Roma, ciutat oberta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRoma, ciutat oberta
Roma città aperta Modifica el valor a Wikidata
Open City DVD.jpg
Fitxa
DireccióRoberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGiuseppe Amato, Rod E. Geiger i Roberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
GuióSergio Amidei, Federico Fellini, Celeste Negarville i Roberto Rossellini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRenzo Rossellini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaUbaldo Arata Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma i Jolanda Benvenuti Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMinerva Film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMinerva Film (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià (principalment) Modifica el valor a Wikidata
RodatgeRoma i Europa Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema d'art i assaig Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0038890 Filmaffinity: 625556 Allocine: 3622 Rottentomatoes: m/open_city Allmovie: v36504 TCM: 85803 TV.com: movies/open-city Modifica el valor a Wikidata


Roma, ciutat oberta (títol original en italià Roma, città aperta) és una pel·lícula italiana rodada el 1945, dirigida per Roberto Rossellini; està situada durant l'ocupació nazi de Roma (1944).

Es considera que Roma, ciutat oberta inaugura el neorealisme italià.

L'obra és la primera part de la considerada la trilogia de la guerra (juntament amb Paisà i Alemanya, any zero) fou premiada amb la Palma d'Or al Festival de Canes. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Durant l'ocupació nazi de Roma, el líder de la resistència Giorgio Manfredi és perseguit per la Gestapo. A través del seu amic Francesco contactara amb el sacerdot Pietro Pellegrini, qui aprofitant la seva condició lliure de toc de queda portarà diners per la resistència.[2]

Repartiment[3][modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Aquesta pel·lícula conta la història d'un grup d'Italians vivint l'ocupació nazi de 1944. Els resistents són encarnats per una mare i el seu fill, un tipògraf, un militant comunista i un sacerdot catòlic. La denúncia i la pobresa són dos temes importants d'aquest llargmetratge que s'inscriu en el moviment del neorealisme italià de postguerra. Pel guió, Rossellini, ajudat per Sergio Amidei i Federico Fellini, llavors jove periodista, es va inspirar en històries verdaderes:

Aquesta obra de Rossellini podria ser considerada com un document històric pel seu realisme. Pel·lícula realitzada amb molt petits mitjans - Rossellini es va servir de pel·lícules de fotografia posades tros a tros en una cambra negra – aquesta obra cabdal és considerada per molts cinèfils com la primera pel·lícula neorealista de la història del cinema italià.

En la filmografia del realitzador, aquesta pel·lícula forma part de la «Trilogia de la guerra» amb Paisà i Alemanya, any zero. També s'ha de destacar que l'actriu Anna Magnani, anomenada la Magnani , tenia un dels papers principals d'aquesta pel·lícula.

Premis[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Pablo Ferrando García. Roma ciudad abierta: Roberto Rossellini: (1945). València, Nau Llibres, 2006. ISBN 84-7642-732-8. 

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Roma, ciutat oberta. esadir.cat. 
  2. «Roma, ciutat oberta». The New York Times.
  3. «Roma, ciutat oberta, repartiment». The New York Times.
  4. «Roma, ciutat oberta, premis». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]