L'edat de la innocència

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'edat de la innocència
The Age of Innocence
The Age Of Innocence.jpg
Fitxa
DireccióMartin Scorsese
Protagonistes
Director artísticDante Ferretti
ProduccióBarbara De Fina
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióMartin Scorsese i Jay Cocks segons la novel·la homònima d'Edith Wharton
MúsicaElmer Bernstein
FotografiaMichael Ballhaus
MuntatgeThelma Schoonmaker
VestuariGabriella Pescucci i Barbara Matera
ProductoraColumbia Pictures
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1993
Durada139 min.
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLong Island i Nova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enL'edat de la innocència (novel·la) Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, drama, drama històric i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0106226 Filmaffinity: 503241 Allocine: 8345 Rottentomatoes: m/age_of_innocence Mojo: ageofinnocence Allmovie: v119008 Metacritic: movie/the-age-of-innocence TV.com: movies/the-age-of-innocence Modifica els identificadors a Wikidata

L'edat de la innocència (títol original en anglès The Age of Innocence)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Scorsese, estrenada el 1993.

Va ser aclamada per la crítica. Va guanyar el premi Oscar al millor vestuari i també va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària (Winona Ryder), al millor guió adaptat, a la millor banda sonora i a la millor direcció artística.[2]

Argument[modifica]

Mentre que anuncia oficialment les seves esposalles amb May Welland, el jove aristòcrata Newland Archer s'assabenta que Ellen Olenska és de tornada a Nova York. Record d'infantesa, Ellen Olenska es va casar amb un ric partit i ha viscut a Europa fins ara. Torna després d'haver deixat un marit voluble i intenta reprendre el curs de la vida mundana de Nova York.

Newland Archer s'afanya a envoltar Ellen dels seus consells i a guiar-la a través de la jungla aristocràtica de les conveniències i de les tafaneries.[3]

Repartiment[modifica]

Els pares de Scorsese, els actors Charles i Catherine Scorsese, fan una petita aparició (cameo) durant la seqüència en què Archer es troba amb la comtessa a l'estació de tren de Pennsylvania, a Jersey City.[4] El mateix Scorsese té un cameo com el "fotògraf esbojarrat que després fa les fotografies oficials del casament".[5] El seu pare, Charles Scorsese, moriria poc abans que la pel·lícula fos acabada.[6]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «The 66th Academy Awards (1994) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 4 agost 2011].
  3. The New York Times
  4. Grist, Leighton. The Films of Martin Scorsese, 1978-99: Authorship and Context II. New York: Palgrave Macmillan, 2013, p. 186. ISBN 9781137302045. 
  5. Jackson, Laura. Daniel Day-Lewis: The Biography. London: John Blake Publishing Ltd, 2013, p. 203. ISBN 9781857826050. 
  6. «Luciano Charles Scorsese; Father of Director Martin Scorsese». Los Angeles Times, 26-08-1993. [Consulta: 17 setembre 2015].