Roma, ciutat oberta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roma, città aperta
Roma, ciutat oberta
Open City DVD.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Roberto Rossellini
Protagonistes Aldo Fabrizi
Anna Magnani
Producció Giuseppe Amato
Ferruccio De Martino
Roberto Rossellini
Guió Sergio Amidei
Alberto Consiglio
Federico Fellini
Roberto Rossellini
Música Renzo Rossellini
Fotografia Ubaldo Arata
Muntatge Eraldo Da Roma
Distribuïdora Minerva Film SpA
Dades i xifres
País Itàlia
Data d'estrena 1945
Durada 105 min
Idioma original Italià
Lloc de rodatge Roma i Europa
Temàtica
Gènere Drama històric
cinema bèl·lic
Tema principal Segona Guerra Mundial
Palmarès
Nominacions Oscar al millor guió adaptat
Més informació
IMDB Fitxa 8.2/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Roma, ciutat oberta (títol original en italià Roma, città aperta) és una pel·lícula italiana rodada el 1945, dirigida per Roberto Rossellini; està situada durant l'ocupació nazi de Roma (1944).

Es considera que Roma, ciutat oberta inaugura el neorealisme italià.

L'obra és la primera part de la considerada la trilogia de la guerra (juntament amb (Camarada i Alemanya, any zero) fou premiada amb la palma d'or al festival de Canes. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Durant l'ocupació nazi de Roma, el líder de la resistència Giorgio Manfredi és perseguit per la Gestapo. A través del seu amic Francesco contactara amb el sacerdot Pietro Pellegrini, qui aprofitant la seva condició lliure de toc de queda portarà diners per la resistència.[2]

Repartiment[3][modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula conta la història d'un grup d'Italians vivint l'ocupació nazi de 1944. Els resistents són encarnats per una mare i el seu fill, un tipògraf, un militant comunista i un sacerdot catòlic. La denúncia i la pobresa són dos temes importants d'aquest llargmetratge que s'inscriu en el moviment del neorealisme italià de postguerra. Pel guió, Rossellini, ajudat per Sergio Amidei i Federico Fellini, llavors jove periodista, es va inspirar en històries verdaderes:

Aquesta obra de Rossellini podria ser considerada com un document històric pel seu realisme. Pel·lícula realitzada amb molt petits mitjans - Rossellini es va servir de pel·lícules de fotografia posades tros a tros en una cambra negra – aquesta obra cabdal és considerada per molts cinèfils com la primera pel·lícula neorealista de la història del cinema italià.

En la filmografia del realitzador, aquesta pel·lícula forma part de la «Trilogia de la guerra» amb Païsa i Alemanya, any zero. També s'ha de destacar que l'actriu Anna Magnani, anomenada la Magnani , tenia un dels papers principals d'aquesta pel·lícula.

Premis[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pablo Ferrando García. Roma ciudad abierta: Roberto Rossellini: (1945). València, Nau Llibres, 2006. ISBN 84-7642-732-8. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Roma, ciutat oberta (en català). esadir.cat. 
  2. «Roma, ciutat oberta». The New York Times.
  3. «Roma, ciutat oberta, repartiment». The New York Times.
  4. «Roma, ciutat oberta, premis». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema