El cap de la por

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl cap de la por
Cape Fear
Cape fear 91.jpg
Fitxa
DireccióMartin Scorsese
Protagonistes
ProduccióBarbara De Fina
Dissenyador de produccióHenry Bumstead
GuióJames R. Webb
Wesley Strick,
segons el llibre The Executioners de John D. Macdonald
MúsicaBernard Herrmann,
reorquestrada per Elmer Bernstein
FotografiaFreddie Francis
MuntatgeThelma Schoonmaker
ProductoraAmblin Entertainment i TriBeCa Productions (en) Tradueix
DistribuïdorUniversal Studios
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica
Estrena1991
Durada128 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeCalifòrnia, Florida i Geòrgia
Coloren color
Descripció
Basat enThe Executioners (en) Tradueix i Cape Fear
GènereThriller
Temavenjança
Lloc de la narracióCarolina del Nord
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0101540 Filmaffinity: 147394 Allocine: 462 Rottentomatoes: m/1037581-cape_fear Mojo: capefear Allmovie: v8064 TCM: 70208 Metacritic: movie/cape-fear TV.com: movies/cape-fear-1991
Modifica les dades a Wikidata

Cape Fear és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Scorsese i estrenada el 1991.

Argument[modifica]

Després de catorze anys passats a presó, el violador Max Cady surt finalment, ben decidit a venjar-se de Sam Bowden, l'advocat que l'havia defensat, i que va fer desaparèixer un informe de la instrucció, per la seva íntima convicció de tenir la veritat.

Cady, que es defensa sol després d'haver après a llegir i a escriure a la presó, comprova que aquest informe ha desaparegut, la qual cosa no li permet reduir la seva pena, per totes les circumstàncies atenuants. No deixa llavors de perseguir el seu antic advocat i la seva família.[1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Es tracta del remake de la pel·lícula Cape Fear dirigida el 1962 per Jack Lee Thompson. La presència de Robert Mitchum, Gregory Peck i Martin Balsam és de fet una picada d'ull de la versió original en la qual tenien respectivament els papers de Max Cady, Sam Bowden i de l'inspector Mark Dutton.[2]
  • Steven Spielberg havia de realitzar en principi la pel·lícula però va desistir. Ell va proposar Martin Scorsese com a director i igualment el va convèncer de fer-ho.[2]
  • Scorsese va voler de seguida Robert De Niro pel paper de Max Cady. En canvi, Robert Redford era en el seu punt de mira pel paper de Sam Bowden.
  • Drew Barrymore i Reese Witherspoon van fer una prova per al paper de Danielle Bowden.
  • Robert de Niro ha treballat els seus músculs diversos mesos abans del rodatge per tal de donar més credibilitat a la força muscular de Max Cady.
  • Robert De Niro va pagar un dentista 20.000 dòlars per transformar la seva dentadura com si hagués passat deu anys a presó. Després del rodatge, en costà 25.000 més per retornar –la a la seva forma original.[2]
  • De Niro es va tatuar amb tintures vegetals. Els tatuatges de Max Cady van desaparèixer al cap d'alguns mesos.[2]
  • Robert de Niro va proposar l'escena on el seu personatge mossega l'amiga de Sam Bowden.
  • L'escena de l'auditori del liceu entre Robert de Niro i Juliette Lewis ha estat totalment improvisada pels dos actors en la primera presa. Martin Scorcese ha decidit finalment guardar-la.
  • L'última escena ha estat rodada prop de Hollywood al John U. Lloyd State Park enmig d'un aiguamoll de manglars.
  • Aquesta pel·lícula ha estat feta en part a Fort Lauderdale, a Florida.
  • Un episodi dels Simpson parodia aquesta pel·lícula: Llac Terror
  • La pel·lícula és inspirada en una novel·la de John D. Macdonald "The Executioners".

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «cape fear». The New York Times.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «trivia». ImdB.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_cap_de_la_por&oldid=22122097»