Une chambre en ville

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaUne chambre en ville
Fitxa tècnica
Direcció Jacques Demy
Protagonistes
Producció Christine Gouze-Rénal per a Progefi i TF1 Films Production
Guió Jacques Demy
Música Michel Colombier, i cançons amb lletra de Jacques Demy
Fotografia Jean Penzer, en color
Dades i xifres
País França i Itàlia
Data d'estrena 1982
Durada 92 min
Idioma original Francès
Lloc de rodatge Nantes, Billancourt Studios Tradueix, Q20970968 Tradueix, Nantes Cathedral Tradueix i Passage Pommeraye
Color en color
Temàtica
Gènere Drama i Cinema musical
Més informació
IMDb Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity 6.9/10 stars
All Movie Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Une chambre en ville és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Jacques Demy i protagonitzada per Dominique Sanda, Michel Piccoli i Richard Berry.[3]

Argument[modifica]

Nantes, 1955. Hi ha agitació social i esclats de violència a la ciutat. Els treballadors de les drassanes fan vaga. El torner François Guilbaud (Richard Berry) surt amb la dolça Violette Pelletier (Fabienne Guyon) i s'allotja a la casa de la vídua Margot Langlois (Danielle Darrieux). Mentre duri la vaga, François no podrà pagar el lloguer a la vídua. Aquesta té una filla, Edith Leroyer (Dominique Sanda), casada amb un venedor de televisors, el gelós i impotent Edmond (Michel Piccoli). François i Edith es veuran atrapats per una passió irrefrenable.[3]

Context històric i artístic[modifica]

Anys després d'Els paraigües de Cherbourg (1964) i Les senyoretes de Rochefort (1967), el cineasta francès Jacques Demy va retornar al cor del cinema musical, si bé transferint la comèdia en melodrama de conflictes morals i socials. Inclassificable com sempre, Demy realitzaria un arriscat i inversemblant musical on tots els monòlegs i diàlegs són cantats. Amb composicions de Michel Colombier, Demy entra sense embuts en els terrenys més desfogats i hiperbòlics del cinema, concertant una escabellada, fulletonesca i contrarealista opereta d'amor, desenganys i gelosies en la qual participen personatges substanciosament desmesurats: la dolça Violette, l'impotent i mesquí marit, l'amant, el sindicalista Guilbaud o la vídua, qui dissipa en alcohol l'enyor de la noblesa perduda. Entre sentiments desorbitats, èpica obrera, sublimada malenconia i previsió de tragèdia, el cineasta hi fica algunes cullerades de sarcasme i ironia.[3]

Casat amb la també realitzadora Agnès Varda, Demy ja va voler rodar aquesta exacerbada raresa deu anys abans, aleshores amb Catherine Deneuve, Gerard Depardieu, Isabelle Huppert i Simone Signoret,[4] però davant la negativa del músic Michel Legrand i de Catherine Deneuve, el projecte no va prosperar.[5] Cal destacar-hi una singular seqüència: els policies antidisturbis de Nantes carreguen contra els exasperats vaguistes, tots ells, però, units en un gran cor de veus melòdiques i contestàries. Aquest inaudit i encara avui incomprès deliri musical es va saldar amb un estrepitós fracàs comercial.[3]

Frases cèlebres[modifica]

La catedral de Nantes, el punt de partida dels manifestants de la pel·lícula
«
"Una nit va arribar a la meua mare l'hora de la mort. Llavors, vaig vindre a treballar a Nantes. Vaig cercar una habitació a la ciutat. I per pur atzar vaig arribar a la casa de la teua mare." (Richard Berry com a François)[3]
»

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Full Cast & Crew - IMDb (anglès)
  2. 2,0 2,1 Filmaffinity (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 257. [1]
  4. Jean-Pierre Berthomé, 1998. Jacques Demy et les racines du rêve. Librairie L'Atalante. ISBN 9782841720422. Pàg. 288. [2]
  5. Camille Taboulay, 1996. Le cinéma enchanté de Jacques Demy. París: Cahiers du Cinéma. ISBN 9782866421670. Pâg. 144. [3]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]