Vés al contingut

La conspiració Wilby

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa conspiració Wilby
The Wilby Conspiracy Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRalph Nelson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Michael Caine
Sidney Poitier
Nicol Williamson
Jürgen Thormann
Michael Chevalier
Rutger Hauer
Joachim Kemmer
Saeed Jaffrey
Persis Khambatta
Prunella Gee
Patrick Allen
Archie Duncan
Helmut Dantine
Rijk de Gooyer Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMartin Baum i Helmut Dantine Modifica el valor a Wikidata
GuióRodney Amateau Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStanley Myers Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Coquillon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeErnest Walter Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units, Regne Unit i Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 febrer 1975 (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeKenya i Estudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSud-àfrica Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0073901 TMDB: 7008 FilmAffinity: 924782 Rottentomatoes: m/wilby_conspiracy Allmovie: vm1073493 AFI: 55695 Modifica el valor a Wikidata

La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ralph Nelson i estrenada el 1975. És una adaptació d'una novel·la de Peter Driscoll apareguda el 1972. És un thriller que evoca l'apartheid a Sud-àfrica. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

La pel·lícula comença a Sud-àfrica durant l'Apartheid. Shack Twala, un revolucionari negre que ha estat empresonat a Robben Island, és alliberat gràcies a la seva advocada afrikaner, Rina van Niekerk. Rina, que ha pres distàncies envers el seu marit Blane, té una relació amb Jim Keogh, un enginyer britànic que ha assistit al procés. Tots tres, feliçment sorpresos pel veredicte, van acasa de Rina per celebrar l'alliberament de Shack. Però pel camí, són parats per una patrulla de la policia sud-africana que efectua controls d'identitat a l'atzar i deté totes les persones que no tenen papers. Ara bé Shackacaba de ser alliberat i no recobrarà els seus papers fins l'endemà. Hi ha un pols entre la policia i Shack, que acaba sent detingut i emmanillat. Quan Rina intenta intervenir, el policia la colpeja i cau a terra. Jim mata llavors el policia, i els tres amics han de fugir.

Al quarter general de la policia, un caporal és asprament criticat pel Major Horn del South African Bureau of State Security (B.O.S.S.) per haver detingut Shack i per haver continuat portant controls d'identitat que han indignat l'opinió internacional.

Els tres amics són seguits i són guiats pel B.O.S.S. en la seva fugida. Són orientats cap a dos dentistes indis que són els seus indicadors per anar-se del país i passar a Botswana. Entren també en joc un grapat de diamants en brut destinats a finançar el Congrés Nacional Africà, així com el cap d'aquest partit, Wilby Xaba.[2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ esadir.cat. La conspiració Wilby. esadir.cat.
  2. ↑ «The Wilby conspiracy». The New York Times.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_conspiració_Wilby&oldid=37133469»