Michael Caine
.jpg)
Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès. Conegut pel seu distintiu accend del sud de Londres, ha aparegut en més de 130 pel·lícules durant una carrera de més de 60 anys, i és considerat una icona pel cinema anglès.[1] El febrer del 2017, les pel·lícules on havia aparegut havien ingressat més de 7.800 milions de dòlars.[2] Entre les estrelles de taquilla ambm és ingressos se situa en el número 20.[3]
Biografia[modifica]
Procedent d'una família pobra del sud de Londres, el petit Maurice Micklewhite es va apassionar molt aviat pel teatre. Als 18 anys, entra a l'exèrcit i és enviat a Corea. A la tornada, fa alguns petits papers i actua als teatres regionals. Participa igualment a moltes obres de televisió. Pren el nom d'escena de la seva pel·lícula preferida El motí del Caine (1954) d'Edward Dmytryk.
El 1956 comença al cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars. A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda.
A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a Too Late to Hero (1970), és un gàngster reclamant venjança a Kidnapped (1971), un perruquer enxampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972), i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg malintencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a A nosaltres la victòria (1981) de John Huston.
A punt de guanyar l'Oscar per a L'educació de Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.
Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal (1996), d'Ewan McGregor a Little voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills (2000). El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a The Cider House Rules de Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company: Sandra Bullock per a Miss agent especial (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember (2002) i Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller The Statement el 2003.
Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.
Altres[modifica]
El grup anglès "Madness" li va dedicar el 1984 la cançó "My Name Is Michael Caine" en el seu àlbum "Keep Moving".
Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992, i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE (aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia deixat encara el nom de naixement).
Filmografia[modifica]
Com a actor[modifica]
- 1956: A Hill in Korea, de Julian Amyes
- 1956: Sailor beware!, de Gordon Parry
- 1957: The Steel bayonet, de Michael Carreras
- 1957: How to murder a rich uncle, de Nigel Patrick
- 1958: La clau (The Key), de Carol Reed
- 1958: Carve her name with pride, de Lewis Gilbert
- 1958: A Woman of mystery, d'Ernest Morris
- 1958: Passport to shame, d'Alvin Rakoff
- 1958: Blind Spot, de Peter Maxwell
- 1958: The Two-headed spy, d'André De Toth
- 1959: Danger within, de Don Chaffey
- 1960: The Bulldog Breed, de Robert Asher
- 1961: Foxhole in Cairo, de John Llewellyn Moxey
- 1961: The Day the Earth caught fire, de Val Guest
- 1962: Solo for a sparrow, de Gordon Flemyng
- 1962: El braç dolent de la llei (The Wrong arm of the Law), de Cliff Owen
- 1964: Zulu, de Cy Endfield
- 1965: L'expedient Ipcress (The Ipcress file), de Sidney J. Furie
- 1966: Alfie, de Lewis Gilbert
- 1966: La caixa de les sorpreses (The Wrong box), de Bryan Forbes
- 1966: Funeral a Berlín (Funeral in Berlin), de Guy Hamilton
- 1966: Gambit, de Ronald Neame
- 1967: Woman times seven, de Vittorio De Sica
- 1967: Un cervell de mil milions de dòlars (Billion dollar brain), de Ken Russell
- 1967: Tonite Let's All Make Love in London, de Peter Whitehead
- 1967: Hurry sundown, d'Otto Preminger
- 1968: The Magus, de Guy Green
- 1968: Caiguda mortal (Deadfall), de Bryan Forbes
- 1968: Mercenaris sense glòria (Play Dirty), d'André De Toth
- 1969: Battle of Britain, de Guy Hamilton
- 1969: Un treball a Itàlia (The Italian job), de Peter Collinson
