El cap de la por
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Cape Fear | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Martin Scorsese |
| Protagonistes | |
| Producció | Barbara De Fina  |
| Dissenyador de producció | Henry Bumstead |
| Guió | James R. Webb Wesley Strick, segons el llibre The Executioners de John D. Macdonald |
| Música | Bernard Herrmann, reorquestrada per Elmer Bernstein |
| Fotografia | Freddie Francis |
| Muntatge | Thelma Schoonmaker |
| Productora | Amblin Entertainment i TriBeCa Productions |
| Distribuïdor | Universal Studios i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1991 |
| Durada | 128 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Califòrnia, Florida i Geòrgia |
| Color | en color |
| Pressupost | 35.000.000 US$ |
| Descripció | |
| Basat en | The Executioners i Cape Fear |
| Gènere | Thriller |
| Tema | venjança |
| Lloc de la narració | Carolina del Nord |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         | |
Cape Fear és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Scorsese i estrenada el 1991.
Argument[modifica]
Després de catorze anys passats a presó, el violador Max Cady surt finalment, ben decidit a venjar-se de Sam Bowden, l'advocat que l'havia defensat, i que va fer desaparèixer un informe de la instrucció, per la seva íntima convicció de tenir la veritat.
Cady, que es defensa sol després d'haver après a llegir i a escriure a la presó, comprova que aquest informe ha desaparegut, la qual cosa no li permet reduir la seva pena, per totes les circumstàncies atenuants. No deixa llavors de perseguir el seu antic advocat i la seva família.[1]
Repartiment[modifica]
- Robert De Niro: Max Cady
- Nick Nolte: Sam Bowden
- Jessica Lange: Leigh Bowden
- Juliette Lewis: Danielle Bowden
- Joe Do Baker: Claude Kersek
- Robert Mitchum: Tinent Elgart
- Gregory Peck: Lee Heller
- Martin Balsam: Jutge
- Illeana Douglas: Lori Davis
- Fred Dalton Thompson: Tom Broadbent
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Es tracta del remake de la pel·lícula Cape Fear dirigida el 1962 per Jack Lee Thompson. La presència de Robert Mitchum, Gregory Peck i Martin Balsam és de fet una picada d'ull de la versió original en la qual tenien respectivament els papers de Max Cady, Sam Bowden i de l'inspector Mark Dutton.[2]
- Steven Spielberg havia de realitzar en principi la pel·lícula però va desistir. Ell va proposar Martin Scorsese com a director i igualment el va convèncer de fer-ho.[2]
- Scorsese va voler de seguida Robert De Niro pel paper de Max Cady. En canvi, Robert Redford era en el seu punt de mira pel paper de Sam Bowden.
- Drew Barrymore i Reese Witherspoon van fer una prova per al paper de Danielle Bowden.
- Robert de Niro ha treballat els seus músculs diversos mesos abans del rodatge per tal de donar més credibilitat a la força muscular de Max Cady.
- Robert De Niro va pagar un dentista 20.000 dòlars per transformar la seva dentadura com si hagués passat deu anys a presó. Després del rodatge, en costà 25.000 més per retornar –la a la seva forma original.[2]
- De Niro es va tatuar amb tintures vegetals. Els tatuatges de Max Cady van desaparèixer al cap d'alguns mesos.[2]
- Robert de Niro va proposar l'escena on el seu personatge mossega l'amiga de Sam Bowden.
- L'escena de l'auditori del liceu entre Robert de Niro i Juliette Lewis ha estat totalment improvisada pels dos actors en la primera presa. Martin Scorcese ha decidit finalment guardar-la.
- L'última escena ha estat rodada prop de Hollywood al John U. Lloyd State Park enmig d'un aiguamoll de manglars.
- Aquesta pel·lícula ha estat feta en part a Fort Lauderdale, a Florida.
- Un episodi dels Simpson parodia aquesta pel·lícula: Llac Terror
- La pel·lícula és inspirada en una novel·la de John D. Macdonald "The Executioners".
Premis i nominacions[modifica]
Nominacions[modifica]
- 1992: Oscar al millor actor per Robert De Niro
- 1992: Oscar a la millor actriu secundària per Juliette Lewis
- 1992: Os d'Or
- 1992: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Robert De Niro
- 1992: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Juliette Lewis
- 1993: BAFTA a la millor fotografia per Freddie Francis
- 1993: BAFTA al millor muntatge per Thelma Schoonmaker
