa".[24] Ell no va aparèixer entre les sis nominacions a l'Oscar de la pel·lícula.

Durant els següents anys, Cukor va dirigir un bon grapat de pel·lícules amb un èxit variable. Les Girls (1957) va guanyar el premi Golden Globe a la millor pel·lícula, i Wild Is the Wind,també del 1957, va obtenir nominacions a l’Oscar per a Anna Magnani i Anthony Quinn, però ni Heller a Pink Tights, ni Let's Make Love, totes dues del 1960, van ser èxits de taquilla. El rodatge de Something's Got to Give amb Marilyn Monroe fou complicat; després de 32 dies de rodatge, el director tenia només 7 minuts i mig de pel·lícula.[25] Més endavant la producció es va aturar quan Cukor havia rodat totes les escenes que no involucraven a Monroe. L'executiu Peter Levathes la va acomiadar-la i va contractar a Lee Remick; això suposà que Dean Martin deixés la pel·lícula perquè el seu contracte garantia que actuaria amb Monroe.[26] Poc després, Monroe aparegué morta i el projecte quedà aturat.

Dos anys després, Cukor va obtenir un dels seus majors èxits amb My Fair Lady (1964). Al llarg del rodatge hi va haver tensions creixents entre el director i el dissenyador Cecil Beaton, però Cukor es va emocionar amb la gran Audrey Hepburn, tot i que l'equip tècnic estava menys encantat amb les seves demandes com a diva.[27] La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i va guanyar l'Oscar al millor director entre altres premis; un reconeixement a les moltes nominacions anteriors. Després de My Fair Lady, Cukor va estar menys actiu. Va dirigir Riques i famoses (1981), la seva última pel·lícula, amb Jacqueline Bisset i Candice Bergen, als 82 anys. El 1976, Cukor va ser premiat amb el George Eastman Award, atorgat per George Eastman House per una contribució distingida a l'art del cinema.[28]

Cukor va morir d'un atac de cor el 24 de gener de 1983 i va ser enterrat al cementiri Little Garden of Constancy, al Forest Lawn Memorial Park (Glendale), a Califòrnia.[29] El 2013, The Film Society del Lincoln Center va presentar una visió retrospectiva completa de la seva obra titulada "The Discreet Charm of George Cukor" ("El discret encant de George Cukor").[30]

Filmografia[modifica]

