El general de la Rovere
| Il generale della Rovere | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Roberto Rossellini |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Piero Zuffi |
| Guió | Indro Montanelli, Roberto Rossellini, Sergio Amidei i Diego Fabbri |
| Música | Renzo Rossellini |
| Fotografia | Carlo Carlini |
| Vestuari | Piero Zuffi |
| Productora | Gaumont i Studio Filmowe Zebra |
| Distribuïdor | Cineriz i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia i França |
| Estrena | 1959 |
| Durada | 133 min |
| Idioma original | alemany italià |
| Versió en català | |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema de presons |
| Tema | Segona Guerra Mundial |
| Lloc de la narració | Gènova |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
El general de la Rovere (títol original en italià Il generale della Rovere) és una coproducció italo-francesa dirigida per Roberto Rossellini i estrenada l'any 1959. El film està basat en la novel·la de Indro Montanelli basada així mateix en una història real.[1] Ha estat doblada al català.[2]
Argument
[modifica]Gènova, 1944, durant l'era de la República Social Italiana. El petit lladre Emmanuele Bardone (interpretat per Vittorio De Sica) és contractat pel Tercer Reich per a fer-se passar per un líder del Resistència italiana, el general Della Rovere, i infiltrar-se en un grup de resistència. presoners en una presó de Milà. A poc a poc, Bardone es perd a si mateix en el seu paper i no sols fingeix ser un heroi de la resistència, sinó que en realitat s'hi converteix, primer animant als seus companys de presó a mostrar coratge i finalment acceptant la mort per afusellament en lloc de trair a un altre líder de la resistència empresonat.
Repartiment
[modifica]- Vittorio De Sica: Vittorio Emanuele Bardone/Grimaldi
- Hannes Messemer: SS Col. Müller
- Vittorio Caprioli: Aristide Banchelli
- Sandra Milo: Olga
- Giovanna Ralli: Valeria
- Maria Greco: Madama Vera
- Herbert Fischer: Sargento alemán
- Anne Vernon: Clara Fassio
- Franco Interlenghi: Antonio Pasquali
- Ivo Garrani: cap de partisans
- Linda Veras: assistent alemany
Premis i distincions
[modifica]| Any | Categoria | Proposat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1959[3] | Lleó d'Or | Roberto Rossellini | Guanyador |
| Menció especial | Guanyador | ||
| Premi OCIC | Guanyador | ||
Influències culturals
[modifica]La transformació de Emmanuele Bardone, el protagonista de la pel·lícula, de col·laboradora de l'Eix a heroi de la resistència anti nacionalsocialista, ha estat comparada pels comentaristes polítics espanyols amb la història de vida de Adolfo Suárez, l'espanyol primer ministre que va supervisar la transició a la democràcia a la fi de la dècada de 1970. En concret, Javier Cercas dedica l'últim capítol d' Anatomía de un instante[4] per explorar els paral·lelismes entre Bardone i Suarez.
Referències
[modifica]- ↑ Igor Principe. «Montanelli portò la storia anche nel cinema», 01-03-2018. Arxivat de l'original el 2012-09-10. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ El general de la Rovere a esadir.cat
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«festival-cannes.fr». Arxivat de l'original el 25 d'octubre de 2016.
- ↑ Javier Cercas. Bloomsbury. The Anatomy of a Moment: Thirty-five Minutes in History and Imagination, 2011, p. 310–314. ISBN 978-1-60819-491-9.
- Pel·lícules dirigides per Roberto Rossellini
- Pel·lícules de drama bèl·lic
- Pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial
- Pel·lícules basades en fets reals
- Pel·lícules d'Itàlia del 1959
- Pel·lícules de França del 1959
- Pel·lícules guanyadores del Lleó d'Or
- Pel·lícules del 1959 doblades al català
- Pel·lícules ambientades a Itàlia
