Sidney Poitier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
Sidney Poitier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata
Miami (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 2022 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de les Bahames UNESCO
2002 – 2007
Ambaixador de les Bahames Japó
1997 – 2007 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióDeisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,89 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Bahames Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema, actor de teatre, actor de televisió, actor, director de teatre, productor de televisió, autor, productor de cinema, director de cinema, escriptor, diplomàtic, autobiògraf, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –  2001 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJuanita Hardy (1950–1965), divorci
Joanna Shimkus (1976–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaDiahann Carroll (1959–1968) Modifica el valor a Wikidata
FillsSydney Tamiia Poitier
 ( Joanna Shimkus) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001627 Allocine: 6723 Rottentomatoes: celebrity/sidney_poitier Allmovie: p106725 TCM: 153567 TV.com: people/sidney-poitier IBDB: 15894 TMDB.org: 16897
Musicbrainz: d35b2f55-2f3d-47eb-b179-4248e0c96d74 Discogs: 1764157 Goodreads character: 13599 Find a Grave: 235646071 Modifica el valor a Wikidata

Sidney Poitier (Miami, 20 de febrer de 1927 - Los Angeles, 6 de gener de 2022)[a] fou un actor, escriptor, director de cinema i diplomàtic bahamianoestatunidenc, guanyador de dos premis Oscar. Va aparèixer com a estrella en pel·lícules americanes i obres on, desafiant conscientment l'estereotip racial, donava una nova credibilitat dramàtica als actors negres.

El 1963, Poitier va ser el primer negre que va guanyar l'Oscar al millor actor pel seu paper a Els lliris dels prats.[b] La importància d'aquesta fita es va reforçar el 1967 quan va fer de protagonista en tres pel·lícules d'èxit: Rebel·lió a les aules, En la calor de la nit i Endevina qui ve a sopar, amb la qual va aconseguir el rècord de taquilla d'aquell any.[3]

Poitier va dirigir un cert nombre de pel·lícules populars com Uptown Saturday Night, i Dos tramposos amb sort (amb el seu amic Bill Cosby), i Bojos rematats amb Richard Pryor i Gene Wilder. El 2002, 38 anys després de rebre l'Oscar, Poitier va ser triat per l'Acadèmia per rebre el premi honorífic, que atorgava a "Sidney Poitier en reconeixement de les seves contribucions notables com a artista i com a ésser humà".[4] Va ser ambaixador de les Bahames al Japó entre 1997 i 2007.[5]

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Segons explicà el mateix Poitier, va néixer a Miami, Florida, però va passar la seva infantesa a les Bahames i més tard es va traslladar als Estats Units.[6] Segons altres fonts, va néixer en el mar, camí de Miami, on els seus pares (de les Bahames), Evelyn Outten i Reginald James Poitier,[7] van anar a vendre tomates i altres productes de la seva petita granja de Cat Island. Poitier va néixer prematurament i inicialment no s'esperava que sobrevisqués al viatge en vaixell; el seu naixement es va registrar a Miami (tot i que podria no haver nascut allà). Va passar els seus primers anys a la remota Cat Island, que tenia una població de 4.000 habitants i no disposava d'electricitat.

Als 10 anys, Poitier va anar a Nassau, Bahames, amb la seva família, que tenia cura de les esglésies anglicana i catòlica, i Poitier també estava implicat en la tradició local del vudú.[8] A mesura que es feia més gran, mostrava una tendència creixent cap a delinqüència juvenil. Als 15, els seus pares l'enviaven a Miami per viure amb el seu germà més gran. Als 17 anys, Poitier va a anar a la Ciutat de Nova York i va tenir una sèrie de feines domèstiques. Durant aquest temps, se'l va arrestar per vagància després que el fessin fora del seu allotjament per no pagar el lloguer, i va decidir apuntar-se a l'exèrcit.