Any Títol Estudis Gènere Protagonistes Notes
1930 Grumpy Paramount Pictures Drama Cyril Maude Codirigida amb Cyril Gardner
1930 The Virtuous Sin Paramount Pictures Drama Kay Francis, Walter Huston, Kenneth MacKenna Codirigida amb Louis J. Gasnier
1930 The Royal Family of Broadway Paramount Pictures Comèdia Fredric March, Ina Claire Codirigida amb Cyril Gardner
1931 Tarnished Lady Paramount Pictures Drama Tallulah Bankhead, Clive Brook, Alexander Kirkland
1931 Girls About Town Paramount Pictures Comèdia Kay Francis, Lilyan Tashman, Joel McCrea
1932 One Hour With You Paramount Pictures Musical Maurice Chevalier, Jeanette MacDonald Va dirigir part de la pel·lícula, quan Ernst Lubitsch va emmalaltir i va ser acreditat com a director de diàleg
1932 Une heure près de toi Paramount Pictures Musical Maurice Chevalier, Jeanette MacDonald Versió francesa de One Hour With You / Codirigida amb Ernst Lubitsch
1932 What Price Hollywood? RKO Drama Constance Bennett, Lowell Sherman, Neil Hamilton
1932 A Bill of Divorcement RKO Drama John Barrymore, Billie Burke, Katharine Hepburn
1932 Rockabye RKO Drama Constance Bennett, Joel McCrea, Paul Lukas David O. Selznick va contractar amb Cukor dues setmanes després d'iniciar-se el rodatge de la pel·lícula inicial de George Fitzmaurice, que no complia les expectatives
1932 The Animal Kingdom RKO Drama Leslie Howard, Ann Harding, Myrna Loy no surt als crèdits
1933 Our Betters RKO Drama Constance Bennett
1933 Dinner At Eight MGM Drama John Barrymore, Jean Harlow, Marie Dressler, Lionel Barrymore, Billie Burke, Wallace Beery
1933 Little Women RKO Drama Katharine Hepburn, Joan Bennett, Douglass Montgomery
1934 Manhattan Melodrama MGM, Cosmopolitan Pictures Policíac Clark Gable, William Powell, Myrna Loy Va dirigir escenes addicionals després de la producció
1935 David Copperfield MGM Drama Freddie Bartholomew, W.C. Fields, Lionel Barrymore
1935 No More Ladies MGM Comèdia Joan Crawford, Robert Montgomery, Franchot Tone Va completar el film quan Edwarad H. Griffith va caure malalt
1935 La gran aventura de Sylvia (Sylvia Scarlett) RKO Comèdia Katharine Hepburn, Cary Grant, Brian Aherne
1936 Romeo and Juliet MGM Romàntica Norma Shearer, Leslie Howard, John Barrymore, Basil Rathbone
1936 Camille MGM Romàntica Greta Garbo, Robert Taylor, Henry Daniell
1938 I Met My Love Again Walter Wanger Productions Romàntica Joan Bennett, Henry Fonda Va assistir a Joshua Logan en la direcció d'alguna part del film
1938 The Aventuress of Tom Sawyer David O. Selznick Aventures Tommy Kelly, Jackie Moran
1938 Holiday Columbia Drama Katharine Hepburn, Cary Grant
1939 Zaza Paramount Drama Claudette Colbert, Herbert Marshall
1939 The Women MGM Drama Norma Shearer, Joan Crawford, Rosalind Russell
1939 Allò que el vent s'endugué David O. Selznick Drama Vivien Leigh, Clark Gable, Olivia De Havilland, Leslie Howard Acomiadat en les primeres etapes de la producció, algunes de les seves escenes van romandre en la pel·lícula acabada
1940 Susan and God MGM Comèdia Joan Crawford, Fredric March
1940 The Philadelphia Story MGM Comèdia Katharine Hepburn, Cary Grant, Jimmy Stewart
1941 A Woman's Face MGM Drama Joan Crawford, Melvyn Douglas, Conrad Veidt
1941 La dona de les dues cares MGM Comèdia Greta Garbo, Melvyn Douglas, Constance Bennett
1942 Her Cardboard Lover MGM Comèdia Norma Shearer, Robert Taylor, George Sanders
1942 Keeper of the Flame MGM Drama Spencer Tracy, Katharine Hepburn
1943 Resistance and Ohm's Law Army Signal Corps Documental, curtmetratge
1944 Gaslight MGM Drama Ingrid Bergman, Charles Boyer, Joseph Cotten
1944 Winged Victory 20th Century Fox Bèl·lica
1944 I'll Be Seeing You David O. Selznick Drama Ginger Rogers, Joseph Cotten, Shirley Temple Reemplaçà a William Dieterle durant la producció
1947 Desire Me MGM Drama Greer Garson, Robert Mitchum Va contribuir a la pel·lícula juntament amb altres 4 directors
1947 A Double Life Garson Kanin Cinema negre Ronald Colman, Signe Hasso, Shelley Winters
1949 Edward, My Son MGM Drama Spencer Tracy, Deborah Kerr
1949 Adam's Rib Loew's Comèdia Spencer Tracy, Katharine Hepburn, Judy Holliday
1950 A Life of Her Own MGM Drama Lana Turner, Ray Milland
1950 Nascuda ahir Columbia Comèdia Judy Holliday, Broderick Crawford, William Holden
1951 The Model and the Marriage Broker 20th Century Fox Comèdia Thelma Ritter, Jeanne Crain, Scott Brady
1952 The Marrying Kind Columbia Comèdia Judy Holliday, Aldo Ray
1952 La Pat i en Mike (Pat and Mike) MGM Comèdia Spencer Tracy, Katharine Hepburn, Aldo Ray
1953 The Actress MGM Comèdia Spencer Tracy, Teresa Wright, Jean Simmons
1954 It Should Happen to You Columbia Comèdia Judy Holliday, Peter Lawford, Jack Lemmon
1954 A Star Is Born Warner Bros., Transcona Enterprises Drama Judy Garland, James Mason Parcialment perduda
1956 Destins encreuats MGM Drama Ava Gardner, Stewart Granger
1957 Les Girls MGM Musical Gene Kelly, Mitzi Gaynor, Kay Kendall
1957 Wild Is the Wind Paramount Pictures Drama Anna Magnani, Anthony Quinn
1958 Hot Spell Paramount Pictures Drama Shirley Booth, Anthony Quinn, Shirley Maclaine no surt als crèdits
1960 El pistoler de Cheyenne Paramount Pictures Western Sophia Loren, Anthony Quinn, Steve Forrest La pel·lícula final va ser desautoritzada per Cukor
1960 Cançó immortal William Goetz Drama Dirk Bogarde, Capucine, Genevieve Page Va acabar la pel·lícula, quan Charles Vidor va morir durant la producció
1960 El multimilionari The Company of Aritsts Musical Marilyn Monroe, Yves Montand, Tony Randall
1962 Something's Got to Give 20th Century Fox Comèdia Marilyn Monroe, Dean Martin, Cyd Charisse La pel·lícula va ser abandonat després de la mort de Monroe / es conserven 37 minuts de metratge
1962 The Chapman Report DFZ Productions Drama Shelley Winters, Jane Fonda, Claire Bloom, Glynis Johns
1964 My Fair Lady Warner Bros. Musical Audrey Hepburn, Rex Harrison
1969 Justine 20th Century Fox Drama Michael York, Anouk Aimee, Dirk Bogarde Substituït per Joseph Strick, poc després de començar la producció
1972 Viatges amb la meva tia MGM Comèdia Maggie Smith, Alec McCowen, Cindy Williams
1976 The Blue Bird 20th Century Fox, Lenfilm, Tower International, Wenks Films Drama Elizabeth Taylor, Jane Fonda, Ava Gardner
1981 Riques i famoses MGM, Jaquet Drama Jacqueline Bisset, Candice Bergen

