Taxi Driver
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Martin Scorsese |
| Protagonistes | |
| Ajudant de direcció | Peter R. Scoppa |
| Producció |
Phillip M. Goldfarb Michael Phillips Julia Phillips |
| Guió | Paul Schrader |
| Música | Bernard Herrmann |
| Fotografia | Andrew Lesnie |
| Muntatge | Jamie Selkirk |
| Vestuari | Al Craine |
| Efectes especials | Tony Parmelee |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 113 min. |
| Idioma original | Anglès |
| Rodatge | Nova York |
| Color | en color |
| Format | pantalla ampla |
| Recaptació | 117.442.400 $ |
| Descripció | |
| Gènere | Drama, Thriller, Crim |
| Tema | prostitució |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         | |
 | |
Taxi Driver és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Scorsese l'any 1976. És un retrat d'un ex combatent de la Guerra del Vietnam que pateix trastorns mentals al ser progressivament aïllat per la societat i que tracta desesperadament de tornar a la vida normal. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]
Ens trobem davant un drama angoixós, ple de temors i amb imatges de gran força expressiva. Jodie Foster encara menor d'edat, demostra ja en aquest film el seu talent interpretatiu. Sens dubte una de les millors pel·lícules de Martin Scorsese, amb la qual va obtenir quatre nominacions als Oscar, a la millor pel·lícula, al millor actor principal (Robert De Niro), a la millor actriu de repartiment (Jodie Foster), i a la millor música.
Contingut
Argument[modifica]
Travis; interpretant magistralment per un jove Robert De Niro és un ex-combatent de la Guerra del Vietnam. Aquest resideix a un suburbi de Nova York i té problemes d'insomni. Després de provar de passar les nits en sales X i altres, decideix apuntar-se com a taxista nocturn per a aprofitar el temps mort i guanyar diners. Travis és un home introvertit i de poques relacions amb la gent. No obstant això, mentre condueix el seu taxi, és testimoni silenciós de totes les maldats existents a la gran ciutat: la violència, els prejudicis, les bogeries, els barris baixos.... A mesura que passen els dies Travis es va enfurint i arriba a la paranoia. Ho anota tot en un quadern, decidit a passar un dia a l'acció, responent a la violència amb violència. Mentrestant coneix a una joveneta (Jodie Foster), amb la qual ja havia tingut alguna altra trobada al seu taxi i intenta convèncer-la perquè abandoni la vida que està duent com a prostituta.[2]
Repartiment[modifica]
- Robert De Niro: Travis Bickle
- Jodie Foster: Iris "Easy" Steensma
- Harvey Keitel: Matthew "Sport" Higgins
- Cybill Shepherd: Betsy
- Albert Brooks: Tom
- Leonard Harris: Senator Charles Palantine
- Peter Boyle: "Wizard"
- Harry Northup: Doughboy
- Martin Scorsese: Passenger Watching Silhouette
- Victor Argo: Melio
- Steven Prince: "Easy Andy"
- Joe Spinell: Personnel Officer
- Diahnne Abbott: Concession Girl
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1977: Palma d'Or al Festival de Cinema de Canes
- 1977: BAFTA a la millor música per Bernard Herrmann
- 1977: BAFTA a la millor nova promesa per Jodie Foster
- 1977: BAFTA a la millor actriu secundària per Jodie Foster
- 1977: Premi al millor actor per Robert De Niro al Cercle de crítics de Cinema de Nova York
Nominacions[modifica]
- 1977: Oscar a la millor pel·lícula
- 1977: Oscar al millor actor per Robert De Niro
- 1977: Oscar a la millor actriu secundària per Jodie Foster
- 1977: Oscar a la millor banda sonora per Bernard Herrmann
- 1977: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Robert De Niro
- 1977: Globus d'Or al millor guió per Paul Schrader
- 1977: BAFTA a la millor pel·lícula
- 1977: BAFTA al millor director per Martin Scorsese
- 1977: BAFTA al millor actor per Robert De Niro
- 1977: BAFTA al millor muntatge per Marcia Lucas, Tom Rolf i Melvin Shapiro
- 1977: Grammy al millor àlbum de banda sonora original escrita per pel·lícula o televisió per Bernard Herrmann
Curiositats[modifica]
Quentin Tarantino, un gran admirador d'aquesta pel·lícula, va aplicar el paper de l'assassí convertit en heroi al guió que va realitzar per la pel·lícula d'Oliver Stone, Assassins nats.
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. Taxi driver (en català). esadir.cat.
- ↑ «Taxi driver». The New York Times.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Taxi Driver |
