Thelma Schoonmaker
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1940 Alger (Algèria) |
| Formació | Universitat de Colúmbia Universitat de Nova York Universitat Cornell Ridgewood High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | muntadora, actriu de televisió |
| Activitat | 1966 |
| Família | |
| Cònjuge | Michael Powell (1984–1990) |
| Premis | |
| |
Thelma Schoonmaker (Alger, 3 de gener de 1940) és una muntadora estatunidenca.[1]
Biografia
[modifica]El seu pare treballava en una petroliera.[2] Va arribar als Estats Units amb 10 anys.
Va estudiar rus i administració de govern a la Universitat Cornell i desitjava treballar en relacions internacionals fins que va ser rebutjada en una feina al Departament d’Estat. Va respondre aleshores a un anunci classificat per treballar com a editora de cinema. Va realitzar un curs d’estiu de sis setmanes en el programa de cinema de la Universitat de Nova York, on va conèixer Scorsese i el va ajudar a editar el seu primer llargmetratge: Who's That Knocking at My Door.
Thelma Schoonmaker treballa essencialment amb Martin Scorsese, a qui va conèixer a Nova York quan ell debutava i de qui ha sigut la muntadora triada.[2] Més tard, li va presentar el director Michael Powell amb qui es va casar (morí l'any 1990).[3]
Ha aconseguit tres Oscars al millor muntatge (1981, 2005 i 2007), cada vegada per a un film de Scorsese: Raging Bull, L'aviador i Infiltrats. El 2 de setembre de 2014, és distingida per un Lleó d'Or per la carrera que li és atribuït pel conjunt de la seva carrera en la 71a Mostra de Venècia.[4]
Ha declarat llegir els guions dels films que ha de muntar abans del rodatge, però prova a continuació d'oblidar-los per tal de no reaccionar més que a través dels rushes.[5]
El primer film que ha muntat en muntatge no-lineal, amb ordinador, és Casino l'any 1995. Fins llavors era reticent a aquesta tècnica, pensant que li caldria molt de temps per controlar-la, però va quedar convençuda pel fet de poder fer diverses versions d'una mateixa seqüència sense haver de desfer el que havia fet.[5]
Filmografia
[modifica]- Who's That Knocking at My Door (1967)
- Toro salvatge (Raging Bull) (1980)
- The King of Comedy (1982)
- Quina nit! (After Hours) (1985)
- El color dels diners (The Color of Money) (1986)
- The Last Temptation of Christ (1988)
- Històries de Nova York (New York Stories) (1989) segment "Life Lessons"
- Un dels nostres (Goodfellas) (1990)
- El cap de la por (Cape Fear) (1991)
- L'edat de la innocència (The Age of Innocence) (1993)
- Casino (1995)
- Grace of My Heart (1996)
- Kundun (1997)
- Bringing Out the Dead (1999)
- Il mio viaggio in Italia (1999)
- Gangs of New York (2002)
- L'aviador (The Aviator) (2004)
- Infiltrats (The Departed) (2006)
- Shutter Island (2010)
- Hugo (2011)
- The Wolf of Wall Street (2013)
- Bombay Velvet (2015)
- Silence (2016)
- The Snowman (2017) amb Claire Simpson
- The Irishman (2019)
- Killers of the Flower Moon (2023)
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1981: Oscar al millor muntatge (Toro salvatge).
- 1981: Eddie Award del millor muntatge (Toro salvatge).
- 2003: Eddie Award del millor muntatge (Gangs of New York).
- 2005: Oscar del millor muntatge (L'aviador).
- 2005: Eddie Award del millor muntatge (L'aviador).
- 2007: Oscar del millor muntatge (Infiltrats).
- 2014: Lleó d'Or per la carrera per al conjunt de la seva carrera en la 71a Mostra de Venècia
Nominacions
[modifica]- 1971: Nominació a l'Oscar del millor muntatge (Woodstock).
- 1991: Nominació a l'Oscar del millor muntatge (Un dels nostres).
- 1991: Nominació al premi Eddie del millor muntatge (Un dels nostres).
- 1996: Nominació al premi Eddie del millor muntatge (Casino).
- 2003: Nominació a l'Oscar del millor muntatge (Gangs of New York).
Referències
[modifica]- ↑ «The Thelma & Bertram Schoonmaker Story». [Consulta: 2018-12-05T06:04:54Z].
- 1 2 «Thelma Schoonmaker: A Personal Journey with Scorsese and Powell». Arxivat de l'original el 2013-12-13.
- ↑ «"Thelma Schoonmaker Q&A"». Arxivat de l'original el 2006-01-07.
- ↑ «Voir l'annonce de l'attribution du Lion d'Or d'honneur à Thelma Schoonmaker». Lloc oficial de la Mostra de Venècia, 17-07-2014.
- 1 2 Saada, Nicolas «Entretien avec Thelma Schoonmaker». Cahiers du cinéma, 500, 3 1996, p. 17-19.