Referències[modifica]

  1. Chow, Andrew R. (11 desembre 2019). «See the 25 New Additions to the National Film Registry, From Purple Rain to Clerks». Time (New York, NY).  December 11, 2019
  2. McGilligan, pp. 5–6.
  3. McGilligan, p. 11.
  4. Kipen, David. "Flawed look at career of blacklisted director", San Francisco Chronicle, August 29, 2001. Accés September 14, 2009.
  5. McGilligan, p. 21.
  6. Levy, pp. 33–34.
  7. McGilligan, pp. 34–35.
  8. McGilligan, p. 53.
  9. McGilligan, p. 61.
  10. McGilligan, pp. 67–69.
  11. McGilligan, pp. 69–71.
  12. McGilligan, p. 134.
  13. McGilligan, pp. 137–38.
  14. Fleming, E. J.. The Fixers: Eddie Mannix, Howard Strickling, and the MGM Publicity Machine. Jefferson NC: McFarland, 2005, p. 182. ISBN 978-0-7864-2027-8. 
  15. Vidal, Gore. Point to Point Navigation: A Memoir. Nova York: Random House, 2007, p. 135. ISBN 978-0-307-27501-1. 
  16. Hollywood Studio Magazine, "The Great Directors" September 1986.
  17. Myrick, Susan White (1986), Columns in Hollywood: Reports from the Gwtw Sets, Mercer University Press.
  18. McGilligan, p. 139.
  19. McGilligan, pp. 171–75.
  20. Levy, p. 150.
  21. McGilligan, 217-18.
  22. McGilligan, pp. 219–20.
  23. McGilligan, pp. 224–26.
  24. McGilligan, pp. 236–37.
  25. Levy, p. 271.
  26. McGilligan, p. 272.
  27. Levy, p. 289.
  28. The George Eastman Award Arxivat 15 April 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  29. Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed.: 2 (Kindle Locations 10585-10586). McFarland & Company, Inc., Publishers. Kindle Edition.
  30. Farber, Stephen «Elegant Provocateur in a Puritanical Era». The New York Times, 26-12-2013 [Consulta: 30 desembre 2013].
Bibliografia
  • Hillstrom, Laurie Collier, International Dictionary of Films and Filmmakers. Detroit: St. James Press, 1997. ISBN 1-55862-302-7.
  • Katz, Ephraim, The Film Encyclopedia. New York: HarperCollins, 2001. ISBN 0-06-273755-4.
  • McGilligan, Patrick, George Cukor: A Double Life. New York: St. Martin's Press 1991. ISBN 0-312-05419-X
  • Myrick, Susan, White Columns in Hollywood: Reports from the GWTW Sets. Macon, Georgia: Mercer University Press, 1982 ISBN 0-86554-044-6.
  • Wakeman, John, World Film Directors. New York: H. W. Wilson Company 1987. ISBN 0-8242-0757-2.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Cukor