Rashōmon (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
羅生門,
Rashōmon
Rashomon poster.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Akira Kurosawa

Guió: Akira Kurosawa
Shinobu Hashimoto
Ryūnosuke Akutagawa (Contes)

Música: Fumio Hayasaka

Fotografia: Kazuo Miyagawa

Muntatge: Akira Kurosawa

Protagonistes: Toshirō Mifune
Machiko Kyō
Masayuki Mori
Takashi Shimura
Kichijiro Ueda
Fumiko Honma
Daisuke Katō (policia)

Dades i xifres
País: Japó
Data d'estrena: 1950
Duració: 88 minuts
Idioma original: Japonès

Companyies
Distribució: Daiei Kabushiki kaisha (Japó)

Pàgina sobre “羅生門, a IMDb

Rashōmon (羅生門) és una pel·lícula japonesa produïda i dirigida el 1950 pel director Akira Kurosawa, considerada com una de les seves obres mestres, amb l'actor Toshirō Mifune com a protagonista. Basada en els contes de Ryūnosuke Akutagawa "Rashōmon" (羅生門, 1915) i "Dins el bosc" (藪の中, 1922), descriu un crim a través del punt de vista dels de diversos testimonis, incloent la versió del criminal. Rashōmon va ser una de les tres pel·lícules en les quals Kurosawa va col·laborar amb el també director Kazuo Miyagawa.

La pel·lícula va ser un dels referents que va obrir les portes del cinema japonès als espectadors occidentals. Es va estrenar al Japó, el 25 d'agost de 1950 i als EUA el 26 de desembre de 1951. Es van realitzar diverses adaptacions posteriors, entre les que cal destacar el western The Outrage (1964) amb Paul Newman, Claire Bloom i Edward G. Robinson.

La pel·lícula va obtenir el Lleó d'Or en la Mostra de Cinema de Venècia i l'Oscar Honorari de l'Acadèmia en la seva XXV edició.

Context històric[modifica | modifica el codi]

Potser per comprendre millor el pes d'aquesta pel·lícula tant en el cinema japonès com en el cinema occidental caldria contextualitzar-la en el seu període històric i dins el seu entorn. Cal dir que aquesta pel·lícula va ser una petita joia que florí en el desert de la censura i la intolerància de la postguerra.

El Japó, era un país que venia de perdre la Segona Guerra Mundial i la societat vivia immersa en una espècie de pessimisme, d'altra banda lògic. Però hi va haver un canvi substancial amb el cúmul d'idees que els directors van experimentar, i és que per primera vegada la censura ja no era tan dura. Si els artistes van patir una forta pressió per part de les autoritats locals per "conduir" la direcció de les seves pel·lícules en època de guerra, amb la nova censura americana les coses van canviar. Aquests canvis van afectar al propi Kurosawa, al que abans se li presentaven innombrables problemes perquè segons la censura japonesa les seves pel·lícules eren "massa occidentals", i per tant, havia de reconstruir, canviar l'enfocament, o directament desestimar projectes per centrar-se en pel·lícules comercials i que exaltessin els valors patriòtics, com per exemple la pel·lícula, Zoku Sugata Sanshiro (La nova llegenda del gran judo). Sota el control dels nord-americans, seguia existint censura, però els creadors tenien bastant més llibertat per expressar les seves idees.

Rashōmon n'és un clar exemple; és una espècie d'explosió d'originalitat que destapà la caixa de pandora de la indústria cinematogràfica japonesa. No sol és una pel·lícula revolucionària per al cinema japonès, també ho és per al cinema occidental que a partir d'aquell moment es va veure molt influïda per l'obra de Kurosawa.

Producció[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula va tenir molts problemes per sortir a la llum. El director va mostrar el guió a diversos estudis, els quals es van negar a finançar un projecte tan "rar". I és que, igual que la majoria de persones, no entenien de què anava i els semblava que un projecte tan extravagant no podria tenir èxit en pantalla.

Van ser uns anys després quan finalment es van decidir a produir el film. Sens dubte no és una pel·lícula de gaires recursos econòmics, això salta a la vista. És més aviat un clar exemple d'economia cinematogràfica, com és habitual en una gran part del cinema de Kurosawa.

En la planificació inicial, havia de filmar-se completament en exteriors, però van tenir bastants problemes per trobar una porta prou majestuosa. Van buscar per tot el país, però cap no s'assemblava a la real (la porta de Rashōmon), que havia estat destruïda feia temps. Davant d'aquesta circumstància, i a causa de la meticulositat de Kurosawa que de vegades ratllava en la malaltia, van haver de construir un decorat per a aquesta part. Un decorat que mereix una menció especial pel seu realisme i grandesa. Sens dubte Kurosawa tornava a demostrar que tenia raó, ja que seria inimaginable el desenvolupament de la història sense aquest marc arquitectònic.

Aquesta pel·lícula es basa en dues històries de Ryūnosuke Akutagawa. La primera es titula "Rashōmon", amb la porta d'escenari, la seva atmosfera i la discussió moral. La segona es titula "Dins el bosc", de la que pren la història de la dona violada i el marit assassinat, i a grans trets l'estructura en la qual es narra tot recollint els diferents punts de vista narratius.