- 1970: Too late the hero, de Robert Aldrich
- 1970: Simon Simon, de Graham Stark
- 1970: The Last valley, de James Clavell
- 1971: Kidnapped, de Delbert Mann
- 1971: L'assassí implacable (Get Carter: assassí implacable), de Mike Hodges
- 1972: Joc de tres (Zee and co), de Brian G. Hutton
- 1972: Històries perilloses (Pulp), de Mike Hodges
- 1972: L'empremta, de Joseph L. Mankiewicz
- 1974: El molí negre (The Black windmill), de Don Siegel
- 1974: El contracte de Marsella (The Marseille contrat), de Robert Parrish
- 1975: Una anglesa romàntica (The Romantic englishwoman ), de Joseph Losey
- 1975: Peeper, de Peter Hyams
- 1975: La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy), de Ralph Nelson
- 1975: L'home que volia ser rei (The Man who would be king), de John Huston
- 1976: Harry i Walter se'n van a Nova York (Harry and walter go to New York), de Mark Rydell
- 1976: Ha arribat l'àguila (The Eagle has landed), de John Sturges
- 1977: Silver bears, d'Ivan Passer
- 1977: Un pont massa llunyà (A Bridge too far), de Richard Attenborough
- 1978: L'eixam (The Swarm), d'Irwin Allen
- 1978: California Suite, de Herbert Ross
- 1979: Ashanti, de Richard Fleischer
- 1979: Més enllà de l'aventura del Posidó (Beyond the Poseidon adventure), d'Irwin Allen
- 1980: The Island, de Michael Ritchie
- 1980: Vestida per matar (Dressed to kill), de Brian De Palma
- 1981: The Hand, d'Oliver Stone
- 1981: Evasió o victòria (Escape to victory), de John Huston
- 1982: Trampa mortal (Deathrap), de Sidney Lumet
- 1983: The Jigsaw man, de Terence Young
- 1983: Educant la Rita (Educating Rita), de Lewis Gilbert
- 1983: El cònsol honorari (The Honorary consul), de John Mackenzie
- 1984: Blame it on Rio, de Stanley Donen
- 1985: The Holcroft Convenant, de John Frankenheimer
- 1985: Disbauxa tropical (Water), de Dick Clement
- 1986: L'ombra del delator (The Whistle blower), de Simon Langton
- 1986: Sweet Liberty, d'Alan Alda
- 1986: Hannah i les seves germanes (Hannah and her sisters), de Woody Allen
- 1986: Mona Lisa, de Neil Jordan
- 1986: El carrer de la mitja lluna (Half moon street), de Bob Swaim
- 1987: El quart protocol (The Fourth Protocol), de John Mackenzie
- 1987: Jaws: The revenge, de Joseph Sargent
- 1987: Capitulació (Surrender), de Jerry Belson
- 1988: Jack the Ripper, de David Wickes
- 1988: Without a clue, de Thom Eberhardt
- 1988: Un parell de seductors (Dirty rotten scoundrels), de Frank Oz
- 1990: Mr Destiny, de James Orr
- 1990: Bullseye, de Michael Winner
- 1990: Executiu, executor (A Shock to the system), de Jan Egleson
- 1992: Noises off..., de Peter Bogdanovich
- 1992: Seducció perillosa (Blue Ice), de Russell Mulcahy
- 1992: The Muppet Christmas Carol, de Brian Henson
- 1993: On deadly ground, de Steven Seagal
- 1995: Mitjanit a Sant Petersburg (Midnight in St Petersburg), de Douglas Jackson
- 1995: L'exprés de Pequín (Bullet to Beijing), de George Mihalka
- 1996: Blood and wine, laberint criminal (Blood and Wine), de Bob Rafelson
- 1998: Crida a escena (Curtain call), de Peter Yates
- 1998: Little Voice, de Mark Herman
- 1999: The Debtors, d'Evi Quaid
- 1999: The Cider House Rules, de Lasse Hallström
- 2000: Shiner, de John Irvin
- 2000: Quills, de Philip Kaufman
- 2000: Miss agent especial (Miss Congeniality), de Donald Petrie
- 2000: Get Carter: Assassí implacable (Get Carter), de Stephen Kay
- 2001: Tortoise vs. hare, de Richard Goleszowski
- 2001: Last orders, de Fred Schepisi
- 2001: Sables mouvants (Quicksand), de John Mackenzie
- 2002: Austin Powers in Goldmember, de Jay Roach
- 2002: L'americà impassible (The Quiet American), de Phillip Noyce
- 2003: Els actors (The Actors), de Conor McPherson
- 2003: Secondhand lions, de Tim McCanlies
- 2003: La sentència (The Statement), de Norman Jewison
- 2004: A la cantonada (Around the Bend)), de Jordan Roberts
- 2004: Batman Begins, de Christopher Nolan
- 2004: Embruixada, de Nora Ephron
