Louis-Ferdinand Céline
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Louis Ferdinand Destouches 27 maig 1894 Courbevoie (França) |
| Mort | 1r juliol 1961 (67 anys) Meudon (França) |
| Causa de mort | Aneurisma |
| Sepultura | Longs-Réages cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Francesos |
| Ideologia política | Antisemitisme |
| Formació | Universitat de Rennes |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | dramaturg, escriptor, militar, novel·lista, metge escriptor, obstetra |
| Activitat | 1931 – 1961 |
| Ocupador | Societat de Nacions |
| Interessat en | Nihilisme, Pessimisme, misantropia i cinisme |
| Gènere | Assaig, novel·la i pamflet |
| Moviment | Modernisme, expressionisme i Le Realisme (en) |
| Nom de ploma | Louis-Ferdinand |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
| Rang militar | sotsoficial |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 1940 | Col·laboracionisme a França |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Édith Follet (1919–1926) Elizabeth Craig (en) (1926–1933)Lucette Destouches (1935–1961) |
Premis
| |
 | |
     | |
Louis-Ferdinand Céline o simplement Céline és el pseudònim de l'escriptor francès Louis-Ferdinand Destouches (Courbevoie, Île-de-France, 27 de maig de 1894 - Meudon, 1 de juliol de 1961).[1]
Vida i obra[modifica]
Céline lluità a la Primera Guerra Mundial, on fou ferit, i passà part de la seva convalescència a Londres. Estudià Medicina i es graduà el 1924. A la seva tesi doctoral, "Semmelweiss", ja demostrà les seves capacitats literàries. Fins a 1928 treballà per a la Societat de Nacions i visqué una llarga temporada a Alemanya.
Posteriorment tornà a París, on exercí de metge en una clínica per a obrers de Clichy. El 1932 publicà el seu primer llibre, la novel·la autobiogràfica Viatge al fons de la nit (Voyage au bout de la nuit), que obtingué un enorme repercussió i va esdevenir una obra cabdal de la literatura francesa del segle xx. Per mitjà del seu àlter ego, Ferdinand Bardamu, hi narra diferents episodis de les seves experiències com a soldat francès durant la Primera Guerra Mundial,[2] emprant un estil narratiu molt original, a base de llargs monòlegs, plens d'eloqüència, intentant imitar la frescor de la parla quotidiana, amb un llenguatge directe, sovint ple d'interjeccions, i amb un tractament del sexe lluny de la tradició romàntica, que va fer que el llibre fos acusat d'obscè. A més, en la trajectòria de Bardamu es topa amb un seguit de personatges en què es reflecteix una visió de l'existència d'influència dostoievskiana. La seva segona novel·la, Mort à crèdit (1936), torna a estar protagonitzada per Bardamu, i situada temps abans de la primera, relata la seva etapa d'adolescència.
Posteriorment, la seva actitud nihilista i la seva posició política anarquista el van dur cap a l'extrem contrari: a un anti semitisme ferotge i a un xovinisme feixista, que quedà reflectit en els pamflets Mea culpa (1937) –escrit després d'un viatge a Rússia, de caràcter anticomunista– i Bagatelles pour un massacre (1938). Esdevingué col·laboracionista del govern de Vichy (1940), i després de l'entrada dels aliats a París (1944), fugí a Alemanya, primer, i a Dinamarca, després, on fou empresonat, mentre des de França se'l reclamava per jutjar-lo per crims de guerra. El 1951 tornà a França, i tornà a exercir de metge a Meudon, on morí. Publicà encara : Guignol's band I (1951) –escrit el 1942-44, que relata l'estada de Bardamu a Londres, a la darreria de la Primera Guerra Mundial i la seva relació amb els baixos fons londinencs–, D'un château l'autre (1957) –escrit a la presó, i on narra el seu exili–, Féerie pour une autre fois (1952), Normance (1954) i Nord (1960). Pòstumament es publicaren Rigodon (1968), Le Pont de Londres (1964) - segona part de Guignol's band–, la versió sencera de Guignol's band (1988) i Lettres de prison (2002), entre altres.[3]
El 2011, cinquantenari de la mort de Céline, el Ministeri de Cultura francès ha decidit cancel·lar el seu nom de la llista de commemoracions oficials.
Referències[modifica]
- ↑ «Louis-Ferdinand Céline». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Voyage au bout de la nuit de Louis Ferdinand Céline». aLaLettre. [Consulta: 14 novembre 2017].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis-Ferdinand Céline |
- (francès) Complet Portal sobre Céline
- (francès) Societat d'estudis sobre Céline