Com a actor[modifica]

[cal citació]

Poitier va provar sort al Teatre Negre americà, on va ser rebutjat per les audiències. Decidit a refinar les seves habilitats i a treure's el seu evident accent de les Bahames, va passar els sis mesos següents dedicant-se a aconseguir l'èxit teatral. Així, després el trobem en el paper principal a la producció Lysistrata de Broadway, de la qual va aconseguir ressenyes excel·lents. Al final de 1949, va haver de triar entre papers principals al teatre i una oferta de treballar per a Darryl F. Zanuck a la pel·lícula No Way Out (1950). La seva actuació a No Way Out com un metge que tractava un blanc beat, el va portar a més papers, cadascun més interessant i millor del que aconseguien molts actors negres d'aleshores, lluny però del que aconseguien els actors blancs.

El paper trencador de Poitier va ser com a membre d'una classe d'institut incorregible a la pel·lícula de 1955 La jungla de les pissarres. Als vint-i-set anys, com la majoria dels actors de la pel·lícula, no era un adolescent. Poitier va ser el primer actor negre en ser proposat per a un Premi de l'Acadèmia (per Fugitius, 1958), i també el primer a guanyar l'Oscar al millor actor (per a Els lliris dels prats el 1963). (James Baskett va ser el primer a rebre un Oscar, un Premi Honorífic de l'Acadèmia per a la seva actuació com Oncle Remus en la producció de Walt Disney Song of the South el 1948, mentre Hattie McDaniel es va avançar a ells dos, amb l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper el 1939 a Allò que el vent s'endugué).

Va actuar en la primera producció de A raisin in the Sun a Broadway el 1959, i més tard va protagonitzar la versió cinematogràfica el 1961. També va tenir actuacions memorables a Estat d'alarma (1965), A Patch of Blue (1965) coprotagonitzant amb Elizabeth Hartman i Shelley Winters; Endevina qui ve a sopar 1967; i Rebel·lió a les aules (1967). Poitier feia de Virgil Tibbs, un detectiu de Filadèlfia a la pel·lícula de 1967 En la calor de la nit i les seves dues continuacions: Ara em diuen senyor Tibbs (1970) i The Organization (1971).

Com a director[modifica]

Poitier va dirigir unes quantes pel·lícules, la més reeixida va ser la comèdia de Richard Pryor i Gene Wilder Bojos rematats, que durant anys va ser la pel·lícula amb més recaptació dirigida per una persona de color. El seu debut com a director va ser el western Buck and the Preacher que Poitier també va protagonitzar al costat de Harry Belafonte i on Poitier va reemplaçar Joseph Sargent. El trio de Poitier, Cosby, i Belafonte es va reunir una altra vegada (sota la direcció de Poitier) a Uptown Saturday Night. Poitier també va dirigir Cosby a Let's Do It Again, A Piece of the Action, i Ghost Dad.[cal citació]

Vida personal[modifica]

Poitier es va casar primer amb Juanita Hardy el 1950 i se'n va divorciar el 1965. Després es va casar, el 23 de gener de 1976, amb Joanna Shimkus, una actriu canadenca d'origen lituà amb qui hauria iniciat la relació el 1969 en ser parella protagonista de la pel·lícula The Lost Man. Va tenir quatre filles del seu primer matrimoni i dues del segon.[9] La seva quarta filla, Gina, va morir el 2018 i la més petita de totes és l'actriu Sydney Tamiia Poitier.[10] Durant el primer matrimoni va ser molt sonada la seva llarga relació amorosa amb l'actriu Diahann Carroll, amb qui va coincidir el 1959 quan ell protagonitzava la pel·lícula Porgy and Bess d'Otto Preminger.[11]

Va escriure tres llibres autobiogràfics, This Life (1980), The Measure of a Man: A Spiritual Autobiography (2000)[3] i Life Beyond Measure - letters to my Great-Granddaughter (2008).[12]

L'abril de 1997, Poitier va ser nomenat ambaixador de les Bahames al Japó.[5] També va ser l'ambaixador de les Bahames a la UNESCO entre 2002 i 2007[13] i fou membre del consell d'administració de The Walt Disney Company de 1994 a 2003.[1]

Reconeixement[modifica]

  • Orde de l'Imperi Britànic, atorgat el 1974 amb caràcter honorífic.[14] Per aquesta condició d'honorífic i no pas substantiu[15] no li corresponia anteposar el "Sir" al seu nom,[16] tot i que amb certa freqüència ha aparegut així.

