Jean-François Stévenin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-François Stévenin
Jean-François Stévenin.jpg
Jean-François Stévenin al Festival de Canes (1997)
Biografia
Naixement 23 d'abril de 1944 (1944-04-23) (75 anys)
Lons-le-Saunier (França)
Nacionalitat França
Formació HEC Paris
Activitat
Ocupació Actor, director de cinema, guionista, narrador d'audiollibres i muntador
Família
Fills Sagamore Stévenin
Robinson Stévenin
Salomé Stévenin
Pierre Stévenin
Premis

IMDB: nm0836681
Modifica les dades a Wikidata

Jean-François Stévenin (Lons-le-Saunier, Jura, 23 d'abril del 1944) és un actor i director de cinema francès. Ha aparegut en 150 pel·lícules i espectacles televisius des del 1968. Va protagonitzar la pel·lícula Lluna freda, que va entrar en competició al Festival de Canes.[1]

Biografia[modifica]

Estudiant en HEC i enamorat del cinema, Jean-François Stévenin redacta una tesi sobre l'economia del cinema. Marxa en estada a Cuba per a un rodatge, n'aprèn un munt i efectua tots els oficis, de tècnic a ajudant de direcció, passant per segon ajudant -paper que tindrà en la pel·lícula d'Alain Cavalier, La Chamade, el 1968.

Paral·lelament a la seva funció d'ajudant de direcció amb Jacques Rivette o Peter Fleischmann, Jean-François Stévenin es converteix en actor: se'l veu en Out 1: Noli me tangere (1970) de Jacques Rivette o en L'enfant sauvage (1970), Une belle fille comme moi (1972) i La Nuit américaine (1973), tres pel·lícules de François Truffaut. Però és la seva interpretació del Senyor Richet, del mateix realitzador en L'Argent de poche, el 1976, la que dóna un impuls a la seva carrera. Roda moltes vegades amb els grans noms del cinema francès: Truffaut, Rivette, però també amb Jean-Pierre Mocky, Bertrand Blier, Robert Enrico, i Laetitia Masson.

El 1978, l'actor passa per primera vegada darrere la càmera i dirigeix el seu primer llargmetratge, Passe montagne, que també protagonitza. Dóna, per a l'ocasió, la rèplica a Jacques Villeret. El 1980, l'actor francès va cap als Estats Units per a les necessitats de la pel·lícula Les Chiens de guerre de John Irvin. Serà igualment al cartell de la pel·lícula de John Huston, A nosaltres la victòria, del 1981, en la qual donarà la rèplica a Michael Caine i Sylvester Stallone.

Jean François Stévenin es converteix en una figura ineludible del cinema francès. Els anys 1980 sonen, en la carrera de l'actor, amb el cinema d'autor. Entre aquestes pel·lícules, cal destacar Une chambre en ville de Jacques Demy, Passion de Jean-Luc Godard, Notre histoire de Bertrand Blier i 36 Fillette de Catherine Breillat. El 1986, l'actor i director passa per segona vegada darrere la càmera i posa en escena la pel·lícula policíaca Double messieurs, amb Carole Bouquet. Dos anys més tard, té el paper principal en el drama Peaux de vaches, de Patricia Mazuy i comparteix per primera vegada el cartell amb la seva filla, Salomé Stévenin, en el seu primer paper.

Actor inclassificable, Stévenin alterna, en els anys 1990, entre thrillers com Le Grand Pardon 2 d'Alexandre Arcady el 1992, o la pel·lícula intimista Les Aveux de l'innocent de Jean-Pierre Améris, o pel·lícules més populars com Les Bidochons de Sergé Korber el 1996 i Le Bossu el 1997. El 2002, dirigirà el seu tercer llargmetratge, la comèdia dramàtica Mischka, en la qual dirigirà Salomé Stévenin i Robinson Stévenin.

Adepte als papers secundaris, Jean-François Stévenin, els anys següents, serà al cartell de nombroses pel·lícules comercials. Entre aquestes, El pacte dels llops, en què actua amb Vincent Cassel i Samuel Le Bihan, De l'amour al costat de Virgínia Ledoyen, L'Homme du train dirigida per Patrice Leconte, Pas si grave de Bernard Rapp (2003) o bé La Chambre des morts d'Alfred Lot el 2007.

L'escriptor Marc-Édouard Nabe l'ha convertit en un dels personatges principals de la seva novel·la Lucette, que descriu la vida de Lucette Destouches, vídua de l'escriptor francès Louis-Ferdinand Céline. En aquest llibre, Nabe imagina un Stévenin actor i cineasta, que intenta adaptar al cinema la novel·la Nord de Céline.

Filmografia[modifica]

Filmografia:[2]

Director[modifica]

Actor[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. «Festival de Cannes: Cold Moon». festival-cannes.com. [Consulta: 9 agost 2009].
  2. «filmografia de Jean-François Stévenin». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Stévenin Modifica l'enllaç a Wikidata