- 2004: The Weather Man, de Gore Verbinski
- 2006: The Prestige, de Christopher Nolan
- 2006: Children of Men, d'Alfonso Cuarón
- 2007: L'empremta de Kenneth Branagh
- 2008: El cavaller fosc de Christopher Nolan
- 2010: Inception, de Christopher Nolan
- 2012: El cavaller fosc: la llegenda reneix, de Christopher Nolan
- 2013: Now You See Me, de Louis Leterrier
- 2014: Interstellar, de Cristopher Nolan
- 2016: Ara em veus 2, de Jon M. Chu
- 2018: Dear Dictator, de Lisa Addario i Joe Syracuse
Com a productor[modifica]
- 1972: Històries perilloses (Pulp), de Mike Hodges (coproductor)
- 1987: El quart protocol (The Fourth protocol), de John Mackenzie (productor executiu)
- 1992: Seducció perillosa (Blue Ice), de Russell Mulcahy
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1984: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica per Educant la Rita
- 1984: BAFTA al millor actor per Educant la Rita
- 1987: Oscar al millor actor secundari per Hannah i les seves germanes
- 1989: Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm per Jack el Destripador
- 1996: Conquilla de Plata al millor actor per Blood and wine, laberint criminal
- 1999: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Little Voice
- 1999: Screen Actors Guild al millor actor secundari per The Cider House Rules
- 2000: Oscar al millor actor secundari per The Cider House Rules
- 2000: BAFTA honorífic a la seva trajectòria professional
- 2000: Premi Donostia
Nominacions[modifica]
- 1966: BAFTA al millor actor britànic per L'expedient Ipcress
- 1967: Oscar al millor actor per Alfie
- 1967: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Alfie
- 1967: BAFTA al millor actor britànic per Alfie
- 1967: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Gambit
- 1973: Oscar al millor actor per L'empremta
- 1973: Globus d'Or al millor actor dramàtic per L'empremta
- 1983: Oscar al millor actor per Educant la Rita
- 1984: BAFTA al millor actor per The Honorary Consul
- 1987: Globus d'Or al millor actor secundari per Hannah i les seves germanes
- 1987: BAFTA al millor actor per Hannah i les seves germanes
- 1989: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Un parell de seductors
- 1990: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per Jekyll & Hyde
- 1991: Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm per Jekyll & Hyde
- 1994: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per World War II: When Lions Roared
- 1997: Primetime Emmy al millor actor secundari en minisèrie o especial per Mandela and de Klerk
- 1998: Globus d'Or al millor actor secundari en sèrie, minisèrie o telefilm per Mandela and de Klerk
- 1999: BAFTA al millor actor per Little Voice
- 2000: Globus d'Or al millor actor secundari per The Cider House Rules
- 2000: BAFTA al millor actor secundari per The Cider House Rules
- 2003: Oscar al millor actor per L'americà impassible
- 2003: Globus d'Or al millor actor dramàtic per L'americà impassible
- 2003: BAFTA al millor actor per L'americà impassible
Referències[modifica]
- ↑ «Michael Caine». IMDb.
- ↑ «Michael Caine – Box Office Data Movie Star». The-numbers.com.
- ↑ "People Index". Box Office Mojo. 8 desembre 2018
Bibliografia[modifica]
- Emma Andrews, The Films of Michael Caine, Barnden Castel Williams Ltd, 1974, 47 p. (anglès)
- Anne Billson, My Name Is Michael Caine: A Lifetime in Films. Muller, 1991, 192 p. (anglès)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Caine |
- Persones vives
- Actors de teatre londinencs
- Actors de cinema londinencs
- Actors de sèries de televisió londinencs
- Guanyadors del premi Oscar al millor actor secundari
- Guanyadors del Globus d'Or al millor actor musical o còmic
- Guanyadors del BAFTA al millor actor
- Productors de cinema anglesos
- Knights Bachelor
- Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Distingits amb la Legió d'Honor
- Comanadors de les Arts i les Lletres