Filmografia[modifica]

[cal citació]

Actor (cine)[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1947 Sepia Cinderella Extra no surt als crèdits
1949 From Whence Cometh My Help Ell mateix documental
1950 No Way Out Dr. Luther Brooks
1951 Plora, terra estimada (Cry, The Beloved Country) Reverend Msimangu
1952 Red Ball Express Cpl. Andrew Robertson
1954 Go, Man, Go! Inman Jackson
1955 La jungla de les pissarres (Blackboard Jungle) Gregory W. Miller
1956 Good-bye, My Lady Gates
1957 Edge of the City Tommy Tyler Nominat - BAFTA
Something of Value Kimani Wa Karanja
L'esclava lliure (Band of Angels) Rau-Ru
The Mark of the Hawk Obam
1958 Virgin Island Marcus
Fugitius (The Defiant Ones) Noah Cullen BAFTA al millor actor
Nominat - Oscar al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
1959 Porgy and Bess Porgy Nominat - Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1960 Tots els homes joves (All the Young Men) Sergent Eddie Towler
1961 A Raisin in the Sun Walter Lee Younger Nominat – BAFTA al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
Paris Blues Eddie Cook
1962 Punt de pressió (Pressure Point) Doctor
1963 Els invasors (The Long Ships) Aly Mansuh
Els lliris dels prats (Lilies of the Field) Homer Smith Oscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominat – BAFTA al millor actor.
1965 Estat d'alarma (The Bedford Incident) Ben Munceford
The Greatest Story Ever Told Simon of Cyrene
A Patch of Blue Gordon Ralfe Nominat – BAFTA al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
The Slender Thread Alan Newell
1966 Duel a Diablo (Duel at Diablo) Toller
1967 Rebel·lió a les aules (To Sir, with Love) Mark Thackeray
En la calor de la nit (In the Heat of the Night) Virgil Tibbs Nominat – BAFTA al millor actor
Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic
Endevina qui ve a sopar (Guess Who's Coming to Dinner) Dr. John Wade Prentice
1968 For Love of Ivy Jack Parks
1969 The Lost Man Jason Higgs
1970 King: A Filmed Record... Montgomery to Memphis Narrador documental
Ara em diuen senyor Tibbs Virgil Tibbs
1971 Germà John (Brother John) John Kane
Not Me Boss!!
The Organization Detectiu Virgil Tibbs
1972 Buck i el predicador (Buck and the Preacher) Buck
1973 Un desembre càlid (A Warm December) Matt Younger
1974 Uptown Saturday Night Steve Jackson
1975 La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy) Shack Twala
Dos tramposos amb sort (Let's Do It Again) Clyde Williams
1977 A Piece of the Action Manny Durrell
1979 Paul Robeson: Tribute to an Artist Narrador
1988 Shoot to Kill Warren Stantin
Espies sense identitat (Little Nikita) Roy Parmenter
1992 Sneakers Donald Crease
1994 A Century of Cinema ell mateix documental
1996 Wild Bill: Hollywood Maverick ell mateix documental
1997 The Jackal Director de l'FBI Carter Preston
2001 Ralph Bunche: An American Odyssey Narrador documental
2004 Tell Them Who You Are ell mateix documental

Director[modifica]

