Louis-Ferdinand Céline
| Louis-Ferdinand Céline | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 27 de maig de 1894 Courbevoie |
| Mort | 1 de juliol de 1961 (als 67 anys) Meudon |
| Ocupació | Escriptor |
Signatura
 |
|
| IMDB | Fitxa personal a IMDb |
 |
|
Louis-Ferdinand Céline o simplement Céline és el pseudònim de l'escriptor francès Louis-Ferdinand Destouches (Courbevoie, Île-de-France, 27 de maig de 1894 - Meudon, 1 de juliol de 1961).[1]
Vida i obra[modifica | modifica el codi]
Céline lluità a la Primera Guerra Mundial, on fou ferit, i passà part de la seva convalescència a Londres. Estudià Medicina i es graduà el 1924. A la seva tesi doctoral, "Semmelweiss", ja demostrà les seves capacitats literàries. Fins a 1928 treballà per a la Societat de Nacions i visqué una llarga temporada a Alemanya.
Posteriorment tornà a París, on exercí de metge en una clínica per a obrers de Clichy. El 1932 publicà el seu primer llibre, la novel·la autobiogràfica Voyage au bout de la nuit (Viatge al fons de la nit), que obtingué un enorme repercussió i va esdevenir una obra cabdal de la literatura francesa del segle XX. Per mitjà del seu àlter ego, Ferdinand Bardamu, hi narra diferents episodis de la seva vida, emprant un estil narratiu molt original, a base de llargs monòlegs, plens d'eloqüència, intentant imitar la frescor de la parla quotidiana, amb un llenguatge directe, sovint ple d'interjeccions, i amb un tractament del sexe lluny de la tradició romàntica, que va fer que el llibre fos acusat d'obscè. A més, en la trajectòria de Bardamu es topa amb un seguit de personatges en què es reflecteix una visió de l'existència d'influència dostoievskiana. La seva segona novel·la, Mort à crèdit (1936), torna a estar protagonitzada per Bardamu, i situada temps abans de la primera, relata la seva etapa d'adolescència.
Posteriorment, la seva actitud nihilista i la seva posició política anarquista el van dur cap a l'extrem contrari: a un anti semitisme ferotge i a un xovinisme feixista, que quedà reflectit en els pamflets Mea culpa (1937) –escrit després d'un viatge a Rússia, de caràcter anticomunista– i Bagatelles pour un massacre (1938). Esdevingué col·laboracionista del govern de Vichy (1940), i després de l'entrada dels aliats a París (1944), fugí a Alemanya, primer, i a Dinamarca, després, on fou empresonat, mentre des de França se'l reclamava per jutjar-lo per crims de guerra. El 1951 tornà a França, i tornà a exercir de metge a Meudon, on morí. Publicà encara : Guignol's band I (1951) –escrit el 1942-44, que relata l'estada de Bardamu a Londres, a finals de la Primera Guerra Mundial i la seva relació amb els baixos fons londinencs–, D'un château l'autre (1957) –escrit a la presó, i on narra el seu exili–, Féerie pour une autre fois (1952), Normance (1954) i Nord (1960). Pòstumament es publicaren Rigodon (1968), Le Pont de Londres (1964) - segona part de Guignol's band–, la versió sencera de Guignol's band (1988) i Lettres de prison (2002), entre altres.
El 2011, cinquantenari de la mort de Céline, el Ministeri de Cultura francès ha decidit cancel·lar el seu nom de la llista de commemoracions oficials.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Louis-Ferdinand Céline». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis-Ferdinand Céline |
- (francès) Complet Portal sobre Céline
- (francès) Societat d'estudis sobre Céline
|
||||||
