Roma, ciutat oberta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaRoma, ciutat oberta
Roma, città aperta
Open City DVD.jpg
Fitxa
DireccióRoberto Rossellini
Protagonistes
Aldo Fabrizi
Anna Magnani
ProduccióGiuseppe Amato
Ferruccio De Martino
Roberto Rossellini
GuióSergio Amidei
Alberto Consiglio
Federico Fellini
Roberto Rossellini
MúsicaRenzo Rossellini
FotografiaUbaldo Arata
MuntatgeEraldo Da Roma i Jolanda Benvenuti modifica
ProductoraMinerva Film (en) Tradueix modifica
DistribuïdorMinerva Film SpA
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1945
Durada105 min
Idioma originalItalià
RodatgeRoma i Europa (en) Tradueix modifica
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
GènereDrama històric
cinema bèl·lic
TemaSegona Guerra Mundial modifica
Lloc de la narracióRoma modifica
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0038890 Filmaffinity: 625556 Allocine: 3622 Rottentomatoes: m/open_city Allmovie: v36504 TCM: 85803 TV.com: movies/open-city Modifica els identificadors a Wikidata

Roma, ciutat oberta (títol original en italià Roma, città aperta) és una pel·lícula italiana rodada el 1945, dirigida per Roberto Rossellini; està situada durant l'ocupació nazi de Roma (1944).

Es considera que Roma, ciutat oberta inaugura el neorealisme italià.

L'obra és la primera part de la considerada la trilogia de la guerra (juntament amb Paisà i Alemanya, any zero) fou premiada amb la Palma d'Or al Festival de Canes. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Durant l'ocupació nazi de Roma, el líder de la resistència Giorgio Manfredi és perseguit per la Gestapo. A través del seu amic Francesco contactara amb el sacerdot Pietro Pellegrini, qui aprofitant la seva condició lliure de toc de queda portarà diners per la resistència.[2]

Repartiment[3][modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Aquesta pel·lícula conta la història d'un grup d'Italians vivint l'ocupació nazi de 1944. Els resistents són encarnats per una mare i el seu fill, un tipògraf, un militant comunista i un sacerdot catòlic. La denúncia i la pobresa són dos temes importants d'aquest llargmetratge que s'inscriu en el moviment del neorealisme italià de postguerra. Pel guió, Rossellini, ajudat per Sergio Amidei i Federico Fellini, llavors jove periodista, es va inspirar en històries verdaderes:

Aquesta obra de Rossellini podria ser considerada com un document històric pel seu realisme. Pel·lícula realitzada amb molt petits mitjans - Rossellini es va servir de pel·lícules de fotografia posades tros a tros en una cambra negra – aquesta obra cabdal és considerada per molts cinèfils com la primera pel·lícula neorealista de la història del cinema italià.

En la filmografia del realitzador, aquesta pel·lícula forma part de la «Trilogia de la guerra» amb Païsa i Alemanya, any zero. També s'ha de destacar que l'actriu Anna Magnani, anomenada la Magnani , tenia un dels papers principals d'aquesta pel·lícula.

Premis[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Pablo Ferrando García. Roma ciudad abierta: Roberto Rossellini: (1945). València, Nau Llibres, 2006. ISBN 84-7642-732-8. 

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Roma, ciutat oberta (en català). esadir.cat. 
  2. «Roma, ciutat oberta». The New York Times.
  3. «Roma, ciutat oberta, repartiment». The New York Times.
  4. «Roma, ciutat oberta, premis». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]