No More Ladies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
No More Ladies

Fitxa tècnica
Direcció: Edward H. Griffith
George Cukor
Direcció artística: Cedric Gibbons

Producció: Edward H. Griffith i Irving Thalberg

Guió: Donald Ogden Stewart i Horace Jackson, de l'obra de A.E. Thomas (adaptada per Rachel Crothers, no surt als crèdits)

Música: Edward Ward

Fotografia: Oliver T. Marsh

Muntatge: Frank E. Hull

Vestuari: Adrian

Dades i xifres
Data d'estrena: 1935
Gènere: Comèdia
Duració: 80 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer

Fitxa a IMDb

Valoracions
IMDb 6.3/10 stars

No More Ladies és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward H. Griffith i George Cukor, estrenada el 1935.

Argument[modifica | modifica el codi]

Argument[modifica | modifica el codi]

Marcia (Joan Crawford) és una jove de l'alta societat que comparteix la seva casa de Nova York amb la seva àvia alcohòlica, Fanny Townsend (Edna May Oliver). Marcia és una creient ferma que en una parella l'un ha de ser fidel a l'altre, a diferència del seu marit que no ho veu així. Marcia coneix Jim (Franchot Tone), que està d'acord amb ella en el tema de la monogàmia d'una parella. Marcia, tanmateix, decideix perseguir Sherry (Robert Montgomery), que Marcia veu com a repte i busca per curar el marit de la seva naturalesa flirtejadora.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Rebuda[modifica | modifica el codi]

Segons Andre Sennwald de The New York Times, " malgrat la seva fórmula antiga, no té el mateix glamour que  Crawford a Forsaking All Others. Si és menys furiosament antic que el clàssic, és també una mica menys exitós com a diversió. Amb la brigada d'escriptors que van treballar en el guió, va quedar una mica d'enginy que donen moments d'hilaritat en una extensió de tedi i falsa sofisticació."[2] Time el va definir com un "agradable, enginyós  malgastador de temps" descrivint una "varietat de crom blanc de moderns interiors, una confusió de cíniques bromes sobre còctels i cigarrets, [i] les complicacions de l'adulteri."[3] Escrivint per The Spectator, Graham Greene va descriure la pel·lícula com "problema empallegós", "rati de segona", i "transitori", tot i que va elogiar el paper de Ruggles (en el paper d'Edgar Holden).[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «No More Ladies». The New York Times.
  2. Andre Sennwald (June 22, 1935).
  3. "Cinema: The New Pictures".
  4. Greene, Graham. «The Bride of Frankenstein/The Glass Key/No More Ladies/Abyssinia». The Spectator, 5 juliol 1935.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: No More Ladies Modifica l'enllaç a Wikidata