Any Pel·lícula
1972 Buck i el predicador (Buck and the Preacher)
1973 Un desembre càlid (A Warm December)
1974 Uptown Saturday Night
1975 Dos tramposos amb sort (Let's Do It Again)
1977 A Piece of the Action
1980 Bojos rematats (Stir Crazy)
1982 Hanky Panky
1985 Fast Forward
1990 Ghost Dad

Actor (televisió)[modifica]

Any Títol Paper Notes
1991 Separate but Equal Thurgood Marshall Nominat - Emmy
Nominat - Premi Globus d'Or
1995 Children of the Dust Gypsy Smith
1996 Rebel·lió a les aules 2 Mark Thackeray
1997 Mandela and De Klerk Nelson Mandela Nominat - Emmy
1998 David and Lisa Dr. Jack Miller
1999 The Simple Life of Noah Dearborn Noah Dearborn
Free of Eden Will Cleamons
2001 The Last Bricklayer in America Henry Cobb

Notes[modifica]

  1. ↑ Les primeres notícies de la seva mort provenien del Ministeri d'Afers Exteriors de les Bahames[1] i van provocar que, fins i tot una agència com AP, diguessin que havia mort allà, si bé posteriors comunicacions de l'oficina del Primer Ministre de les Bahames van aclarir que havia mort a la seva casa de Los Angeles. En alguns mitjans va quedar rastre de la rectificació.[2]
  2. ↑ Abans, l'actriu negra Hattie McDaniel havia guanyat l'Oscar a la millor actriu secundària per Allò que el vent s'endugué.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Muere Sidney Poitier, el primer actor negro en ganar un Oscar, a los 94 años» (en castellà). RTVE, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
  2. ↑ «Oscar winner and groundbreaking star Sidney Poitier dies» (en anglès). Miami Herald, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022]. «REMOVES REFERENCE TO THE BAHAMAS (al peu de foto)»
  3. ↑ 3,0 3,1 «Sidney Poitier» (en anglès). Encarta. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2007. [Consulta: 8 gener 2022].
  4. ↑ Sidney Poitier, premi Oscar. Awards database - Oscars.org
  5. ↑ 5,0 5,1 «Mor Sidney Poitier, primer actor negre a guanyar un Oscar com a protagonista». El Punt Avui, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
  6. ↑ Tavis Smiley entrevista Sidney Poitier
  7. ↑ Sidney Poitier, Biografia (1927-)
  8. ↑ «La religió de Sidney Poitier, actor». Arxivat de l'original el 2009-02-07. [Consulta: 7 gener 2009].
  9. ↑ Olphin, Olivia. «Who is Joanna Shimkus Poitier? Meet Sidney Poitier’s wife of 46 years» (en anglès), 07-01-2022. [Consulta: 8 gener 2022].
  10. ↑ Bjornson, Greta «What to Know About Sidney Poitier's Late Daughter, Gina, Who Died at 57» (en anglès). People, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
  11. ↑ Court, Andrew «Inside Sidney Poitier’s steamy, tumultuous affair with Diahann Carroll» (en anglès). New York Post, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
  12. ↑ «Life Beyond Measure: Letters to My Great-Granddaughter» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2022].
  13. ↑ «New play about Sidney Poitier in development for Broadway run» (en anglès). Broadway News, 07-12-2021 [Consulta: 8 gener 2022].
  14. ↑ «Award of Honorary Knight Commander of the British Empire (KBE) to Sidney Poitier, actor...» (en anglès). Arxius Nacionals del Regne Unit. [Consulta: 8 gener 2022].
  15. ↑ «Sidney Poitier: The actor who broke down Hollywood's racial barriers» (en anglès). BBC News, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
  16. ↑ «American citizens with honorary British knighthoods and damehoods» (en anglès). The London Gazette. [Consulta: 8 gener 2022]. «Should someone receive an honorary knighthood or damehood [...] they are not entitled to style themselves ‘Sir’ or ‘Dame’.»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sidney Poitier
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sidney_Poitier&oldid=33195744»